La decisió del Parlament Europeu de congelar l’adhesió de Turquia, pel seu retrocés democràtic, ha tensionat les relacions entre Brussel·les i Ankara.
Però aquesta regressió l’han confirmat a Barcelona dues dones turques: l’escriptora Elif Shafak i la periodista Zeynep Oral; també ho corrobora el Global Gender Gap de 2016: el país ha retrocedit 25 llocs en 11 anys.
L’erosió de les llibertats i les lluites de les dones era el títol de la conferència de l’escriptora Elif Shafak i Autoritarisme i censura el de la periodista Zeynep Oral. Les dues xerrades formaven part del cicle ‘Turquia, Els marges d’Europa’ organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La periodista i investigadora associada del CIDOB, Carme Colomina va moderar les dues taules.
Elif Shafak_foto promoció CCCB
Pèrdua de la cultura de la coexistència
Jo sóc ‘una exiliada autoimposada’, deia l’escriptora Elif Shafak. Encara que nascuda a Estrasburg “la meva educació va ser a Turquia” perquè la seva mare, “que va deixar la Universitat pensant que amb l’amor en tenia prou”, en separar-se va tornar i, a més, va tornar a estudiar. Així que “a mi em va criar l’ àvia materna” explicava Shafak com si fos un conte: “era com una germana gran, màgica, genial i supersticiosa, que em cuidava, enmig de les explosions polítiques i les bronques del carrer dels anys 80” . L’ àvia paterna era ben diferent, comentava, “sempre em deia Déu t’està mirant”.
La seva família és l’exemple que va posar com a diversitat del seu país que, ara, “està polaritzat i dividit en ghettos polítics i ideològics” i es fa molt dur viure, deia. “Hem perdut la cultura de la coexistència” lamentava, que s’ha substituït per la de “la sospita i l’enuig. Avui les dones musulmanes són monolítiques i en realitat no és així”, continuava, perquè tenen moltes facetes i històries; és com el contrast entre les meves dues àvies” va subratllar. “Jo vaig descobrir el significat de tenir una identitat quan estudiava a Madrid”: era l’única estrangera i, a més, “vaig entendre el que eren els estereotips culturals”.
Agressivitat i divisió de l’espai polític
“Els carrers són dels homes, però les dones són a tot arreu i, sobretot, en els secrets de la ciutat i en la memòria, ja que són elles les que la transmeten, malgrat que la cultura la controlen els homes”, seguia relatant, sense cap tipus de guió. “A les novel·listes primer ens miren com a dones, no com escriptores” perquè “la societat és patriarcal, sexista i homofòbica i la dona no és respectada fins que és vella”, encara que “a la casa hi ha el matriarcat” a Turquia, va afirmar.
Però ara també “els espais públics els estan prenent les dones: les kurdes, les armènies, les jueves … Cal construir moviments de dones diverses i solidàries en sororitat, (Sisterhood) i amb diferents arrels culturals” va clamar, perquè desaparegui “l’agressivitat i la divisió de l’espai polític, en el qual hi ha poques dones”. Són els polítics els que dissenyen “com hem de viure: que tinguem 3 fills i filles, millor cinq; que l’avortament és un assassinat, perquè és la justícia de l’Islam”; en definitiva, “a la dona li assignen el paper en la societat i la família”.
Shafak i Carme Colomina
Decideixen sobre les nostres vides i cossos
“El patriarcat és universal”, va continuar Elif Shafak, “però a Turquia està concentrat, és mes religiós i abasta moltes qüestions, des del cos i la vida de les dones, fins al concepte de l’honor, fins i tot, lleis com la de no castigar els violadors de les joves”. I “el meu cor es rebel·la”, subratllava, perquè (ells) “no poden decidir sobre les nostres vides i cossos”. I tot i que “les dones hem reaccionat ràpid i han retirat la Llei, cal crear aquest moviment de solidaritat i sororitat que encara no existeix”. Perquè “l’Estat no és secular, ens hem tornat més religiosos, més nacionalistes i més autoritaris”, va lamentar.
L’escriptora pretén “canviar-ho amb els meus textos”, explicava, “cultivant l’ empatia i rehumanitzant l’altre” perquè “les històries obren la ment. Jo tinc lectors homofòbics, els més intolerants en l’espai públic, però quan llegeixen el llibre sols, en el seu espai individual i interior, tenen la ment oberta” afirmava; “És la multitud el que dóna energia com a humanitat”, però “els secrets i tabús estan en l’espai intern i el silenci”.
Geografia difícil i regió turbulenta
Elif Shafak, que també és especialista en relacions entre l’Islam i els rols de gènere, destaca per les seves narracions sobre la història de l’Imperi Otomà on fa visible i dóna veu a les minories sexuals -dones i col·lectiu LGTBI- i culturals -armenies, kurdes i persones migrants. I en la seva intervenció, va fer un repàs polític a la geografia: “mirant el mapa, veuran que primer érem un imperi gran, després un país més petit i envoltat de 3 mars (Egeu, Negre i Mediterrani) i 4 països”. Ara, va ressaltar, “ha tornat aquesta ‘idea no saludable’ que estem envoltats per enemics” i s’està recuperant el passat imperial, igual que ho fa Rússia.
La realitat, deia, és que hi ha “una difícil geografia de veïnatge (Iran, Síria, Rússia) i una turbulenta regió i això influeix en el país”. Però “no ens hem assegut a analitzar els problemes i anem massa ràpid” va expressar; “No hi ha interès per la història, ens falta maduresa i sentit de la continuïtat”.
En quest sentit, va recordar que va estar al Juny a Istanbul i el dia després atacaven l’aeroport. “El van tornar a obrir de seguida”, va deplorar, “no van analitzar res, no van recordar a les víctimes, tot va ser massa ràpid; com també va tornar a passar després amb l’intent de cop del Juliol”, va afirmar. “Sóc molt crítica amb el cop, però també amb les excessives detencions i llistes negres: hi ha massa persones a la presó”.
Elif Shafak en la seva intervenció inicial al CCCB
Europa: del ‘moment d’or’ a la pèrdua de memòria
L’escriptora va explicar que “s’ha esfumat ‘el moment d’or’ en què un 80% de la població estava d’acord en entrar a la Unió Europea: la UE dels valors, dels drets de les dones de la llibertat d’expressió i no la de les finances i l’economia”. Llavors, va recordar “érem diferents dels països del Pròxim Orient” però “això ha col·lapsat per culpa de polítics populistes de França, que volien més vots per a ells”. I Turquia ja “ha desconnectat, és més autoritària”, lamentava i “ara els amics són Aràbia Saudita, Xina, Pakistan i Rússia”.
Shafak, que ha viscut temporades a Amman (Jordània) i Boston (Estats Units), resideix ara a Londres. Va recordar alguns eslògans de la campanya de Brexit que deien “estan venint els 80 milions de turcs; es vol crear por i això és el que abans va fer França” va criticar; “No hem après res de la societat: Europa està perdent la memòria i els polítics estan utilitzant la por amb paraules retòriques i emocions”.
La joventut, va continuar, “només escolta que Europa no ens vol perquè som musulmans, però l’ islam no és l’única veritat a Turquia; jo no sóc ni religiosa, ni creient: sóc agnòstica”. En aquests moments “tenim moltes escoles religioses i d’imams. A Londres, en canvi, a les escoles s’aprenen totes les religions. Turquia ha perdut el cosmopolitisme”, va deplorar.
I pel que fa a la Unió Europea va expressar que “hem de mantenir aquest somni i encesa la flama de l’adhesió” perquè “no tenim una democràcia autèntica”. Les eleccions creu “són un primer pas de la democràcia, però “una democràcia madura protegeix l’ individu de l’Estat i ara és a l’ inrevés a Turquia: primer és l’Estat i no pot fluir l’ individualisme; tampoc hi ha divisió de poders, ni llibertat d’expressió, ni mitjans de comunicació lliures, ni drets per a les dones”… Ara “és difícil ser individual perquè o ets d’ells o hi vas en contra; ser artista, va lamentar, és mantenir una posició difícil, per l’ islam, l’ autoritarisme, el nacionalisme i la misogínia”.
14 anys de AKP i 25 llocs enrere en gènere
Recep Tayyip Erdo?an és president de Turquia des d’ agost de 2014, però des de principis del 2003 ha estat el seu primer ministre al capdavant del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Un total de 14 anys. Vol canviar la Constitució, perquè el càrrec només és renovable una vegada i vol continuar en el poder. El 2006, tres anys després de la presa del poder de l’ AKP, Turquia estava en la posició 105 del Global Gender Gap. Aquest 2016 i després de les polítiques d’ Erdogan ha retrocedit 25 llocs i s’ ha situat en la posició 130 dels 144 països analitzats aquest any.
Ara, només té per darrere 11 països del Pròxim i Mitjà Orient on els drets de les dones són inexistents o ignorats (Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Oman, Jordània, Líban, Marroc, Iran, Síria, Pakistan i Iemen) i 3 de l’ Àfrica subsahariana (Costa d’Ivori, Mali i el Txad) en guerra, o afectats per les crisis dels seus països veïns.
Cal recordar aquí que les dones turques van poder votar el 1930, de les primeres del continent i fins i tot, van tenir una de les primeres ministres (de 1993 a 1996) en sòl europeu: Tansu Çiller, una economista de la Universitat turca de Bogazici, amb estudis postdoctorals a Connecticut i Yale als Estats Units. Tot era possible gràcies a la creació de l’Estat modern turc i laic per Mustafà Kemal Atatürk després de la desaparició de l’ Imperi Otomà el 1923.
Zeynep Oral_foto promoció CCCB
‘Si algú està a la presó, ningú és lliure’
Amb les paraules “si algú està en presó, ningú és lliure” començava la seva intervenció la periodista Zeynep Oral que, des de 2001, treballa per al diari “independent i progressista” ‘Cumhuriyet‘ (La República). Oral acaba de rebre el VII Premi Internacional Veu Lliure que el PEN català atorga cada any a les persones que han patit o pateixen persecució al seu país, precisament per les seves paraules o escrits.
El diari ‘Cumhuriyet’, explicava al CCCB, “sempre ha protegit la igualtat de gènere i la llibertat d’expressió i pensament”. Per això, té empresonades a diverses persones de la seva redacció, entre elles l’editor cap, Murat Sabuncu, el columnista Guray Oz i també altres 12 editors i escriptors: uns en custòdia i altres a la presó, explicava Oral; fins i tot una persona que els ajudava, sense ser periodista, també està detinguda. Per això, Suècia els ha atorgat enguany el ‘Premi Nobel de la Pau Alternatiu’. “Crec que han actuat correctament perquè Occident representa la llibertat, la igualtat i la solidaritat”, va dir.
En total són 144 els escriptors i periodistes que estan entre reixes a Turquia, per suposats delictes de ‘terrorisme’ i altres 700 sense carnet de premsa. Han estat tancats 170 òrgans de comunicació, 18 televisions i 30 publicacions. Va afegir que “després del cop de Juliol, vivim en estat d’emergència, sense drets i tenim suspeses les llibertats democràtiques i la Convenció Europea dels Drets Humans”. Encara que, en realitat, va destacar “els cops d’estat a Turquia s’ han efectuat sempre contra l’esquerra; abans per la situació geoestratègica del país (per l’antiga URSS)”. I ara Internet també “s’usa per a la repressió”. I tot ens afecta econòmicament, perquè “no ens posen anuncis”.
Zeynep Oral, llegint les dades de la repressió a Turquia. A la dreta Colomina
La religió, l’agenda amagada d’Erdogan
Els que critiquen al govern des dels mitjans són els que “pateixen les més altes taxes d’intimidació, expulsió i arrestos” segons Zeynep Oral. “Ara la població està dividida entre ‘el paradís’ dels progovernamentals i ‘l’ infern’ de les persones contràries” explicava. “La religió era l’ agenda amagada d’ Erdogan, és allò d’estar amb mi o contra mi” va afirmar i a “tots els nivells s’ han perdut o estan amenaçats els drets de la dona”. Si et denuncien, explicava, pots anar a la presó i “les dones dels periodistes són també ostatges perquè a elles els treuen el passaport”.
Sembla com si “un gran núvol de por estigui cobrint Turquia”. Perquè continuava “fins i tot, els diputats elegits són a la presó; no només els kurds” (del ‘PKK_Partit dels Treballadors del Kurdistan) sinó els que representen d’ altres persones de l’ esquerra i les feministes, com el HDP (Partit Democràtic dels Pobles).
“Tinc 7 néts i tots em pregunten cada dia si he tancat bé la porta; el meu marit em recorda que he de deixar d’escriure, però no ho faré, no vull deixar d’escriure, ni tinc por d’escriure” va declarar. “Estar o no estar preocupada” manifestava, parafrasejant el ‘ser o no ser’ de William Shakespeare. El que sí que estic, va dir “és molt enfadada, furiosa i trista”. Però “guanyarem”, ha afirmar triomfant, encara que tot el temps haguem de lluitar”.
Purgues en tots els estaments socials
No només és el sector de la premsa l’ afectat per les purgues del govern Erdogan. Segons dades facilitades per Zeynep Oral hi ha 150.000 persones de l’ administració pública (militar, policial, justícia) comiadades o suspeses, 60.000 del professorat i funcionariat de l’ ensenyament, en detenció o suspensió, com també s’ han tancat 15 universitats, 19 Sindicats i 104 fundacions i associacions.
L’excusa de les detencions és pertànyer al moviment de Fethullah Gülen, el líder es troba en l’estat nord-americà de Pennsylvania i que, segons Oral, “Occident aplaudeix pel seu sufisme filosòfic, perquè representa l’ islam moderat”. Perquè “sembla que Occident prefereix un estat islàmic moderat que un secular, per la qüestió dels refugiats”, va criticar aquesta periodista i “això és com un negoci”.
Zeynep Oral és la presidenta del PEN de Turquia i vicepresidenta honorífica de l’ AICT (Associació Internacional de Crítics Teatrals) i, a més està compromesa amb la Pau i els Drets de les dones (la Turkish-Greek Peace Association i la Women Initiative for Peace ) i és autora de 18 llibres – assajos, biografies, diaris de viatge i investigació sobre dones, drets humans i culturals- però cap d’ells traduït al castellà.
L’escriptora Elif Shafak era a Barcelona per a la presentació del seu últim llibre Les tres passions de Lumen, editorial que ja li ha publicat en castellà alguns dels seus textos: L’arquitecte de l’univers (2015), El fruit de l’honor (2012) i La bastarda d’Istanbul (2009).
+ info: Mustang film de la directora franco-turca Deniz Gamze Ergüven. Es la història de 5 germanes adolescents obligades a matrimonis forçats en un poble de Turquía. Està en algun cinema de Barcelona encara.
