OPINIÓ
Fins al monyo n’estic dels de faldilles llargues i negres amb els seus ritus i les seves històries! I és que no paren de llançar missatges misògins.
Aquesta setmana, aquí a Ontinyent, el meu poble, estan celebrant els tres-cents cinquanta anys de Maria com a patrona de la ciutat. Ho estan celebrant amb els missatges de sempre i que pretenen mantenir la submissió, la desigualtat, l’obediència cega a l’home, la negació del plaer, la maternitat com a única via de creixement personal, i un llarg etc. I de veritat que n’estic força cansada i farta de tot això.
No entraré en com ho estan celebrat perquè em semblen estúpids tots els ritus que acompanyen aquestes històries que es munten per seguir mantenint el seu poder sobre la resta de les persones.
I és que entre aquests de faldilles llargues i negres que no desisteixen en el seu afany de mantenir-nos com a ciutadanes de segona i les “rebaixes” que, en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, ens ha imposat el govern de Rajoy, contenta em tenen.
Per això part de la campanya electoral del PP es va fer des dels púlpits de les esglésies, perquè qualsevol indici de progressisme en l’àmbit que fos, però sobretot en l’àmbit de les llibertats de les dones, fora arrencat d’arrel perquè no es pogués reclamar ni tan sols per allò tan gastat de “usos i costums”.
No poden suportar que les dones tinguem la condició de ciutadanes amb plenitud de drets, ja que seria com admetre que podem rebel·lar-nos contra el poder establert. I per a ells el primer dels poders és el de Déu, o almenys això prediquen, i, per descomptat aquesta figura, la de Déu és masculina.
Però per rematar la feina, el déu de qualsevol de les grans religions monoteistes, ha dipositat el seu poder a la terra en mans únicament masculines fet que reforça la simbologia del poder i de l’autoritat en tots els aspectes. I, per aquest motiu no poden suportar que a través dels avanços en matèria d’igualtat les dones puguem dir prou a aquest tipus de poder imposat i misogin.
El fet de poder decidir sobre els nostres cossos i per tant sobre el nostre plaer i la nostra maternitat, suposa per a ells, no només un atac als rols que reforcen amb la figura de Maria, la Mare i la gran submisa al mandat patriarcal, suposa també un atac a la seva pròpia autoritat en tots els àmbits. Els és igual que portem criatures a aquest món que es morin de fam o de calamitats, ells volen el control dels nostres cossos, la nostra submissió més absoluta al seu mandat que imposen a través dels governants més reaccionaris perquè res canviï i tot segueixi igual, perquè volen TOT el poder.
I amb aquest poder acumulat des de l’espai polític també, pretenen retornar-nos a les dones a les cavernes. Pretenen deixar-nos sense els drets de ciutadania ja aconseguits i gaudits. Pretenen que tornem a ser mudes i invisibles i imposar el burca simbòlic perquè les nostres veus no existeixin i, per tant no exigeixin llibertats que creuen que no mereixem.
Obliden que una societat que pretén deixar de banda la meitat del talent de la seva població, no pot avançar. Que una democràcia sense veus de la meitat de la població, no és democràcia. Que les dones tenim veu per reclamar els nostres drets, per exigir que es compleixin, per dir prou, per oposar-nos a les mesures que pretenen retornar-nos a les cavernes. S’obliden que som moltes les que reneguem del paper que ens assignen i que ni volem ser mares, ni submises, ni mudes, ni cegues i som sordes als seus dictats des de la nostra pròpia elecció.
Obliden també que a les nostres veus es van sumant la d’aquells homes que consideren que és una injustícia allò que ells, els de faldilles llargues i negres juntament amb la gent que ara ens governa, pretenen seguir imposant. Som cada dia més les i els qui considerem que ni la heteroasignación imposada, ni el patriarcat, ni les retallades ens portaran res de bo, però no per això deixarem de lluitar ni de dir el que pensem, tot i saber que és incòmode per als qui acumulen un poder desmesurat i pretenen imposar els seus criteris.
Tenen el poder, però davant els ulls de moltes persones han perdut tota la seva autoritat moral en no alçar les seves veus des dels confessionaris per condemnar la mort de dones a mans de les seves parelles o exparelles amb la mateixa fúria amb què la s’alcen per defensar el que ells anomenen “la vida dels qui no han nascut”. Atorguen la vida als qui no han nascut, però no són capaços de condemnar els assassinats de les dones que, al seu torn, són o puguin ser mares. D’això, en dic coherència moral!! Però així són els de faldilles llargues i negres i els seus correligionaris, ara en el poder: coherents i mai compten mentides, li preguntem a Rajoy?
Als que hauríem enviar a les cavernes és als que des de qualsevol credo, religió, creença, etc, pretenen imposar a les dones una forma de vida sense tenir en compte els nostres desitjos i, per tant vulnerant la nostra llibertat de ser i viure com desitgem fer-ho. A ells (i algunes elles també) és a qui hauríem de recordar-los que els seus privilegis, tots, es mantenen gràcies a qui tem a qui mana, però som moltes les persones que considerem que han de ser abolits i no els tenim por.
Som cada dia més que pensem amb criteri propi i al marge dels seus dictats i dels seus ritus amb els quals pretenen atontar-nos a fi que no pensem ni despertem a la consciència crítica que portem dins.
De moment no penso, de cap manera, deixar de dir el que penso. I vull dir alt i clar que a ells, als de faldilles llargues i negres, així com als seus col·legues de les religions monoteistes els acuso de misògins, de dèspotes en la seva relació amb les dones i tot el relatiu a les llibertats de les dones. Els acuso de incoherents i de falsos. Els acuso de permetre assassinats en nom del seu déu. De permetre guerres, fam, misèries, violacions, a fi del compliment dels seus mandats que sempre són de submissió de les dones al seu poder. Els acuso d’haver manipulat els llibres sagrats per permetre les violències sobre les dones al llarg de tota la història. I de moltes més malifetes històriques.
A la caverna les religions, credos i polítiques que no igualin drets, i a tots els seus dirigents.
Nosaltres, les que tenim veu, les que ens creiem que la democràcia és quelcom més que anar a votar cada cert temps, les que creiem en les llibertats de totes les persones, seguim en bretxa perquè el nostre missatge sigui alt i clar, però sobretot, que sigui coherent.
