OPINIÓ
Per Lenny Cáceres. Diario Femenino
Hi ha un gran nombre de dones que incomoden el sistema, els homes que l’administren i els que no poden sortir de la zona de confort i privilegis que els brinda la cultura i l’estructura patriarcal a què fortament sostenen.
Les dones que incomoden són les que parlen, s’expressen sense haver de demanar permís, expliquen les realitats, diverses, pròpies i de les companyes: s’indignen, fan enfadar i reclamen. Molt suau o a viva veu…
Ales hores, la mirada es posa en com ho diem, en quin moment i lloc. La mirada sempre posada sobre aquestes qüestions, lleugers d’observació i sense intentar per un segon aturar-se al contingut, en quines accions repetides i perjudicials integren el contingut de les expressions a què les dones reaccionen.
Com que és molt extens, no podem fer un llistat de les vegades en què això passa, el cert és que, davant de reiterats atacs de tota mena, l’accent es posa en la reacció i, aquí, arriben les crítiques. No importa la força de l’agressió, si van violentar i van intentar vulnerar i sotmetre. El focus es posa en com reaccionem. I, a partir d’aquí, totes les desqualificacions.
Tant de bo poguessin treure el cap per l’espiell del melic, un cop almenys, i veiessin el món real, sobretot les situacions reals en què vulneren i sotmeten dones i diversitats.
Una de les preteses acusacions que rebem les feministes, amb l’objectiu de desqualificar les nostres paraules o accions, és anomenar-nos: fonamentalistes.
Sense ànim d’explicar, perquè ben clar tenim (i en tenen) que ja no donem explicacions, sí que cal anar a la definició del diccionari perquè es comprengui amb quina lleugeresa s’utilitzen alguns conceptes que no tenen res a veure amb què pretenen dir i, encara menys, res a veure amb les accions del moviment polític que és el feminisme.
Fonamentalisme és: “Actitud contrària a qualsevol canvi o desviació a les doctrines i les pràctiques que es consideren essencials i inamovibles en un sistema ideològic, especialment religiós”. Els sinònims dels quals són: fanatisme i extremisme.
I afegeixo: “Fonamentalisme és el nom que rep el corrent religiós o ideològic que promou la interpretació literal dels seus textos sagrats o fundacionals, o bé l’aplicació intransigent i estricta d’una doctrina o pràctica establerta”
Lluny es troba el feminisme de seguir rigorosament un mandat. És justament el contrari i innombrables les estratègies per provocar un canvi social estructural per acabar amb aquests mandats. Mandats que són el compendi per excel·lència de les desigualtats que generen tota mena de violències. Acabar amb elles significaria que ja ningú no ens situï en un rang inferior als homes, que no ens creguin febles o poc mereixedores d’espais d’estudi, realització personal, accés a espais de poder i presa de decisions.
Que ningú no ens vingui a observar o qüestionar les formes; formes que els qui tenen el privilegi masclista de prendre decisions no s’autoobserven i, en la majoria dels casos, la seva acció deixa molt a desitjar. Les formes de dir i fer també es construeixen i aquesta construcció és col·lectiva. Per això, necessitem ser escoltades, que s’atenguin els nostres reclams i ens garanteixin els drets.
El suggeriment final seria: mireu-vos, reviseu les seves accions i llavors després, de manera conjunta, revisem les formes. D’una banda i de l’altra. Trobareu, per fi, un món real que desconeixen.
(*) Periodista feminista, directora/editora de Diari Digital Femení. Titular del web d’Assessorament i Capacitació https://lennycaceres.com.ar/ Autora del llibre La transversalitat del gènere: espais i disputes.(Ed. Sudestada)
Ph de Portada: Casa gran
