Mèxic s’ha convertit en el cinquè país d’Amèrica Llatina en aplicar la paritat de gènere en la conformació dels parlaments, a partir del 13 de desembre passat, quan va ser aprovada la reforma Política-electoral pel Congrés de la Unió.
La decisió va ser adoptada després de la iniciativa de llei que va enviar al Congrés el president Enrique Peña Nieto, 45 dies abans de complir el seu primer any de govern i després d’haver-la anunciat en el 60 aniversari del sufragi femení, l’octubre passat, després d’haver assolit en la present legislatura el major nombre de legisladores en la seva història.
Les mexicanes podran ser elegides en les llistes electorals de manera paritària als homes (50/50) a partir de les pròximes eleccions federals de 2015, fet molt significatiu perquè, amb l’aprovació d’aquesta reforma van concloure 189 anys des de la primera vegada que les dones van demanar la ciutadania a Zacatecas, el 1824, quan encara hi havia l’olor de la pólvora per la guerra de la independència.
La paritat és un fet d’importància en el context de la reforma política-electoral, la qual també estableix la creació d’un nou òrgan electoral nacional, la reelecció de diputats i alcaldes, així com reduir els temps de campanyes electorals i la possibilitat d’anul·lar una elecció per ultrapassar els límits de campanya.
L’acord per la paritat política col·loca Mèxic en el cinquè país d’Amèrica Llatina amb aquest dret, després de Costa Rica, Bolívia, Veneçuela i Equador, i si bé la va impulsar el president Peña Nieto i ara ja diversos governs dels estats de la República també l’estan proposant, és el resultat de la mobilització de les dones i del consens assolit per legisladores de tots els partits polítics.
En la discussió plenària de la reforma es va intentar col·locar la paritat de gènere de candidatures legislatives en un article transitori, però unides les congressistes van aconseguir que fos inclosa en la reforma constitucional. Especialment, tres senadores van alçar la seva veu per imposar-se: Angélica de la Peña, del Partido de la Revolución Democràtica (PRD); Diva Hadamira Gastélum, del Partido Revolucionario Institucional (PRI), i Marcela Torres Pimbert, del Partido Acción Nacional (PAN).
Les legisladoresn varem aconseguir obrir-se pas amb la demanda de les dones de participar en condicions d’igualtat en la vida política de Mèxic, després de ser inclosa en l’article 41 constitucional la paritat de gènere en les candidatures al Poder Legislatiu federal i local.
Així mateix, es va fer veure que aquest significatiu avenç respon als compromisos assumits per l’Estat mexicà a la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona, el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, i altres conferències sobre drets civils i polítics, així com conferències internacionals.
La demanda de paritat estava pendent encra de la Legislatura federal anterior, durant la qual també es va treballar una reforma política, però la proposta recolzada per empresàries, professionals, acadèmiques i activistes no va ser tinguda en compte en les discussions.
La construcció i reconeixement de lideratges femenins començar a apuntalar-se, de manera més decisiva, quan va arribar al Congrés, el 2012, un nombre històric de dones, que al Senat va arribar al 33 per cent i en la Cambra de Diputats, al 37 per cent. No obstant això, en l’àmbit local la participació femenina la paritat continua sent molt limitada: només és del set per cent per a alcaldeses i del 24 per cent als ajuntaments.
Es va aconseguir un elevat percentatge de legisladores federals en les eleccions de 2012, gràcies a una resolució de la Sala Superior del Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació. En aquesta ocasió, aquest tribunal va determinar que l’excepció de candidats de majoria relativa per no aplicar quotes de paritat no podia ser invocada pels partits polítics i els va obligar a registrar dones per a les eleccions federals de 2012.
La paritat de gènere en les candidatures legislatives se suma a allò que estableix el Plan Nacional de Desarrollo del govern de Peña Nieto, que entre les seves tres estratègies transversals incorpora, per primera vegada, la perspectiva de gènere en totes les tasques públiques i programes de seu govern.
Sobre això, la presidenta del Instituto Nacional de las Mujeres, ha assenyalat que aquesta mesura governamental està propiciant que els programes de les dependències i entitats de l’administració pública federal s’estiguin realitzant amb enfocament de gènere, la qual cosa “serà un accelerador de la igualtat entre dones i homes”.
Com a reacció a la paritat de gènere en les legislatives, dones representants del moviment feminista i de l’àmbit polític van coincidir que els drets polítics d’aquest sector poblacional no poden limitar només a aquesta conquesta, sinó que cal que la igualtat entre gèneres abasti tots els àmbits.
Marta Lamas, antropòloga i feminista, va manifestar que “la paritat va més enllà de les llistes electorals, ja que una política paritària ha de deixar de plantejar-se en un sol sentit”.
Al seu torn, Patricia Mercado, excandidata presidencial, fundadora de diverses associacions civils de dones i actual secretària del Trabajo y Fomento de la Ocupacion, del govern del Districte Federal, va dir que haver establert la quota de 50 per cent és un gran avanç, però que la representació política abasta altres espais de la vida pública on no hi ha equitat de gènere en càrrecs de responsabilitat per compartir amb els homes en càrrecs socials, polítics i econòmics del país.
En efecte, menys del 10 per cent de les entitats locals del país són presidits per dones i la mitjana nacional d’elles és del 24 per cent, mentre que Mèxic es va quedar sense governadores en les entitats de la República, a partir del primer d’octubre de 2012, en sortir Ivonne Ortega, del PRI, del seu càrrec a Yucatán, quedat només homes en les 32 entitats federatives del país.
A més, les dones cobreixen tot just el 24 per cent dels llocs directius superiors. A l’Executiu Federal, la participació femenina en els comandaments mitjans i superiors representa 35,5 per cent i es concentra en la més baixa jerarquia, en càrrecs com subdirectores, caps de departament i enllaços.
Els llocs d’alta direcció en les entitats federatives tenen una presència femenina de només 14,6 per cent, mentre que a la Suprema Cort de Justícia de la Nació, només dues dels 11 ministres són dones. Dels magistrats del Ple dels tribunals superiors de justícia, el 2012, el 28,6 per cent eren dones.
Fins al desembre passat, el principi de paritat política de gènere constituïa una fita per superar el concepte de quotes, en termes d’equitat, i franquejar les limitacions establertes del 60-40, el que anteriorment van aconseguir alguns congressos locals de la federació.
A Puebla, per exemple, el Congrès va aprovar per unanimitat, a l’octubre últim, el 50 per cent de candidatures per a dones, i el mateix va ocórrer a Baja Califòrnia Sur, on el Congrés va incorporar en la seva legislació, el 24 d’octubre,la paritat de gènere per a la conformació dels ajuntaments i del Congrés estatal.
Hi ha molta diferència en matèria de quotes de gènere en altres entitats de Mèxic, pel fet que cada Estat té la seva pròpia constitució, amb excepció del Districte Federal, així com lleis i codis electorals. Mentre que en alguns estats es contempla el 30 per cent de participació femenina, en altres el percentatge augmenta a 40, fins i tot en alguns casos, sense comptar Puebla i Baixa Califòrnia Sud, que recentment van aprovar la paritat, algunes entitats ja l’havien introduït en les seves legislacions (50 %).D’aquesta manera, mentre en entitats com Guerrero i Nayarit no s’especifiquen un percentatge mínim de quotes de gènere, a Guanajuato, Jalisco i Sinaloa, aquestes no s’apliquen a les candidatures per principi de majoria relativa o elecció directa per districte. Només valen per a les llistes pluriominals.
En la majoria de les entitats preval l’equació 70/30 de les quotes de gènere, tot i que en alguns casos es treballa en percentatges diferenciats segons el principi de les candidatures, com a Colima, on s’aplica el 30 per cent de candidatures de dones per principi de majoria relativa i 50 per principi de representació proporcional. Al Districte Federal, en el primer cas és de 30 i en el segon de 46.
Entre les legislacions més avançades es troben els casos de Campeche, Chihuahua i Sonora, úniques entitats que contemplaven l’aplicació de la paritat (50 %) en les candidatures per ambdós principis, tant per apropietaris com per asuplents.
En quedar la paritat de gènere plasmada en la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos, el passat mes de desembre, les legislacions locals hauran d’adaptar al nou criteri normatiu.
La senadora De la Peña ha dit que des de 1953, quan les sufragistes van aconseguir el dret al vot per a les mexicanes, els avenços han estat importants en les quotes de gènere, però ha subratllat que ha estat en aquesta reforma política-electoral quan ha arribat l’hora de contemplar la paritat en les eleccions federals i estatals.
