OPINIÓ
Era la tardor del 2006. La societat catalana i espanyola no sentien la paraula crisi. Llavors les paraules que sonaven amb més força eren paritat i igualtat. Paritat perquè des de feia dos anys i mig el govern d’en Zapatero havia fet un govern paritari dona-home.
I Igualtat perquè aquesta vegada sí s’havia convertit en una de les banderes insígnies tant dels governs del tri-partit a Catalunya com de l’espanyol, que inclús havia creat un ministeri per la igualtat i havia elaborat una llei d’Igualtat, cosa que mai abans s’havia fet, i ni tan sols plantejat.
Però tot aquell impuls polític i social jo trobava que s’oblidava d’una part important i imprescindible. La part dels homes. S’oblidava, per exemple, de preguntar-se com podem fer canviar les identitats masculines de gènere en ser més igualitàries. Jo en aquella època m’havia apuntat a fer un màster d’igualtat d’oportunitats organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i m’havia associat als Homes Igualitaris – Ahige Catalunya. És d’aquesta manera que gràcies a companys d’aquesta associació d’arreu de les “espanyes” m’arribà la informació d’unes jornades de Polítiques per la Igualtat adreçades a homes organitzades per la Diputació de Sevilla. No ho vaig dubtar, em vaig inscriure i vaig sol·licitar allotjament, malgrat els meus escassos ingressos treballant com a mosso de magatzem via ETT.
En aquella jornada em vaig trobar molts homes de molts llocs que s’havien implicat en algun moment en alguna acció política per enviar un missatge de canvi a la població masculina cap a una major igualtat de gènere. Recordo que hi havia força presència andalusa, i que de Catalunya n’era l’únic. Començava a ser-ne conscient que per Andalusia hi havia diversos grups d’homes per la igualtat. En el meu cas era l’acabat d’arribar que coneixia els companys d’Ahige només per e-mails compartits. Començava a teixir relacions igualitàries entre homes.
Pedro Zerolo. Foto blocs.mesvilaweb/valldalbaidi
Al vespre s’havia convocat una manifestació com a colofó de la jornada. Des de l’organització s’animava als homes assistents a finalitzar la jornada participant a la primera manifestació convocada per homes contra la violència masclista. Que se sàpiga, mai abans havia existit una cosa semblant per les “espanyes”. I allà hi era l’activista pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i en general per la Igualtat, Pedro Zerolo. Havia vingut expressament des de Madrid per donar suport a la jornada i al petit grup d’homes que impulsàvem la manifestació. Érem 30 homes que vam començar a caminar amb un interrogant al nostre cap ja que mai havíem convocat una manifestació similar. A mi em van donar l’altaveu i amb la meva veuarra vaig començar a animar a la població dels carrers cèntrics de Sevilla a sumar-se a la manifestació. Va ser un èxit. Es va sumar tanta i tanta gent que no es podia caminar. A les fotos van sortir molts homes portant el cartell. Però en Zerolo no hi sortia. S’havia quedat fora de les fotografies expressament. Es va apartar justament per no sortir. Aquell fet sempre li vaig agrair. Amb ell a la foto de la manifestació ja no hagués estat igual. Ell no havia participat en tota la jornada i podia semblar que volgués aprofitar la foto. Zerolo ja era prou conegut. Si hagués sortit, altres forces socials i polítiques ens haguessin etiquetat. I justament ell, volia donar suport al petit moviment d’homes sense que li pengessin etiquetes. No aprofitar-se del moment però participant i donant suport al què realment era allò: l’inici d’un moviment d’homes per la igualtat, ni més ni menys. Humilitat, intel·ligència emocional i igualtat. Gràcies Pedro!
@ Pedro Zerolo twitter
