Ni tan sols l’hivern sud-americà va poder refredar la lluita, la marxa, el missatge de milers de persones a l’Argentina conjuminades pel “#Ni Una Menys”. A la qual aquest any s’hi va sumar la consigna que aposta per la vida #Vivasnosqueremos.
Per segon any consecutiu el missatge continua tenint la claredat necessària per exigir a l’Estat el seu compromís i presència així com el compliment efectiu de la llei 26485 de violència contra les dones. A través d’aquesta mesura es podrà prevenir, eradicar i sancionar la violència i al mateix temps posar-li punt final a la violència institucional patida quan una dona denúncia, quan ningú controla les restriccions d’acostament dels agressors, quan les dones no saben a on recórrer per por i / o manca de recursos.
Les xifres segueixen sent esgarrifoses. Cada 30 hores una dona és víctima de feminicidi. Són assassinades per homes dels seus cercles íntims – parelles, exparelles, coneguts – i en general a l’interior de casa seva. Des de fa anys és l’ONG porteña La Casa de la Trobada la que s’ocupa de dur a terme les estadístiques que l’Estat no ha fet ni fa. El 2015 van ser registrats 286 femicidis als quals se sumen uns 66 més que corresponen als primers cent dies d’aquest any.
“Toquen a Una … Ens toquen a totes”
Per Beatriz Leonardi, Professora -especialitzada en problemàtiques de gènere i psicologia social Ex Coordinadora de la Casa Refugi “Marieta Sanchez” Direcció General de la Dona a Ciutat de Buenos Aires i Supervisora del treball psicosocial a la Comunitat – Docent i Argentina- “és una marxa d’abast nacional pels seus objectius; els d’amplificar la denúncia, indignació i cansament social per aquestes accions terroristes, a les mans dels botxins del patriarcat, que prenen d’ostatge dels cossos de les dones per torturar, violar i matar com a forma de disciplina personal i col·lectiu. “Leonardi subratlla que “Sabem que quan toquen a Una” Ens toquen a totes “, el feminicidi és un missatge social en clau mafiosa, moltes vegades inconscient altres no, emès pels assassins.”
Miriam Bobadilla, Co-coordinadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere per Argentina que va participar activament de la marxa observa que “Tot i que la cobertura dels mitjans de comunicació ha estat notablement menor a l’any passat, les xarxes socials van suplir la cobertura de manera extraordinària, sumant-se grups etaris i socials de diferent índole. “Tot i això també reconeix que” Veure a famílies, joves, nens i nenes al costat dels seus progenitors de la mà participant de la mobilització va ser commovedor. A nivell social el lema de #NiUnaMenos ha calat en el profund de la cultura, hi ha més consciència. És ara el temps que l’Estat i els diferents organismes responguin en la mateixa mesura.”
Participar de la marxa
“Les dones ens mobilitzem a Argentina des de fa molt de temps, hi ha una història de pertinença a diferents moviments que ens van rebre en el seu si i van contribuir a la nostra formació. Prenguem com a exemple les Trobades Nacionals de Dones que es convoquen indefectiblement tots els anys, des de maig de 1986.Estos Trobades van parir a moltes de les joves d’avui ia altres no tan joves, com a promotores d’aquestes marxes i d’una participació col·lectiva en ‘les carrers i les places”, resumeix Beatriz Leonardi.
Mentre que Mariano Minasso, periodista argentí, reflexiona sobre el que ve després d’aquestes mobilitzacions. Considera que “l’impacte ha de mesurar-se amb el pas dels dies i el temps. Atès que una marxa o mobilització pot ajudar a donar-li difusió a un tema, però després ha d’haver un compromís de la diligència política per prendre cartes en l’assumpte. “
