Per Elda Montiel SemMexic. Fotos: @SemMexic
Moltes més víctimes en els darrers 5 anys; contra les dones o el femení. Principalment a la Ciutat de Mèxic.
Destaquen dades sobre discriminació per color de pell, ser persones de la diversitat sexual i treballadores de la llar; ser indígena o afrodescendent implica maltractaments.
Presenten l’Enquesta Nacional sobre Discriminació 2022 realitzada per INEGI, on queda clar que també per pensar es discrimina.
L’Enquesta Nacional sobre Discriminació va descobrir que a Mèxic va créixer un 20 per cent la discriminació femenina, o sigui només per ser dones, fins al 30 per cent per pes, estatura, edat, forma de vestir, color de pell, manera de parlar, creença religiosa o activitat laboral o política. És la Ciutat de Mèxic on s’ubica el nombre més gran de víctimes.
Entre totes i tots les i els discriminats, en tots els casos, són les dones majoria, i aquestes discriminacions es van disparar en els darrers 5 anys, és a dir en aquesta administració. Fins a 30% d’homes i dones, es queixen de la discriminació a Benestar i fins a 42% dels seus drets.
L’Enquesta Nacional sobre Discriminació (ENADIS) 2022 -l’anterior va ser el 2017- mostra que en primer lloc hi ha les dones, segueixen les persones de la població de la diversitat sexual i les treballadores de la llar. Aquests resultats es van donar a conèixer aquesta setmana per l’Institut Nacional de Geografia i Estadística (INEGI), acompanyat pel Consell Nacional per Prevenir la Discriminació CONAPRED i la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH)
A l’enquesta es va ratificar que són les dones les que pateixen la major discriminació, respecte dels homes, només per ser dones; se les discrimina a més per pes i alçada; als homes per la seva forma de vestir o arranjament personal, per tenir tatuatges, certa roba, la forma de pentinar-se o per fer-se perforacions. Algunes daquestes característiques es consideren femenines. O sigui, la discriminació femenina creix i creix.
Entre els cinc estats on la població més gran de 18 anys ha manifestat ser víctima de discriminació, hi ha la Ciutat de Mèxic.
Les dades són dures i indiquen que la discriminació per sexe va ser de 24,5% per a les dones i 22,8% dels homes, sempre majors de 18 anys.
El document indica que hi va haver un augment en comparació a l’ENADIS del 2017, cada cop més contra les dones, és a dir, un creixement de 20.4 per cent per a dones i 20.1 per cent per a homes.
Del percentatge de les dones discriminades el 35% va declarar que la van patir només per ser dones, mentre que el 30.3% va referir que la raó va ser el seu pes o estatura. Per la seva forma de vestir 29,6% i per l’edat 23%.
El 47.2% van expressar que es respecten poc els seus drets, mentre que el 17% va dir que es respecten molt els seus drets.
Del 23.4% de dones majors de 18 anys van dir que els van negar injustificadament els seus drets i fins al 47.2%, els va succeir quan van anar a rebre suports de programes socials; seguit d’atenció mèdica o medicaments amb el 36.5 per cent. Oportunitat de treballar o obtenir un ascens 24.01 per cent i atenció en alguna oficina de govern 21.06 per cent.
L’enquesta assenyala que a tot el país el 23.7 per cent de la població més gran de 18 anys ha estat discriminada en els últims 12 mesos per alguna característica o condició personal com a to de pell, manera de parlar, pes o estatura, forma de vestir o arranjament personal, classe social, lloc de residència, creences religioses, sexe, edat, orientació sexual, ser una persona indígena o afrodescendent, tenir alguna discapacitat, tenir alguna malaltia, opinions polítiques, estat civil o situació de parella o familiar, entre d’altres.
L’enquesta revela que al 20.5% de les i els mexicans se’ls van negar els seus drets, d’aquests 21.3% va correspondre a dones i 19.6% a homes.
Només entre el juliol del 2021 i el setembre del 2022, més de la tercera part de les persones disscriminades (30.6 %) va declarar que la raó va ser la seva forma de vestir o arranjament personal (tatuatges, roba, forma de pentinar-se, perforacions).
Entre el juliol del 2021 i el setembre del 2022, les entitats federatives amb major percentatge de població discriminada van ser: Yucatán (32.1 %), Puebla (30.6 %), Querétaro (30.5 %), Ciudad de México (29.6 %) i Jalisco (27.1 %) ).
En contrast, les entitats federatives amb menor percentatge de població víctima de discriminació en els darrers 12 mesos van ser: Sinaloa (13.8 %), Sonora (17.5 %), Nayarit (17.9 %), Nuevo León (18.4 %) i Campeche (18.5 %) ).
Per grups d’interès la població de la diversitat sexual i de gènere, 37.3% va referir haver viscut alguna experiència de discriminació en els darrers 12 mesos. Per a la població de treballadores de la llar aquest percentatge va ser 34,6%.
Discriminades per ser dona
Entre les dones més grans de 18 anys en els últims 12 mesos, els actes de discriminació en el 35.3% es va atribuir a ser dona, mentre que 29.1% dels homes va assenyalar haver-ho estat per la seva forma de vestir o arreglament personal (tatuatges, roba, forma de pentinar-se, perforacions).
Del grup de 2% de dones de la diversitat sexual i de gènere, 44.6% ha manifestat haver tingut alguna experiència de discriminació en els últims 12 mesos.
De les dones treballadores de la llar remunerades més 48.4% va manifestar que la principal problemàtica va ser la manca de prestacions laborals (assegurança, guineu, vacances pagades, etcètera).
Dones afrodescendents, amb discapacitat i adolescents les més discriminades
De les dones afrodescendents el 37.2% va manifestar haver tingut alguna experiència de discriminació, les dones amb discapacitat 33.4%.
Les adolescents i joves 31.4%, les dones migrants 30.3%; les dones de diversitat religiosa, 30.1 per cent, dones indígenes 28.1 per cent, i les menys discriminades van ser les dones adultes majors amb 17.8 per cent.
De la població indígena major de 12 anys, 28.1% dones i 27.9% d’homes van referir haver estat víctima de discriminació en els últims 12 mesos principalment per ser persona indígena o afrodescendent.
El 38.5% va opinar que, a Mèxic, els seus drets es respecten poc i el 26.9% va manifestar que se li va negar injustificadament algun dels seus drets en els últims cinc anys.
En la discriminació contra persones afrodescendents, de la població de 12 anys i més, 35.6% va manifestar haver estat víctima de discriminació en els últims 12 mesos, 32.9% pel seu pes o estatura, mentre que 30.2% va respondre que es va deure a la seva forma de vestir o arranjament personal (tatuatges, roba, forma de pentinar-se, perforacions). El 12.1% de dones i el 29.1% d’homes van declarar que el motiu va ser el seu to de pell.
El 2022, 37.9% de la població afrodescendent de 12 anys i més va opinar que, al país, els seus drets es respecten poc i que se’ls van negar els seus drets principalment els suports a programes socials.
Persones amb discapacitat
D’acord amb ENADIS 2022, 33.8% de la població amb discapacitat de 12 anys i més va manifestar haver estat discriminada en els últims 12 mesos. D’aquest percentatge, 49.6% va declarar que la raó va ser tenir alguna discapacitat, mentre que 26.1% va dir que el motiu va ser la seva edat.
El 33.5% va opinar que, al país, els seus drets es respecten poc mentre el 25.1% va opinar que els seus drets es respecten molt.
El 30.7% va declarar que li va ser negat injustificadament algun dels seus drets en els últims cinc anys com els suports de programes socials (beques, benestar, etcètera). Al 42.8% se’ls va negar atenció mèdica i medicaments i 29.1% se’ls va negar serveis en alguna oficina de govern.
Les persones grans van revelar que se’ls discrimina per la seva edat el 39.4% de dones i 38.9% d’homes.
El 31.6% va opinar que, a Mèxic, els drets del seu grup de població es respecten molt, mentre que 30.5% va opinar que es respecten poc. El 20.9% va manifestar que se li va negar injustament algun dels seus drets en els últims cinc anys com a atenció mèdica o medicaments.
