El nou llibre de la historiadora Isabel Segura Soriano indaga la relació entre Barcelona i les fotògrafes. Vol aprofundir en aquesta relació, en els vincles entre la història de la ciutat i la imatge que les fotògrafes construeixen.
Barcelona. Fotògrafes/Fotógrafas, amb edició i text d’Isabel Segura, és el primer llibre que reconstrueix la història de la ciutat a través de la mirada de les dones fotògrafes. Publicat en edició bilingüe per l’Ajuntament de Barcelona i La Fábrica, és una crònica de la ciutat que recorre tres períodes de la història de Barcelona: des de l’inici de la dècada dels anys trenta, amb la proclamació de la II República, fins a l’esclat de la Guerra Civil; la ciutat durant la guerra i la repressió de la dictadura franquista; i els primers moviments socials reivindicatius, fins a finals del segle XX.
“Per què és tan important un llibre sobre dones fotògrafes i Barcelona? Per què és tan important reescriure la història? Aquest llibre és important perquè fa que la realitat que imagines a la teva ment sigui possible. I això fa que tu siguis possible”, diu en el pròleg Laia Abril.
L’autora desentrella la relació entre les fotògrafes i Barcelona: “He volgut fer visible la línia de continuïtat de la pràctica fotogràfica, d’aquelles dones que situen en el centre de les seves obres de creació la ciutat, en un període que s’estén des de la dècada dels anys trenta, fins els primeríssims anys noranta, tot just quan s’enderroquen alguns barris per a donar pas a una altra ciutat, a una altra manera de fer d’entendre i de viure la ciutat”.
Així veiem la història de la ciutat a través de les fotografies de Pilar Aymerich, Consuelo Bautista, Joana Biarnes, Anna Boye, Milagros Caturla Soriano, Colita, Silvia T. Colmenero, Carme Garcia Padrosa, Kati Horna, Dora Maar, Roser Martinez Rochina, Anna Maria Martinez Sagi, Margaret Michaelis, Marta Povo, Guillermina Puig, Marta Sentis, Rosa Szucs del Olmo, Gerda Taro, Anna Turbau, Montserrat Vidal i Barraquer i Pilar Villarrazo.
L’autora entrellaça la historia de la ciutat amb la vida de les fotògrafes i els fets que fotografiaren, permetent-nos reconèixer o imaginar la narrativa urbana dels indrets moment i dels moment fixat a través de la càmera. Així Margaret Michaelis i el barri de Sant Andreu; Dora Maar, i els seus retrats de les pageses a les places dels mercats; Kati Horna amb el seu testimoni de la ciutat en guerra; Pilar Aymerich en el temps de la censura; Carme Garcia, fotògrafa des dels terrats o Colita, directora de fotografia de la revista Vindicación Feminista.
“Són fotògrafes, sense etiquetes, que volen explicar històries i fer-les públiques”, dones creadores que van contribuir a donar una nova imatge de la ciutat i a construir un nou relat de gran valor patrimonial” ens resumeix Isabel Segura.