Any rere any la població camperola al món ha anat disminuint. L’èxode rural s’ha convertit en una realitat palpable en el transcurs del segle XX. Un fet que ha desembocat en un canvi radical del paisatge i de l’agricultura pagesa i tradicional. L’any 2007, i per primera vegada en la història de la humanitat, la major part de la població mundial vivia ja en ciutats.
L’Estat espanyol no n’ha estat una excepció. I l’agricultura ha passat de ser una de les principals activitats econòmiques a una pràctica gairebé residual. Si als anys 70 encara el 25% de la població activa treballava en el sector agrícola, avui aquesta xifra s’ha reduït fins al 4%, i ha significat una pèrdua de més de dos milions i mig de llocs de treball. Les explotacions pageses segueixen desapareixent a gran velocitat. Entre els anys 1999 i 2009, van disminuir en un 23%, segons el Cens Agrari de l’INE 2009. Aviat haurem de penjar en els nostres camps el cartell de “Tancat per defunció”.
La renda agrària, també, continua en caiguda lliure. I el 2012 va retrocedir fins a nivells de vint anys enrere, segons el sindicat agrari COAG, amb el consegüent empobriment de la pagesia. Pobresa i món rural van de la mà. A Europa, una tercera part dels pobres es concentren en l’àmbit rural. I la pobresa afecta, en particular, a les dones. L’envelliment de la població, la manca d’oportunitats pels joves, l’emigració, els baixos ingressos en l’agricultura, les males infraestructures són símptomes clars de la pobresa al camp, com assenyala l’informe Poverty and Social Exclusion in Rural Areas [Pobresa i Exclusió Social a les Àrees Rurals] de la Unió Europea el 2008.
Els pagesos desapareixen però les nostres necessitats alimentàries segueixen allà. Aleshores, qui ens dóna de menjar? Qui produeix i distribueix el menjar? Unes poques empreses de l’agroindústria i de la distribució són les que controlen actualment tota la cadena alimentària, d’origen a fi. Multinacionals que busquen fer diners, i molt,s amb els aliments. Dupont, Syngenta, Monsanto, Kraft, Nestlé, Procter&Gamble, Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona són tan sols algunes. I així ens va.
Aquests dies es celebra la Setmana de Lluita Pagesa per exigir unes altres polítiques agrícoles i alimentàries. Un tema clau: la lluita contra els transgènics. L’Estat espanyol, i en particular Catalunya i Aragó, és la porta d’entrada dels OGM (Organismes Genèticament Modificats) a Europa, el seu paradís. Varietats prohibides en d’altres països, com França, Grècia, Àustria, Alemanya…, aquí es conreen. I un altre front de batalla: la sobirania alimentària, que consisteix en retornar la capacitat de decidir sobre allò que es produeix i es menja a pagesos i consumidors. Ser sobirans, sobiranes, poder decidir. Paraules proscrites en els temps que corren.
La Via Camperola, el moviment internacional més important d’agricultors del Nord i del Sud, els més afectats per l’avanç de la globalització neoliberal, sense terra, petits productors, dones pageses…, porten reivindicant aquesta demanda des de mitjans dels anys 90. El seu leitmotiv: Pagesia del món, uneix-te. La necessitem.
* Article publicat a Público, 19/04/2013.
