OPINIÓ
Les dones periodistes vam entrar a formar part de les que som però no hi som, de les que existim però com si no existíssim, no se’ns nomena. Per què?
Va més enllà de l’article, d’ el i la, de tots i totes, però això és tot just el resultat que s’endinsa en la profunditats de l’exclusió i la discriminació.
Després d’una conversa amb un col·lega sobre el femení en la llengua i el llenguatge, em vaig aturar, després que ens acomiadéssim, en un monòleg: Serà assumpte de la justícia?. Però és clar …, entraríem en el seu fonament filosòfic, cultural, formal, és a dir els que l’han pensat, formulat, escrit. En el món islàmic apliquen justícia que no és la mateixa per a homes que per dones. Per a qui és el desavantatge? A Colòmbia hi ha justícia i, en casos de feminicidi, violències contra les dones com actuen molts jutges? I la mateixa societat en els seus variats sectors i estaments?.
Dies després, en un taller que vaig impartir a Bogotà (capital del regne dels corruptes), un periodista molt enfadat, es va referir a l’injust que era per als homes que es promulguessin tantes lleis en favor dels drets de les dones. Si existís igualtat mantenint la diferència entre homes i dones no hi hauria necessitat d’aquesta normativa que és l’ assoliment de centenars d’anys.
Vol dir llavors que si en el més recòndit de la nostra caverna no s’hi troba registrada la presència de les dones en la vida pública, si només van ser i continuen sent objecte de satisfacció i procreació (la sèrie L’Església del Mar dóna compte d’això), no comptaven en les grans decisions per què i per a què anomenar-les? Semblava que no existien, així existissin.
Per a aquest tema cal referir-nos en passat i en present per l’ambigüitat que tenim davant els canvis. El periodisme ha canviat perquè el món ha canviat, el moviment de dones ha permeat almenys en algunes bombolles de la societat, així una àmplia majoria segueixi en la bastida del sistema patriarcal i en el masclisme com un dels seus components i que com a tal ha transcendit sistemes polítics i socials d’esquerra o de dreta perquè la discriminació cap a les dones ha estat per la seva condició de sexe a la que s’hi sumen les diferències econòmiques i altres o moltes més.
Nomenar les dones en femení, és considerar-les subjectes de drets i és per això que encara que el sentit el rebutgi (falta de costum), la Xarxa Colombiana de Periodistes amb Visió de Gènere, inclou a les periodistes en la designació del dia 9 de febrer, Dia del i de la Periodista, i crida al gremi perquè així ho designi.
La celebració ens ha de convocar a revolucionar la paraula perquè una nova manera d’anomenar des de la igualtat ens condueixi a noves construccions simbòliques que redunden en la creació de nous espais a la consolidació de la democràcia, evitant caure en la simplicitat o l’infantilisme propi de tot procés.
Referir-nos a la missió i el compromís, a la funció social de periodistes i professionals de la comunicació quedaria sense ànima, sense plena llibertat per al seu vol si no es considera un enfocament de drets de les dones en el seu fer, això és l’enfocament de gènere perquè no es confongui amb altres apreciacions que busquen embolicar aquesta fita, talment endimoniadament, essent una aportació de tall liberal des d’una mirada etimològica.
Vol dir llavors estimats i estimades periodistes que l’anomenat llenguatge incloent i no discriminatori no és un canvi d’ el per la, és en essència un compromís amb els teus i les teves antecessores, els teus ancestres, els teus àvis, les meves i, l’aposta de les dones conseqüents d’avui que volen viure en igualtat en drets amb ell, des d’unes relacions d’equitat i respecte.
Per al “Dia del Periodista”, hi ha dues dates a Colòmbia, una el 9 de febrer que recorda que el 1791 va aparèixer el setmanari “Papel Diario de Santafé” dirigit pel cubà Manuel del Socorro Rodríguez i, el 4 d’agost per fer un homenatge al prócer de la independència Antonio Nariño considerat el primer periodiste polític del país. Per casualitat: Cap dona? Només pregunto però podem fer la llista i en aquest cas les i els hi asseguro que ” el quí busca troba”.
Publicat a Colombia2020
