Meritxell Budó i Plà.
“La Diputació és la gran desconeguda”, diu la seva vicepresidenta quarta a Barcelona i també Alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, en una entrevista on explica la tasca que realitza aquesta administració pública i en especial la que fa a favor de les dones.
Meritxell Budó i Plà davant de l’Ajuntament de La Garriga.
Budó va rebre a La Independent al seu despatx des d’on mira la plaça principal de La Garriga, població als peus del Montseny i per la qual la seva alcaldessa diu sentir passió, a més d’aquell petit racó que és El Port de la Selva a on s’escapa a l’estiu. Sobre la porta principal de l’Ajuntament hi ha un llaç morat en commemoració del 25N, contra les violències masclistes, un dels temes de l’entrevista.
Dona, mare i treballadora, així es defineix. A més és farmacèutica, tasca que ha deixat en excedència mentre estigui en el càrrec públic, i és independentista. Militant del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), ex Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), manté penjat al seu despatx un quadre amb la foto de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas. També hi ha, com correspon, la senyera i, a un costat i sobre una lleixa, una estatueta d’una estelada.
Com és que va arribar a ser alcaldessa?
A la meva família sempre hi va haver vinculació amb la política, al nacionalisme català i de la política garriguenca. Per tant això jo ho vaig viure a casa, però no va ser fins al 2002 que m’implico de manera més ferma amb el CDC al poble i vaig començar a participar activament del partit i de la política municipal.
La seva participació al partit i a la política, en tot el seu recorregut, com ha estat? El fet de ser dona ha marcat alguna diferència?
La veritat és que personalment no puc dir que hagi estat fàcil perquè el fet de ser dona, de ser mare és difícil de conciliar, especialment, en el moment en què aquesta activitat política es duu a terme en l’àmbit local. És difícil de conciliar perquè és una política amateur que no està professionalitzada i això vol dir que els treballs i reunions es fan al vespre-nit i quan tens nens petits no és fàcil poder conciliar els horaris, necessites ajuda i suport de la teva família, de la teva parella.
És més difícil per a una dona perquè encara avui el pes de la casa i especialment dels fills recau en la figura de la dona, de la mare, és una realitat. És més fàcil que un home marxi de casa cap a una reunió que una dona. Jo ho he pogut fer perquè he tingut el suport a casa meva. Les dones encara ho tenen més difícil.
Amb Artur Mas i la senyera al seu costat.
Actualment hi ha diverses alcaldesses que estan en ciutats grans, Madrid, Barcelona, Badalona, etc. Creu que la imatge de les dones en la política local ha canviat?
Està canviant, crec que cada vegada hi ha més dones implicades en la política, cosa que celebro perquè crec que la pluralitat i diversitat d’una societat ha d’estar també reflectida en els seus comandaments perquè si és que no hi ha dones, això és impossible. No obstant això, encara hi ha només un 21% de dones alcaldesses, hi ha 100 i escaig municipis on hi ha alcaldesses dels 948 municipis de Catalunya, encara és molt poc. Malgrat que hi ha més dones en la població i que la llei de la paritat obliga que a les llistes hi hagi un mínim de 60/40% dels dos sexes, hi ha molt poques alcaldesses. Sí que es compleix la paritat, però no en els caps de llistes que continuen sent homes, llavors hi ha moltes menys dones. Això és una realitat que cal treballar.
Hi ha alcaldesses de ciutats importants, com les esmentades, i és important que es visualitzin, encara que té més visualització òbviament l’alcaldessa de Barcelona que la de la Garriga, però és important que es visualitzin perquè la gent vegi aquesta normalitat perquè altres dones s’animin a fer el pas cap a l’activitat i un projecte polític.
Una dona alcaldessa necessita fer més feina, de major incidència, que un home per tenir més visibilitat?
Jo crec que no, crec que en aquest sentit vivim en una societat que ha madurat molt i que accepta el lideratge d’una dona, moltes vegades som les mateixes dones les que ens neguem a assumir certes responsabilitats i a trencar aquest sostre de vidre que moltes vegades ens autoimposem. Crec que la gent ha de veure’t com una persona pròxima, normal, que porta a terme una tasca en un municipi. En cap cas jo m’he sentit qüestionada ni tractada d’una manera diferent per ser dona, no he tingut aquesta experiència.
Vostè és la vicepresidenta quarta a la Diputació, parli’ns del seu treball en aquest espai. Un espai que, davant de la Generalitat i els mateixos municipis, semblaria que en la població no té una imatge clara de funcions i accions.
De fet la Diputació fora de l’àmbit de l’administració pública és la gran desconeguda. Nosaltres, en els municipis i en l’àmbit de la funció pública, sabem el que fa i el que ofereix, però això no es trasllada a nivell de la ciutadania. És una administració supramunicipal que en aquest cas engloba els 311 municipis de la demarcació Barcelona i el que fa és donar suport tècnic i econòmic als diferents municipis i en els diferents àmbits que treballen els ajuntaments.
Això es fa des de la Diputació per garantir l’equitat entre tots els ciutadans i ciutadanes de la demarcació, perquè un ajuntament molt gran té moltes capacitats de fer certes coses que els municipis petits no tenim, llavors la Diputació posa aquests mecanismes i eines als petits municipis perquè tota la població tingui els mateixos drets, que no hi hagi ciutadans i ciutadanes de primera i segona categoria.
Es treballa en tots els àmbits i en quatre àrees: de territori, que s’encarrega de temes urbanístics, vinculats a parcs i la xarxa de carreteres; l’àmbit de la cultura, de l’ensenyament; l’àmbit de la promoció econòmica, el comerç i el turisme; i tenim l’àmbit d’atenció de les persones, en el qual jo ara mateix tinc la Vicepresidència i on treballem tots els temes de les polítiques socials, de ciutadania, de migració, de consum, de participació ciutadana, per garantir que tots aquests recursos en aquests àmbits arribin a tots els municipis.
(Video)
En aquest marc, què fa la Diputació per millorar la situació de desavantatge que en diversos nivells viuen les dones?
Per exemple, ara que s’acosta el dia contra la violència masclista, des de la Diputació ajudem els municipis a realitzar un pla d’igualtat de gènere. És a dir, probablement alguns dels municipis no tenen la capacitat de poder destinar un tècnic a redactar un pla d’igualtat de gènere, llavors des de la Diputació els donem suport al fet que el tinguin. Igualment, en temes de teleassistència per a la gent gran, aquell del botó vermell, que està connectat en xarxa a tota la demarcació i que arriba a 70 mil usuaris. Tot això ho gestionem.
També tot el que té a veure amb arranjaments d’habitatge per a gent gran, fem les visites als seus habitatges i veiem que es facin les intervencions necessàries, la diputació es fa càrrec del 80% de les despeses i el 20% l’ajuntament. Veiem el tema de pobresa energètica, per fer auditories a les llars per intentar millorar l’estalvi energètic. Posem aquestes eines per intentar millorar la vida de les persones. Tots aquests recursos, que passen desapercebuts i són desconeguts, els posem a disposició dels municipis des de la Diputació.
En l’elaboració d’aquests plans d’igualtat per als ajuntaments, participen representacions d’organitzacions de dones, de joves, associacions, etc.?
De fet és molt important aquesta participació, no podem fer res sense l’ajuda i el coneixement de les entitats que treballen amb aquests sectors determinats, de joves i dones, no es pot treballar de manera independent sinó que cal fer-ho de manera conjunta. Així s’està fent, amb les diferents entitats de dones, amb l’Institut Català de la Dona i altres, perquè ha de ser una conjura que s’ha de fer com a país, tots junts. Hi ha un permanent treball conjunt amb aquestes les entitats.
Enfocats especialment a les dones, quins serien els punts més rellevants de la feina que realitzen, dins d’aquests plans d’igualtat que duen a terme els municipis?
Repeteixo, per a nosaltres el tema de les dones és un tema que ens preocupa i ocupa. De manera conjunta amb els ajuntaments treballem en el que pertoca a igualtat de gènere en els plans d’igualtat. Com, aplicant polítiques d’igualtat de gènere internament en els nostres municipis i quan es redacten plecs de contractació d’empreses, aquestes empreses també han de garantir la igualtat de gènere i que l’apliquin.
El tema de la bretxa salarial també és important, nosaltres de cap manera permetem que les empreses contractades per l’administració pública paguin un sou diferent per ser home o dona. Això en l’administració pública ja hi ha des de fa anys i llavors a nivell públic està superat, però hem de garantir que les empreses que contractem també treballin en polítiques de gènere.
També donem suport a les entitats que treballen en el tema de violència masclista, és a dir, tot el que fa referència a l’àmbit de la dona. Des de la nostra àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació reben suport no només per a la dona, sinó també per als col·lectius del LGTBI, que són col·lectius que pateixen discriminació. Tot per intentar garantir la igualtat de la ciutadania.
Mara, dona, treballadora, farmacèutica i independendentista.
En els últims anys les dades de violència masclista no disminueixen. Què està passant? Què fan al respecte?
Sembla que està estancat aquest tema, és veritat que no millora, hi ha algun municipi on les xifres han disminuït. Des de la Diputació el que podem fer són campanyes, suport, formació de tècnics de benestar social, que són els que donen suport a les dones maltractades; també la formació de la policia local en temes de violència masclista, especialment per acollir-les i atendre-les, ja que elles quan arriben a denunciar estan en una situació de vulnerabilitat molt important i cal tenir aquesta conscienciació i formació.
A La Garriga vam tenir un cas d’una dona que va ser assassinada per la seva parella, el seu marit, i des de l’Ajuntament ens hem posicionat com a acusació popular per garantir que el judici sigui per assassinat i no homicidi. Ho hem aconseguit i això em satisfà perquè vol dir que si a aquesta persona se la condemna serà per una pena màxima. També tenim algun habitatge per donar acollida a dones que pateixen violència. Per tant, implicar-nos, fer molta pedagogia i difusió.
Quan parlem de pobresa, es coneix que les dones solen ser majoria. Se sap que els índexs de pobresa, per exemple, són molt alts en dones majors de 45, fet que les fa molt dependents de les seves parelles i molt vulnerables. D’altra banda, es coneix que entre la joventut ha pujat el masclisme. Tenen plans i polítiques de gènere destinades a aquests diferents grups de persones?
És clar que la pobresa té cara de dona majoritàriament, no només joves, sinó també dones grans. Majoritàriament hi ha més dones que homes grans, elles tenen major esperança de vida. Una conseqüència d’aquesta pobresa és la bretxa salarial, el fet de cobrar menys vol dir que si et quedes a l’atur, cobraràs menys; que si et jubiles, cobraràs menys pensió. Totes les conseqüències de tenir un sou inferior, després durant la resta de la teva vida, les arrossegues. Aquest és un fet, l’altre és que les dones majors pensionistes estan ajudant als seus familiars durant aquesta crisi, s’ho treuen d’elles per donar-ho a la família, aquestes conseqüències es produeixen.
Des de la Diputació de Barcelona fem una aportació important de 30 milions d’euros anuals als municipis per fer plans d’ocupació en els ajuntaments, és a dir oferir llocs de treball per una temporalitat, on a més es dóna una formació perquè després es puguin incorporar al mercat laboral. En aquests plans d’ocupació els municipis poden donar prioritat a població jove o dones majors de 45 anys, des d’aquests plans es poden donar prioritat a certs col·lectius. És més fàcil obtenir treball quan una persona està activa que quan portes una aturada de llarga durada. Tenim aquestes eines per donar suport a aquests col·lectius.
És cert que quan una dona cobra menys té més dependència, menys llibertat de decidir sobre la seva pròpia vida. És una realitat, cal seguir treballant, cal continuar conscienciant i cal una llei que prohibeixi aquesta bretxa salarial que és una diferència molt important que encara està present en la nostra societat.
A més de les eines que tenen i accions que ha explicat que es duen a terme, què es pot fer al país, des de la Diputació per tenir major incidència en aquest tema?
Crec que des de l’àmbit de l’educació s’ha de inculcar que hi hagi aquesta igualtat absoluta, és molt important aquest àmbit per garantir que la ciutadania el dia de demà tingui incorporat que el fet de ser home o dona no ha de produir cap diferència. Tanmateix, és cert que s’estan produint certs estereotips en els joves que retornen a conductes masclistes que no es produïen tant fa 20 anys, estan, en alguns punts, aflorant ara. Això és preocupant i per això és important fer incidència en la formació de nens i nenes perquè quan siguin adults visquin amb normalitat el fet de ser adults en condicions d’igualtat al cent per cent.
La plaça principal de La Garriga.
Pel que toca a les empreses privades, es fa alguna cosa perquè no hi hagi aquesta bretxa salarial?
Fa uns 15 dies he participat en una jornada sobre la bretxa salarial, hi van participar representants polítics de l’Ajuntament de Barcelona. Jo hi vaig ser com a representant de la Diputació de Barcelona i vaig fer la denúncia i vaig posar de manifest el nostre rebuig a aquest fet, a més de mostrar el compromís de les diferents administracions públiques, en aquest cas les més grans i importants de Catalunya, en el fet que garantim que des de les nostres administracions no es produeixi contractacions d’empreses on hi hagi bretxa salarial, això és un pas.
En aquesta jornada hi va haver molta presència d’empreses privades, això és molt important perquè vol dir que certes empreses s’estan mentalitzant i treballant en aquesta línia. És molt significatiu que en aquestes jornades hi hagi una participació d’empreses. Dit això, hi ha molt a recórrer encara. Des de les administracions públiques hem de donar exemple i ser altaveu perquè això s’implementi a poc a poc, garantir que el camí va cap allà i això ho estem fent.
No hi ha una altra manera de fer-ho que no sigui només amb l’exemple i ser altaveus enfront de les empreses privades?
Nosaltres no podem gestionar-ho, han de ser polítiques que s’adoptin en l’àmbit estatal perquè sobrepassen les competències municipals, nosaltres tenim les nostres competències i més enllà d’això no és possible fer-ho. No podem generar impostos… etc. Lamentablement, aquesta capacitat regulatòria no la tenim.
De qui depèn que hi hagi la llei contra la bretxa salarial que cal?
És una llei que ve de l’àmbit estatal. De moment l’estat que tenim és l’espanyol i espero que això acabi aviat perquè segur que d’aquesta manera, nosaltres, que tenim una altra sensibilitat de país i per tant, estic segura, permetrem la construcció d’un país millor. No serà per art de màgia, d’un dia per l’altre, però treballarem per construir un país que vagi encaminat cap a aquest objectiu.
