Estipulava paritat i remuneració del treball domèstic
Els partits polítics del Nepal van perdre l’oportunitat d’aprovar una de les millors constitucions en matèria de gènere que s’hagi vist.
Després de quatre anys d’intens treball, l’Assemblea Constituent, de 601 membres, no va complir amb el termini per adoptar una nova Constitució abans del 27 de maig per falta d’acord entre els partits, per transformar el país en una Federació d’estats definits segons la seva composició ètnica.
L’Assemblea estava integrada per una majoria de maoistes, els qui van fer una guerra de guerrilles de 1996 a 2006 amb suport de moltes comunitats i castes baixes, que durant segles van patir la marginació d’una elit de tipus feudal i de l’ara extinta monarquia.
Les principals perjudicades per la falta d’acord van ser les dones, els qui van veure esvair-la promesa d’igualtat de drets, un dels elements clau del procés de pau que va seguir a la guerra civil, ja que l’esborrany incloïa normes realment avançades.
Una de les característiques de l’Assemblea Constituent, dissolta el mateix 27 de maig, va ser que tenia 197 dones dels 20 partits, la major representació política en la història d’aquest país, que fins 2008 va ser regit per una monarquia.
Elles havien format un “grup de dones” encarregat de redactar lleis que transformarien la nació en una societat amb igualtat de gènere.
“Van treballar incansablement tots aquests anys per escriure lleis i prestar atenció als detalls perquè no hi cap forma de discriminació”, va dir a IPS la integrant del grup Sapana Malla Pradhan.
Sent una de les advocades més destacades, Pradhan va defensar diversos casos sonats sobre discriminació de gènere en els últims 10 anys, els que van forçar reformes legals sobre assumptes polèmics com la violació marital i els drets d’herència.
“Si s’hagués adoptat la Constitució, hauríem assegurat a les dones els mateixos drets que gaudeixen els homes i que les nepaleses no tenen”, ha apuntat.
Lleis d’avançada
Les reformes incloses en l’esborrany de llei fonamental haguessin assegurat una representació femenina del 50 per cent en tots els òrgans estatals, i permès que les dones fossin ambaixadores del Nepal a l’estranger.
“Podríem haver tingut lleis amb un impacte realment positiu sobre la situació socioeconòmica de les nepaleses”, va dir a IPS l’especialista en desenvolupament Srijana Pokhrel.
S’hauria reconegut el valor econòmic de les tasques domèstiques, i s’havia pensat un article especial per incloure aquest treball dins del Producte interior brut.
Les normes en matèria de salut reproductiva haguessin obligat l’Estat a destinar recursos i fons per garantir una maternitat segura en un país amb una de les majors taxes de mort materna.
Més de 4 mil dones moren a l’any al Nepal per causes vinculades a l’embaràs i el part. Hi ha una gran escassetat de llevadores capacitades i només 28 per cent dels naixements són atesos per personal qualificat.
“Gairebé vam aconseguir allò pel que les nepaleses estan lluitant des de fa dècades, amb tots els partits polítics acceptant cada llei proposada pel grup de dones”, ha subratllat Pradhan.
El país havia de dotar-se d’una poderosa comissió de dones, les integrants tindrien la potestat d’investigar qualsevol violació de drets de gènere o discriminació de part de l’Estat.
A l’oblit
Les més perjudicades pel fracàs de l’Assemblea Constituent seran les dones de les castes i grups ètnics més marginats.
“A qui li demanarem ajuda ara? La meva última esperança va morir la setmana passada “, va assenyalar Urmila Chaudhary, jove tharus, una de les comunitats més oblidades del Nepal.
“Que trist! Ara som un país sense Constitució “, va assenyalar l’activista tharu Krishna Chaudhary, directora de la civil Societat d’Acció pel Benestar del Nepal.
Les disposicions que apuntaven a les dones es concentraven especialment en les comunitats més marginades, amb altes taxes d’analfabetisme i pobresa, va afegir Krishna Chaudhary, la comunitat va començar a entendre la política i tenia esperança que la Constitució l’ajudés a canviar la situació.
Gairebé 90 per cent dels quatre milions de tharus no tenen terres, la majoria viuen en extrema pobresa i les dones són explotades.
Les nepaleses tenen una llarga història de lluita que va començar l’1 de juliol de 1932 quan Yog Maya Neupane i 68 companyes es van ofegar al riu Arun, després d’haver estat detingudes per reclamar reformes i justícia social.
La primera Constitució del Nepal, redactada el 1951, incloïa normes discriminatòries contra les dones i, tot i les posteriors reformes, aquesta Assemblea era la primera oportunitat real per implementar un canvi progressista i realista.
Per exemple, les nepaleses tenen dret a la ciutadania amb el nom de la seva mare, però la llei mai es va implementar seriosament.
“Hem de començar des d’on ens vam aturar, el procés polític democràtic és la clau”, ha subratllat optimista Pradhan.
* Aquest article ha estat publicat originalment per l’agència internacional de notícies IPS (12.06.2012)
