Monica Pizani
Posar fi a la impunitat és l’objectiu del Protocolo Loatinoamericano d’ ‘Investigación de las Muertes Violentas de Mujeres por Razones de Género (feminicidio / femicido), document redactat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) i ONU Dones, al costat de persones expertes d’Amèrica Llatina.
Si bé hi ha avenços en relació amb la tipificació d’aquests fets en diferents països d’ Amèrica Llatina, les iniciatives de vegades semblen quedar-se només en intents, lletra morta i l’escassa acció del sistema jurídic-penal, que segueix arrelat a columnes patriarcals que impedeixen una correcta actuació.
Enmig d’aquest panorama, representants de 15 països d’Iberoamèrica es van reunir a Panamà del 9 al 13 de setembre per tal de revisar i validar el Modelo de Protocolo Latinoamericano de Investigación de las Muertes Violentas de Mujeres por Razones de Género.
A la reunió de Panamà hi van assistir magistrats i magistrades, jutges, policies, forenses, advocades, advocats i referents de l’acadèmia provinents Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Xile, El Salvador, Equador, Espanya, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, República Dominicana i Uruguai.
L’objectiu va ser recollir experiències i recomanacions per tal de garantir l’aplicació del Protocol.
Aquests fets se’ls anomena indistintament feminicidis i femicidis, pel fet que encara no hi ha una definició consensuada de tots dos conceptes, ja que el seu abast, contingut i implicacions són encara objecte d’amplis debats i les seves accepcions varien segons l’enfocament des del qual s’examina i la disciplina que ho aborda.
En l’actualitat es fa referència al terme femicidi per referir-se als assassinats de dones per part dels homes, motivats per menyspreu, odi, plaer o sentit de propietat sobre elles.
En canvi, feminicidi és un terme amb empremta política, encunyat per l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde i que al·ludeix a l’acte d’assassinar una dona pel sol fet de ser dona, però amb el matís polític afegit de denunciar la inactivitat dels Estats en el compliment de les convencions internacionals.
“Es tracta d’una fractura de l’estat de dret que afavoreix la impunitat. Per això afirmo que el feminicidi és un crim d’Estat”, refereix Lagarde.
Posar èmfasi en aquests crims serveix per enfortir la conscienciació sobre la més greu de les violències contra les dones. Segons l’informe de 2012 del Obervatorio de Igualdad y Género de América Latina y el Caribe de la CEPAL, el 2011 es van registrar 1.139 homicidis de dones pel fet de ser-ho en vuit països de la regió.
La representant regional de ACNUDH, Carmen Rosa Vila, ha afirmat en un comunicat de premsa que la mort violenta de dones per raons de gènere posa a milions, “de totes les edats, en una situació de desassossec permanent” i ha afegit que “els estats, les societats i el sistema de les Nacions Unides han de treballar plegats per lluitar contra aquest fenomen i contra la impunitat que els envolta”, interès suprem del Model de Protocol.
Aquesta iniciativa respon a diversos advertiments provinents d’institucions internacionals de drets humans sobre deficiències i dificultats que persisteixen en les investigacions del femicidi.
Entre d’altres, les institucions van referir alguns vicis instaurats en el sistema judicial, com són els prejudicis i estereotips en les persones que integren l’aparell judicial, demores en els inicis de les investigacions, estancament d’expedients i negligències i irregularitats en l’obtenció de proves .
Moni Pizani, directora d’ONU Dones per a les Amèriques i el Carib, va assenyalar que el disseny de Protocol “és un instrument tècnic i pràctic destinat a oferir al funcionariat judicial, fiscal i policial, directrius per a la investigació penal eficaç de les morts violentes de dones per raons de gènere, de conformitat amb les obligacions internacionals subscrites pels Estats”.
“No és un instrument obligatori; el que estem buscant és que sigui reconegut i utilitzat. És una eina que ofereix, als operadors de justícia, directrius per a la implementació penal i, en aquest sentit, ajudarà a desterrar alguns vicis. El Protocol ofereix un estàndard de les diligències que redundarà en la reducció de la impunitat “, va assegurar Pizani en diàleg amb SEMlac.
Pizani va detallar que el protocol proporcionarà directrius generals i criteris dirigits a millorar les pràctiques dels operadors de justícia.
La idea és acabar amb un conjunt d’arbitrarietats i brindar “una perspectiva de gènere en l’actuació de les institucions a càrrec de la investigació, sanció i reparació”, va afirmar a SEMLac.
Aquesta eina pràctica busca garantir unitariament els drets de les víctimes, supervivents i familiars en l’àmbit de la justícia, a més de garantir la seva participació en les etapes d’investigació i judici dels femicides, va detallar Pizani.
Entre d’altres punts, el protocol refereix la importància de les proves de context, és a dir, tots els fets que precedeixen al femicidi, com les denúncies realitzades a la policia, el testimoni de familiars, entre d’altres. Són factors als quals de vegades la justícia no els té prou en compte a l’hora d’emetre un judici, ja que es remeten a la informació contundent.
Tota la informació de context són evidències. “Per això hi ha d’haver una feina de capacitació a funcionaris i operadors de justícia, perquè analitzin d’una manera diferent”, va explicar Pizani.
Un procés en construcció
Interrogada per SEMlac sobre les regions més resistents a acceptar el protocol, Pizani prefereix una mirada en positiu del procés, que data de fa pocs anys, i ha advocat per elogiar als països que ja tenen tipificat el femicidi. “És com una onada que desperta l’atenció en altres països i, segurament, genera accions que es multiplicaran”, ha comentat.
Des de 2007, diverses nacions d’América Llatina han desenvolupat un procés de tipificació de les morts violentes de dones per raons de gènere, sota la denominació de femicidis o feminicidis, segons els països.
El Salvador, Guatemala, Colòmbia, Nicaragua i Bolívia han creat lleis especials de prevenció, atenció i sanció de la violència contra les dones, i Costa Rica, Xile, Perú, Argentina, Hondures i Mèxic han reformat les normes penals nacionals existents.
REQUADRE
El Modelo Protocolo Latinoamericano de Investigación de las Muertes Violentas de Mujeres por razones de Género, el femicidi és part de les accions de la campanya “UNEIX-TE per posar fi a la violència contra les dones” del secretari general de les Nacions Unides, ACNUDH i ONU Dones, que el juny de 2012 van organitzar la primera reunió d’experts i expertes per iniciar el treball de redacció.
Posar fi a la impunitat per la violència contra les dones és una de les fites que es proposa Nacions Unides. L’estudi del Secretari General de l’ONU ” Poner fin a la violència contra la mujer”, de 2006, s’ha referit així a l’efecte que té la impunitat sobre la vida de les dones: “La impunitat per la violència contra la dona agreuja els efectes d’aquesta violència com a mecanisme de control dels homes sobre les dones “.
L’esmentat estudi també fa referència al paper de l’Estat quan no responsabilitza els autors d’actes de violència i sosté que “la impunitat no només encoratja nous abusos, sinó que també transmet el missatge que la violència masculina contra la dona és acceptable o normal”.
Per acabar amb la impunitat i prevenir els femicidis:
Els països necessiten marcs jurídics exhaustius que creïn un entorn perquè les dones i les nenes visquin lliures de violència, i que tipifiquin el femicidi com un delicte específic; És fonamental la intervenció ràpida per part de la llei i d’altres agències de suport; Les supervivents i les seves famílies han de tenir accés a serveis complets que els hi garanteixin l’accés a la policia i al sistema de justícia, a refugis, assistència jurídica, serveis de salut, assessoria psicosocial, línies d’atenció les 24 hores i al suport a llarg termini; Fomentar canvis en les actituds, i comportaments que consenten o que perpetuen la violència, per tal de prevenir la violència abans que succeeixi.
Els governs han de comprometre’s a passar a l’acció.
