OPINÓ
Hi ha mitjans de comunicació i cavernes polítiques que desitgen que la culpa de la pandèmia coronavirus siguin els mítings i manifestacions del 8 de març.
No nego que aquestes concentracions ajudaven a la propagació de la pandèmia, però el que dic fermament és que no era l’única raó.
Aquest mateix diumenge hi va haver també una gran concentració de gent afiliada i simpatitzants de l’extrema dreta concentrada a la plaça Vistalegre de Madrid i alguns com Ortega Smith ja tenien símptomes clars de ser infectats. Però davant d’això, el silenci.
El passat mes de març es va dur a terme una massiva concentració humana durant “la crida” de les falles de València i dins de la programació fallera. D’altra banda, la programació fallera amb les seves corresponents “mascletaes” que reuneixen a milers de persones cada migdia a la plaça de l’Ajuntament de València, no van ser suspeses fins a l’onzè dia de març, un dia després que la Generalitat va suspendre las falles i les festes de la Magdalena a Castelló. També silenci.
Enfront de la concentració de membres i fans del Club de futbol valencià contra Mestalla per rebre als jugadors del Club contra el partit darrer de portes tancades contra l’Atalanta d’Itàlia, quan en aquest país ja hi havia centenars de contagis, més silenci. O el viatge a Itàlia per València, jugadors i afició, més silenci.
Però són les concentracions del 8 de març i per tant el moviment feminista. Quines penques!
Òbviament, el patriarcat no es perd l’oportunitat de criminalitzar el feminisme que qüestiona permanentment els privilegis concedits per naixement als homes.
Insisteixo en la idea que és possible que moltes persones s’infectessin de covid-19 a les concentracions del 8 març. Però igual que es van infectar en les altres manifestacions humanes que he dit i en tantes altres que no he esmentat i que es van fer abans del decret de confinament i no només en els vuit de març.
Molts líders polítics han perdut grans oportunitats per mantenir les seves boques tancades i ser cautelosos. I potser un dels que la podria haver tancat per mantenir la seva credibilitat va ser el líder de ciutadans de València, Toni Cantó quan va acusar el ministre d’igualtat precisament per aquests ral·lis.
Aquest home misògen, almenys políticament parlant, ja ha perdut diverses ocasions de callar i de ser prudent, però el seu desig de prominència permanent (ha de ser una marca de la casa) el perd. I resulta que cada vegada que ataca el feminisme i les feministes, al seu torn ha de disculpar-se, però ell no n’aprèn. Per descomptat, la seva disculpa no és creïble, almenys per a mi.
A mesura que el moviment feminista s’ha posat en peu i ja no hi ha qui l’aturi, les cavernes tan mediàtiques com polítiques han tret als seus i a les seves (que también n’hi ha) portaveus a escridassar contra aquest avanç imparable i s’han posat ben nervioses. No ens espanten, malgrat que, malauradament, ja s’escampen per les institucions.
En els últims anys, una infinitat de dones i homes s’han unit a aquesta onada feminista que recorre el món. I el món és molt gran i no només les literalment ara quatre parets de les nostres llars o els nostres Estats. I suposo que la visió global els espanta. Per tant, potser, han de reaccionar amb la virulència amb què ho fan, per intentar desacreditar-la. I no saben que cada dia i cada vegada hi som més, fins i tot amb el confinament actual, perquè seguim a la xarxa, escrivim, ens ajudem com podem, reconeixent-nos, i ens recolzem totes i cadascuna de les que pensem que una altra manera de viure és possible.
Una forma de vida en la qual l’atenció és al centre de la vida i no l’explotació humana. Una forma de vida amb major justícia social i una major equitat entre homes i dones i on no hi hauria privilegis per néixer home i on la dona no fora sotmesa a la mort, assassinada, violada i agredida per néixer dona.
Insisteixo que no nego que les concentracions del 8 de març podrien haver actuat com boses de contagi, però com qualsevol dels ral·lis humans que es van produir durant aquests dies. No pas més, ni més ni menys.
