Malika Hamidi foto: www.facebook.com
Algeriana, francesa, musulmana, i feminista: aquestes són les identitats de Malika Hamidi, que té 41 anys i tres fills. És assessora del Parlament Europeu en tema de religions mundials, i directora de l’European Muslim Network, un grup de reflexió que proposa una relectura de l’Alcorà en clau feminista, donant relleu al missatge d’igualtat entre homes i dones.
La qüestió de gènere ha esdevingut un tema important en el món islàmic sobretot des de les últimes dues dècades.
“Nosaltres les musulmanes”, afirma, “tenim el repte de posar en relació els dos mons als quals pertanyem, produint una simbiosi entre els valors religiosos musulmans i els valors civils europeus (legalitat, respecte de la dignitat humana, justícia social).
Entre les activitats més rellevants realitzades per Malika Hamidi hi ha una campanya contra els matrimonis forçats ( 2008), l’organització d’un debat entre eurodiputats i organitzacions musulmanes belgues, i la publicació del llibre “Feminismes islàmics”, en francès. Però, com és previsible, el seu no és un camí fàcil.
“Com més s’aprofundeix un debat, més surten les resistències d’un costat i un altre”, avisa. “Els mitjans francesos han ignorat la campanya contra els matrimonis forçats, o les trobades que hem realitzat amb les mares dels jihadistes que han anat a Síria. Els poders públics coneixen perfectament la propaganda salafista que es dóna en moltes mesquites, ho hem denunciat diverses vegades, però l’Estat ha preferit una política de laissez faire. A més a més, les nostres associacions lluiten sense diners, mentre la galàxia jihaidista està superfinanciada”, reflexiona en diversos articles i conferències.
Hamidi creu que la creixent islamofòbia a Europa es deu al fet que els musulmans, anteriorment acomplexats, ara parlen en veu alta, i això fa por. Però els musulmans són part integrant de la societat europea, sosté. I està emergint una burgesia islàmica femenina que lluita dins de la comunitat musulmana i en la societat civil d’igual a igual. D’una banda desafia l’Islam retrògrad, de l’altra el feminisme laic, donant una gran importància a l’espiritualitat, i protagonitzant la tercera onada de feminisme francès.
Fa deu anys, segons l’activista, hi havia molta resistència de les dones musulmanes vers elles, per por a l’infern, mentre ara s’han vist milers de dones joves en les places de les primaveres àrabs.
Hamidi reconeix inspirar-se en el pensament de Tariq Ramadan, un volcànic i controvertit filòsof suís d’origen epgici, (sent el nét del fundador dels Germans Musulmans, Hassan el Banna, assassinat en 1949), actiu en universitats occidentals com en un Centre d’investigació a Qatar, i considerat per diversos anys pel Foreign Policy dels Estats Units un dels cent intel·lectuals més influents en el món al segle XXI. Ramadan afirma la importància del context històric en la interpretació dels textos religiosos. Van ser els savis (ulamas), en els primers tres segles de l’Islam, qui varen marcar la diferència entre “Islam” i “enemics”, però és una denominació variable, no substancial. A més a més cal una reforma radical de l’Islam, com afirma en una vintena de llibres: els musulmans han de sortir del victimisme, no simplement per adaptar-se a la modernitat, sinó participant de forma activa i responsables en la transformació del món perquè sigui màs humà i vivible per a tothom. De moment, ha iniciat una crida internacional per cessar les punicions corporals, la lapidació i la pena de mort al món islàmic. Pel que fa a les dones diu que no és competència d’ell, sinó d’elles, oferir respostes adequades a la seva condició de musulmanes, convidant-les a ser ciutadanes actives.
