Més de 4.000 signatures, la Plataforma 7N i el Partido Feminista s’han sumat a la petició de destitució de la directora de l’Instituto de la Mujer, Lucía del Carmen Cerón, realitzada per la directora i la seva adjunta del diari Público.
Les periodistes Anna Pardo de Vera i Virginia Pérez Alonso, directora i adjunta a la direcció d’aquest diari, van fer la petició mitjançant una carta adreçada a la ministra de Sanitat i Afers socials, Dolors Montserrat, i a la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, després d’una entrevista realitzada per Público a Lucía del Carmen Cerón, en la qual aquesta expressa opinions que revelen el seu poc coneixement en gènere.
Público també ha informat que la ministra Montserrat no s’ha pronunciat al respecte; però, sí que ho va fer la Plataforma 7N que va organitzar una recollida de signatures a través de Change.org ,que fins aquest 30 de març havien subscrit més de 4.000 persones, així com el Partido Feminista i la seva principal dirigent, Lidia Falcón, que va assenyalar: que “les respostes de Lucía del Carme Cerón a Público reflecteix la seva ‘ignorància’ i la ‘desqualifica completament’ per al càrrec que representa “.
Cerón és criticada per frases com: “Que algú acabi amb la vida d’una persona per gelosia, per sentiments… per no sé què. És un no sé què mal entès” que van ser dites durant una entrevista realitzada amb motiu del desè aniversari de la Llei d’igualtat.
Lucía del Carmen Cerón i Dolors Montserrat
La Independent reprodueix a continuació la petició realitzada per Pardo de Vera i Pérez Alonso:
Per què cal destituir la directora de l’Instituto de la Mujer: carta oberta a la vicepresidenta del Govern i la ministra d’Igualtat.
La passada setmana, amb motiu del desè aniversari de la Llei d’Igualtat, Público va entrevistar a la directora de l’Instituto de la Mujer, Lucía del Carmen Cerón. En aquesta entrevista, Cerón va realitzar una sèrie d’afirmacions que xoquen obertament amb la responsabilitat que ostenta i que posen de manifest la seva incapacitat per ocupar aquest càrrec, en la mesura que aquestes asseveracions impossibiliten l’assoliment de les funcions i objectius del mateix Instituto de la Mujer, resumits en aquesta frase:
“…té com a funcions el promoure i fomentar la igualtat d’ambdós sexes, facilitant les condicions per a la participació efectiva de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social, així com la d’impulsar polítiques actives per a l’ocupació i l’autoocupació de les dones i la de fomentar i desenvolupar l’aplicació transversal del principi d’igualtat de tracte i no discriminació…”.
Doncs bé, difícilment pot “impulsar polítiques actives per a l’ocupació i l’autoocupació de les dones” en condicions d’igualtat una persona que, admetent que les dones dediquen quatre vegades més temps que els homes a la cura de la casa i els nens, afirma el següent: “per això la dona busca aquest treball temporal, petit per ser una ajuda a la càrrega familiar”. Perquè donar per fet que les dones treballen per contribuir a alleujar “la càrrega familiar” situa directament a la dona en una posició d’inferioritat, de dependència enfront de l’home, li resta valor com a individu autònom i aprofundeix en la concepció androcèntrica de la societat.
Pel que fa a la violència masclista, en les seves declaracions, Cerón diu desconèixer els motius pels quals aquesta es produeix (“[…] que algú acabi amb la vida d’una persona per gelosia, per sentiments… per no sé què. És un no sé quin mal entès […]”), tot i que aquests motius estan recollits de forma transparent en la legislació espanyola i en la doctrina internacional:
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, en el seu article 1.1, defineix la violència de gènere com aquella que, “com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui són o hagin estat els seus cònjuges o de qui estan o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”.
A la Quarta Conferència de les Nacions Unides sobre la Dona, l’Assemblea va declarar que aquest tipus de violència “és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones, que ha conduït a la dominació de la dona per l’home, la discriminació contra la dona i a la interposició d’obstacles contra el seu ple desenvolupament”.
És a dir, que la directora de l’Instituto de la Mujer desconeix que la violència masclista, que en aquest país i només durant aquest mesos de 2017 ha acabat amb les vides d’almenys 16 dones (segons dades oficials actualitzades fins al 2 de març, que no tenen en compte, per exemple, a menors assassinats; segons altres col·lectius, el nombre ascendeix a 20), és conseqüència directa d’una societat patriarcal en la qual la dona ha estat tradicionalment sotmesa a l’home i per tant en una situació de manifesta desigualtat per aquest motiu, realitat que amara totes i cadascuna de les esferes de la vida en societat, des de l’àmbit domèstic fins al professional.
Per si aquesta asseveració no fos prou transcendent i perillosa, Cerón va més enllà i afirma “que la dona ha de saber que cal dir que ‘no’ a la violència de gènere”. O, el que és el mateix, cau en el clixé de fer responsables a les dones de lluitar contra la violència masclista, quan el que hauria de fer un organisme com el que ella dirigeix és en tot cas apel·lar a la responsabilitat dels homes perquè de manera directa o indirecta (a partir de la denúncia i posada en evidència de comportaments masclistes dels seus iguals) siguin ells els que comencin a liderar aquest canvi. És com si a les víctimes de robatoris se les carregués amb l’obligació de combatre els atracaments.
Aquests són només tres exemples de les destarotades respostes de la directora de l’Instituto de la Mujer. Però encara més (podeu llegir-les en la pròpia entrevista o en aquest article d’opinió de Marisa Kohan, periodista de Público especialitzada en temes de gènere).
Aquestes asseveracions serien gravíssimes en boca de qualsevol representant públic, però pronunciades per la màxima responsable de l’organisme encarregat de promoure la igualtat de gènere resulten totalment intolerables.
En una democràcia sana, aquests comentaris haurien provocat la destitució immediata de Lucía del Carmen Cerón.
Atès que quatre dies després de la seva publicació ningú al Govern sembla haver-los donat cap transcendència, vam recórrer a aquesta via per sol·licitar a la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, de la cartera que en depèn l’Instituto de la Mujer, i a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que en l’exercici de les seves responsabilitats públiques, en nom d’una promoció efectiva de les polítiques d’igualtat de gènere i com a dones també representades per aquest Institut, prenguin en consideració aquesta entrevista per valorar la destitució de la senyora Cerón i nomenar al capdavant d’un organisme com aquest, d’extraordinària rellevància per a una normalització de la convivència democràtica i en igualtat, a una persona competent i capacitada per complir amb els objectius d’aquesta institució, que vetlli de manera eficaç i no maniquea pels drets de les dones.
