Fotos: archivo AmecoPress
Quan algú va arrencar de soca-rel una pancarta que deia “La revolució serà feminista o no serà”…
El moviment 15M, que al maig de 2011 va omplir les places de desenes de ciutats de l’estat espanyol exigint una “democràcia real ja”, compleix ara quatre anys.
Una de les anècdotes significatives en el seu desenvolupament, no tant per la novetat de “l’agressió” -que és bastant recurrent-, sinó per la sàvia resposta, va ser quan algú va arrencar de soca-rel una pancarta que deia “La revolució serà feminista o no serà”. La reacció de la carpa feminista va ser convocar un taller de feminisme per “principiants” al qual hi van assistir moltes persones. I allà es va preguntar què s’entenia per feminisme i es va esclarir el seu significat en el moment actual.
El que va passar aquell dia de maig fa quatre anys, és un exemple molt gràfic d’allò que sempre ha passat amb les revolucions. Els feminismes s’han exclòs de les lluites, tot i que les dones han participat activament en elles i s’hi han deixat fins i tot la vida. Després de les “suposades revolucions” aquells que es fan amb el poder s’encarreguen de postergar i fins i tot degradar reivindicacions feministes, que no són útils o prioritàries en les seves concepcions. Aquest procés a més sol anar acompanyat d’una invisibilització i atropellament de les dones lluitadores.
Allò més interessant en el moviment que es va produir al maig de 2011 és que en l’espai col·lectiu que es va crear convivien les diferents iniciatives, reivindicacions i sensibilitats, en una atmosfera que facilitava que sorgissin respostes noves davant les dificultats i reptes. I en això els Feminismes sempre han estat pioners.
“La revolució serà feminista o no serà” assegurava una de les portaveus del col·lectiu des d’una de les carpes de Sol. Es tracta d’una revolució per la llibertat de tots i totes, d’homes i dones que comencen a despertar malgrat els impediments i l’opressió d’un sistema polític, econòmic i social que es va oblidar de les persones i va construir un món de paper on l’únic valor són els diners.
Des del començament ho van tenir clar: Comissió de Feminismes, que no feminista, ni de feminisme, perquè s’entenen i reconeixen com diverses, i volen estar juntes respectant les nostres diferències. “La unió va sorgir ràpid, totes vam entendre, i així ho vam pactar, que les nostres diferències havien de quedar fora de la carpa aixecada aquest mateix dia per una lluita comuna a totes nosaltres i comuna també a la resta de l’Acampada i del Moviment que s’estava organitzant. El sistema patriarcal i capitalista ens fot a totes i tots”, expliquen fent història.
Impregnat el món de violeta
Durant aquests quatre anys, la comissió de Feminismes Sol ha elaborat nombrosos comunicats i documents, ha impartit tallers de feminismes per a principiants, s’ha tenyit de violeta les manifestacions, ha proposat accions, trobades, jornades, ha creat xarxes, ha reivindicat i ha construït llaços amb altres lluites: l’ecologista, la siriana, la de les persones migrants, la de diversitat funcional, la transmaricabollo …
“Creiem que tot el que visquerem a Sol, i tot el que seguim vivint en barris i pobles, té vincles enormes amb les reivindicacions feministes i amb les formes de fer feminismes en la pràctica. Elements que de vegades (ens) costa veure, i que no són purs ni perfectes; però que hi són, i tenen una potència enorme i no per quedar-nos-hi, sinó per, des d’ells, qüestionar a fons un sistema heteropatriarcal que travessa la quotidianitat”.
Celebració
Així que hi ha motius per celebrar-ho i així ho estan fent el mes de maig. El dia 1 van convocar a reivindicar un Dia del Treball feminista. El passat cap de setmana van ser unes de les que van intervenir en les Jornades de xerrada-debat: “Habla el 15M: 4 años tomando las calles. 3 años tomando la prensa”, celebrades a Esla l’Eko, dins de l’eix “precarietat i Igualtat”.
També hi participaran el 15 M en el que ha estat anomenat dia de presència a Sol -hi haurà assemblees, teatre, tallers, Solfónica- i en la manifestació convocada a nivell estatal el 16 de maig – “2015M: No nos amordazarán”. La lluita segueix als carres.
A més, el moviment 15M, que al maig de 2011 va omplir les places de desenes de ciutats espanyoles exigint una “democràcia real ja”, ha convocat una “concentració i un crit mut a Sol en assemblea de contingut polític”, segons s’especifica en el programa publicat a la seva pàgina web, el proper dia 23 de maig, coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions autonòmiques i municipals del dia 24.
Per al diumenge 24 de maig, dia de les eleccions, el 15M també té previst recolzar l’acció a nivell internacional que ha convocat la ‘Marea Grana’ -el col·lectiu en contra de l’ “exili econòmic” format per emigrants espanyols- per denunciar les dificultats que han tingut les ciutadnes i ciutadans de l’Estat espanyol residents a l’estranger per votar en aquests comicis.
Finalment, el 30 de maig, a les 18:00, està programat “el partido” de les assemblees populars de pobles i barris per celebrar el seu quart aniversari a la Puerta del Sol. Per acabar aquesta crònica de l’aniversari d’una mobilització que sens dubte ha de ser classificada d’històrica, reproduïm el text del qual va ser el Primer Manifest de la Comissió Feminismes del 15M.
“La Revolució serà feminista o no serà’. Som a la plaça (de Sol, Madrid) perquè: Volem una societat en la qual el centre siguem les persones i no els mercats. Per això reivindiquem: serveis públics gratuïts i vitals com l’educació i la salut davant les retallades socials i la reforma laboral.
Volem el compromís d’homes i dones per a la construcció d’una societat on no hi tingui cabuda la violència masclista. – Les persones som propietàries del nostre propi cos, per això som lliures per decidir sobre ell, gaudir-ne i relacionar-nos amb ell i amb qui ens doni la gana. – Volem una societat diversa on es respectin les múltiples formes de viure el sexe i la sexualitat (lesbianes, gais, intersexuals, bisexuals, transsexuals, transgèneres, queers …). Reivindiquem l’avortament lliure i gratuït.
És imprescindible incorporar l’enfocament feminista en les polítiques econòmiques, en els serveis públics, en la creació d’un altre model de ciutat i en les polítiques ambientals per sortir de la crisi. Exigim que les Treballadores Domèstiques o Empleades de la Llar estiguem incloses en el règim general de la seguretat social. Exigim que la transsexualitat no es tracti com una malaltia. Exigim papers per a totes i que les dones migrants gaudeixin de tots els drets. Exigim l’ús d’un llenguatge que nomeni a totes les persones i estigui lliure d’homofòbia, masclisme i racisme”.
