A mitges però s’ha avançat. L’aprovació de la Llei general per a Prevenir, Sancionar i Eradicar els Delictes en matèria de Trata de Persones i per a la Protecció i Assistència a les Víctimes d’aquests delictes és un pas fonamental que es va fer a mitges per falta de quòrum, però, cal dir que per primera vegada castiga tota la cadena delictiva, incloent a qui compri o llogui “els serveis”, així com per als seus pares o tutors que regalin, donin o permetin el delicte d’explotació sexual, fins a 40 anys de presó.
El lamentable és que davant la proximitat del pont, un nombre important de legisladors van decidir agafar-se permís i absentar-se sense que per a ells res signifiqués deixar aquesta llei sense l’aprovació particular per després ser enviada al Senat. La doble moral impera, i es terrible, co sempre, que alguns legisladors van ser vistos amb joves acompanyants gaudint de la dolce vita, encara que donessin pena aliena i més d’un els saludés mentre estaven “en compañía de su guapa hijita”. I encara que les noies no són menors d’edat, sens dubte reben un pagament pels seus serveis, és una forma de trata. Altres com ja sabem estan enfilats al camió de les oportunitats, és a dir, el procés electoral.
La trata de persones és indignant i fins fa molt poc temps no es considerava com un fet generalitzat, però, existeix i és una realitat en la vida quotidiana de moltes famílies. Davant la falta d’informació oficial, només cal mirar les vitrines i portes d’alguns comerços, els medallons dels taxis, camions de transport públic, “espectaculares”, i mitjans informatius per adonar-se de la realitat que viuen moltes famílies a la recerca de les seves filles. El delicte, és clar, no només afecta a aquestes famílies, com a societat també som víctimes de la desaparició de dones, la majoria joves i adolescents.
La llei encara no conclou el seu procés per la falta de quòrum, fet que parla del nul compromís dels que integren el legislatiu federal tot i que coneixen bé aquesta realitat i tenen les xifres a les mans, com les que van exposar per a fonamentar el dictamen : “Mèxic ocupa el primer lloc en el consum d’alguna de les activitats relacionades amb la trata de persones, el segon lloc en exportar persones en trata als Estats Units, i hi ha tres milions 700 mil nens i nenes que són explotats laboralment”, com es pot llegir en el butlletí de premsa emès el passat 15 de març per l’oficina de Comunicació Social de la Cambra.
Sens dubte, pel que van dir, és que ja saben que les dones no es prostitueixen soles: nou de 10 tenen un “padrote”, així que la realitat s’enfonsa i els mites que durant segles s’han creat per justificar la prostitució de dones de totes les edats comencen a caure a trossos gràcies a les veus de moltes organitzacions que durant anys van plantejar el que ningú o gairebé ningú volia dir, menys els que confonen la seva moral amb la política.
Una altra dada que ens van recordar, les diputades, és que la trata de persones representa el segon delicte que aporta més recursos al crim organitzat a nivell mundial, més de 42 mil milions de dòlars anuals, més diners il·lícit del que produeix el narcotràfic.
Tota la població sap de què estem parlant, durant segles s’ha xiuxiueigat perquè era prohibit parlar de les prostitutes i amb el temps ja va ser un costum veure-les al carrer. Després vam saber de les cases de cites. Més tard vam tenir notícies que s’agafaven dones per dur-les a altres països, les esclaves d’Àfrica durant segles, les asiàtiques, després de l’ Europa de l’Est i Sud-amèrica i ens varem resistir fins al cansament de parlar sobre el que a Mèxic estava succeint, fins que es van començar a destapar les clavegueres i es va perseguir a Lidia Cacho quan va parlar dels empresaris libanesos.
De l’altra banda seguim reproduint acudits que ja resulten vells i pesats, i res tan terrible com creure que les dones de totes les edats són mercaderies que es poden vendre i comprar. Aquí ehi ha la responsabilitat i la complicitat d’un crim per part de les autoritats que segueixen permetent l’obertura i operació de bars, centres nocturns per exhibir la carn humana, la carn humana de les dones i els homes disposats a comprar-la.
Insisteixo, el terrible és que ja es va fer un pas i no es va concretar l’aprovació d’aquesta llei en el particular perquè un nombre important de diputats federals van agafar-se “el seu pont” abans de fer la seva tasca, ara expliquen se’ls descomptarà la seva dieta, hauríem de preguntar a les famílies de les víctimes quin càstig mereixen per la seva omissió.
D’altra banda, quan la Llei general per Prevenir, Sancionar i Eradicar els Delictes en matèria de Tràfic de Persones i per a la Protecció i Assistència a les Víctimes d’aquests delictes s’aprovi, les institucions d’Oaxaca, a més d’adequar les seves lleis, hauran de realitzar una àmplia campanya de difusió perquè encara, basats en els usos i costums, existeixen pràctiques que poden traduir-d’acord a la llei-com trata de persones, ja que en aquest fet il·lícit conflueixen l’explotació sexual, laboral, matrimonis forçats, el tràfic de òrgans i l’adopció il·legal entre d’altres conductes.
Segons el comunicat, aquesta nova llei sanciona el delicte d’esclavitud amb presó de cinc a 30 anys; la pornografia infantil, de 15 a 30 anys; l’explotació sexual de dones, nens i nenes, amb penes de 15 a 30 anys, i fins 40 anys per als pares o tutors que regalin, donin o permetin aquest delicte d’explotació sexual. 15 anys de presó a qui agafi, transporti, transfereixi, retingui, rebi, aculli o lliuri a una persona amb fins d’explotació, i fins a 40 anys a qui compri o llogui aquests serveis.
