Sufragistes britàniques. Reunió de la Unió Política i Social de Dones, la presidenta de la qual va ser Emmeline Pankhurst (Domini públic)
Encara no hem acabat d’assolir els resultats del passat 28M i ja estem en una nova precampanya electoral per a les eleccions generals del vint-i-tres de juliol. Açò és un no parar de democràcia representativa que no participativa…
Ens hi juguem molt les dones a les pròximes eleccions generals. I quan dic molt, vull dir molt.
Ens hi juguem, si guanya la dreta i la ultradreta, drets ja aconseguits i, almenys teòricament consolidats com el dret al decidir sobre els nostres cossos. Estic parlant de l’avortament. I aprofite per a recordar que el Tribunal Constitucional, tenia paralitzat el recurs que fa quasi dotze anys va ficar el PP, que ara vol governar. I ara ha dictat sentència dient que és un dret amb constitucionalitat plena.
Però el PP no és la primera vegada que porta al Tribunal Constitucional lleis aprovades per governs més progressistes que ells. També va portar la Llei Orgànica de mesures de protecció contra la violència de gènere o la Llei Orgànica per a la igualtat efectiva entre dones i homes. Com veiem totes elles són lleis importants encaminades a construir una societat més igualitària entre dones i homes però sobretot més justa socialment parlant.
Tots els recursos que aquest partit, que aspira a governar l’Estat Espanyol, ha interposat davant el Tribunal Constitucional i que buscaven millorar la vida de les dones i de les xiquetes, han estat avalades en la seua constitucional per aquest alt tribunal. O, dit d’altra manera, buscaven retardar la seguretat jurídica en aquells temes que ens afecten a dones i xiquetes.
Amenacen en derogar tot el que de bo s’haja aprovat a les Corts Generals. I recordem que tenen segrestada la renovació del Consell General del Poder Judicial, amb tot el que això comporta.
El que han deixat ben clar és que el seu model de democràcia no és el mateix que el que entenem els demòcrates que ens sentim progressistes. Tant els del PP com els de la ultradreta enyoren allò de la democràcia orgànica que emanava d’un equip de tecnòcrates governats per un líder cabdillista amb una veu única i que qui discrepava d’aquesta veu única era eliminat de qualsevol manera, fins i tot física.
Ara, el vint-i-tres de juliol tenim l’oportunitat de parar-los els peus recordant a totes les dones que han lluitat al llarg de la història perquè avançàrem cap a una societat més igualitària. I també a tots els homes que les van acompanyar en aquestes lluites, que també en var haver.
Les quaranta dones assassinades des de principi d’any mereixen que les seues veus siguen recordades i que les nostres parlen per elles exigint justícia i millores de vida. Ens mereixem, millor dit, tenim dret a viure una vida digna i lliure de violències de qualsevol classe. I des de la dreta el primer que fan és negar que aquestes violències masclistes existeixen i, per tant, intentar desmuntar tot el que amb tant de tant d’esforç s’ha anat construint al llarg dels anys per a protegir a les dones i criatures dels maltractadors.
No podem oblidar que amb l’exemple del condemnat per violència psicològica cap a la dona i els fills com a parlamentari del grup de la ultradreta, s’han obert les portes a una nova forma de violència masclista: la que ells puguen legislar directament en contra dels drets de les dones víctimes de les violències masclistes per protegir-se. Com una fratria. I no negaré que això és tot un perill per a les nostres vides.
Precisament per això cal mobilitzar el vot progressista, per evitar que aquesta classe de coses puguen passar. No podem quedar-nos al sofà pensant que a nosaltres no ens pot passar perquè no és cert. Totes les dones, totes sense excepció estem exposades a què aquesta gentola ens furte drets ja assolits.
I, precisament per això, els hem de parar els peus. Per una autoprotecció ben entesa. Per una vida lliure de violències masclistes no hem de permetre que governen.
