Soukeyna Ndao Diallo forma part de l’Associació de Juristes Senegaleses. Va participar el 19 de novembre en la Jornada sobre Mutilació Genital Femenina, organitzada per la Direcció General d’Immigració i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta Jornada va coincidir amb la celebració del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.
Què és i què fa l’Associació de Juristes Senegaleses, sobretot pel que fa a la mutilació genital femenina?
Existeix des de fa quaranta anys i la seva funció essencial és promoure els drets de les dones i els infants. Pel que fa a la mutilació genital femenina i l’excisió el que fem és, a partir d’allò que coneixem millor, el Dret, promoure la vulgarització. És a dir, anar a les comunitats, explicar-los què diu la llei contra l’excisió, que és una pràctica prohibida i ajudar-los a utilitzar les vies per recórrer en cas d’excisió. On anar per litigar, a qui adreçar-se, i els acompanyem en les nostres dues oficines de Dakar i Pikine, on hi ha consultors, juristes, formats, que els poden donar totes les informacions, escriure les seves denúncies, queixes,… També tenim un número obert gratuït que la població pot utilitzar per obtenir la informació que necessita.
La llei vigent prohibeix l’excisió, però encara existeix. Perquè?
La Llei es va aprovar ara fa 15 anys. La mutilació genital existeix, certament, però es fa de forma clandestina, perquè tot el món sap, ara, que no té el dret de practicar-la, perquè és una violació dels drets humans, un atemptat a la integritat física de les persones. Si la gent continua a practicar-la és perquè, al nostre entendre, creuen, primer, que és quelcom bo, i, segon, perquè és una norma social compartida dins la seva comunitat.
La nostra feina consisteix a explicar-los que una norma social no té perquè ser inamovible. Allò que era ben considerat per la societat en un moment donat pot ser considerat dolent ara. Perquè la gent canviï els mostrem les conseqüències de l’excisió, dient-los que afecta la integritat física de les persones, la seva dignitat i, sobretot, posa en perill la seva salut sexual –perquè tothom hi ha de tenir dret- i, sobretot, la salut de la reproducció. Posa en perill la mare al moment del part, en les excisions de tipus 3, on no només es talla sinó que es cusen els llavis sexuals. Sobretot a les zones on no hi ha personal sanitari qualificat, les dones poden tenir problemes quan pareixen ja que s’arrisquen a patir fístules, la comunicació entre les vies vaginal i fecal.
Si la pràctica existeix és sobretot per la ignorància. Estem sincerament convençuts que si la població sap exactament què són a punt de fer, amb les imatges que els mostrem, aturaran aquesta pràctica. Partim del principi que tots els pares estimen els seus fills i si un pare decideix de fer alguna cosa pel seu fill ho fa perquè creu que és bo. Però es pot equivocar. Perquè ho sàpiga li hem de mostrar allò que és a punt de fer. Aquest és el nostre rol de sensibilització, d’informació, que realitzem en el marc de les activitats conduïdes pel ministeri de la Família, que és l’encarregat de la coordinació de les activitats relatives a la mutilació genital femenina.
S’aplica amb duresa la justícia en aquesta qüestió?
El text de la llei és sever. Castiga amb sancions de sis mesos a cinc anys de presó. Però s’aplica amb intel•ligència, perquè es dóna compte que si s’aplica el text de la llei de manera rigorosa no serveix de gran cosa. Perquè? En general les persones que apliquen l’excisió són persones d’edat avançada, que poden tenir entre 60 o 70 anys. Posar-les darrera dels barrots no serveix de res.
En canvi, és millor demanar-los de fer un treball d’utilitat pública, d’anar a les comunitats per mostrar-los que han decidit de deixar-ho de fer perquè hi estan obligats per la llei i, sobretot, fer un treball de sensibilització amb les altres persones que practiquen excisions perquè n’aturin la pràctica.
Desapareixerà del tot algun dia aquesta pràctica?
Estem convençuts que desapareixerà, però no està garantit d’entrada. Cal mantenir-se vigilant i continuar, sobretot, el treball de sensibilització. Ens donem compte que ara hi ha allò que una nova forma d’excisió: l’excisió d’amagat. Què és això? Les dones saben que no tenen el dret de fer-ho però viuen en un sistema social que pensa que l’excisió és important. Aleshores, la mare, pensant que si no ha estat sotmesa a l’excisió no serà acceptada a la societat on creixerà, li fa ella mateixa d’amagat, amb totes les conseqüències que això pot tenir.
És per això que cal dir-li a aquestes mares que és greu, perillós i prohibit. Cal privilegiar el treball d’informació i educació. Si parlem amb una mare que té la intenció de practicar l’excisió al seu nadó i li mostrem les imatges de les conseqüències que arrisca de fer-li patir, si és una persona intel•ligent canviarà d’actitud. Per això, estem persuadits amb l’educació i la informació els comportaments canviaran. Però quan una persona és ignorant, no ha tingut l’oportunitat d’anar a l’escola, d’haver accedit a una certa forma d’educació, hi ha més possibilitats de reproduir allò que creu que està bé.
Poso un exemple. Abans, en certes societats es considerava que les dones no tenien el dret a votar perquè no eren suficientment intel•ligents o no ho mereixien. Inclús als països occidentals. A força d’informar, de veure que les dones són tant intel•ligents que els homes, i per la lluita de les dones, s’ha arribat a l’estat de dir que les dones i els homes són iguals, la mateixa cosa. Ha estat un procés llarg que va començar fa molt temps i és per això que pensem que arribarem a acabar amb l’excisió, després dels anys de sensibilització que portem ja.
Ara es debat als platós de televisió, a les ràdios, mentre que abans era una qüestió tabú perquè afectava la sexualitat i la sexualitat, com sabeu, és un tabú que no es tracta de forma pública. Ara en parlem.
És extremadament important que la comunitat que viu a Catalunya sàpiga que és una pràctica prohibida, que no s’ha de reproduir, que és el passat, que no és un valor social acceptat per tothom. I que les persones que han estat sotmeses a l’excisió la rebutgen ara. Per això, hem vingut a Catalunya, avui, per mostrar a la població el nostre treball i que la gent que ha triat viure aquí ha d’estar en la mateixa longitud d’ona que la que viu al Senegal, i saber que l’excisió està prohibida, és rebutjada, és un atac als drets humans, de la persona i a la integritat.
