OPINIÓ
Aquest 7 d’abril vaig tenir l’ocasió de conèixer a Ismael López Fauste en el marc de la Jornada Feminista que va organitzar la formació política Guanyar Alcoi i a la qual em van convidar a participar-hi.
La Jornada en si mateixa va ser un èxit i des d’aquestes línies vull tornar a felicitar a l’organització i especialment a Naiara Davó que des del seu convenciment i activisme feminista va aconseguir que no hi hagués ni una cadira lliure. Gràcies pels vostres esforços.
Hi va haver diverses ponències en què es van tocar diferents temes. Però el més impressionant va ser el que ens va exposar aquest home jove.
Ismael és un periodista que als vint-i-un anys va començar a col·laborar amb revistes eròtiques i figures del cinema X a Espanya. Durant dos anys i mentre treballava en mitjans com Canal Sur, va recopilar informació fins al moment en què va decidir tallar el contacte amb el lobby del porno el 2015. Un anys després va completar la redacció del primer manuscrit del seu llibre “Escúpelo” i el va penjar a internet. A això li van seguir diverses amenaces i la desaparició a la xarxa del contingut relacionat amb la seva investigació. Ara ha trobat una editorial independent, Tandania, que l’ha publicat en paper. Òbviament vaig comprar dos exemplars del seu llibre.
En els anys que porte estudiant i reflexionant des del feminisme vaig comprendre que totes aquelles activitats en què es cosifica el cos de les dones i s’utilitza amb fins mercantils per plaer o reproducció són condemnables, almenys èticament.
El patriarcat continua buscant el seu plaer i la seva perpetuació a qualsevol preu. I no dubta a amenaçar, extorsionar etc. tant a homes com sobretot a dones perquè no puguin escapar-se d’ aquestes xarxes fins i tot criminals que han teixit per al seu propi profit i lucre.
Lògicament encara no he pogut llegir el llibre d’Ismael, però s’endevina dur. En la seva contraportada un comentari diu “L’altra cara de la pornografia que el lobby del cinema X va tractar d’ocultar” que és el títol d’una entrevista que el diari Publico li va fer a l’autor del llibre. Això és essencialment, el que ahir ens va explicar l’autor.
Ismael ens va parlar de les tècniques que s’utilitzen per captar les noies, cada dia més joves, per als enregistraments. De com aquesta gent fan servir a altres dones com captadores perquè les noies se sentin més segures. I com, just després de signar un contracte en el qual queda explícit que la noia farà les gravacions de forma lliure i voluntària, en aquest mateix moment en algunes ocasions, són obligades a realitzar un enregistrament allà mateix i amb l’home que sigui perquè “ella pugui comprovar si podrà o no fer-ho” prometent-li que aquestes imatges mai veuran la llum. Als pocs dies de realitzar la gravació les imatges ja estaven a internet i havien estat vistes per moltes persones fins i tot amigues d’aquesta dona jove. A partir d’aquí ja no va poder escapar-se de les urpes d’aquesta gent que a més també i en massa ocasions les obliga a prostituir-se.
També ens va desvetllar Ismael com de “glamuritzada” pot estar la imatge externa d’aquest tipus de negocis per captar tant a noies joves com a la clientela sobretot masculina. Però que poc o gens es conta de les condicions que es viuen als rodatges i en tot el maltractament físic i psicològic que pateixen aquestes dones despullades de tot, fins i tot de la seva pròpia dignitat en molts casos.
He de reconèixer que, tot i que coneixia algunes coses, va ser molt impactant escoltar-lo.
Denunciar a aquest lobby del porno, recordar-nos què és la trata i com la defineix l’ONU i associar-la al món del cinema X, té un preu. I el preu que ha pagat i continua pagant Ismael són les amenaces que segueix rebent per denunciar el tracte que pateixen les dones que, quan entren, els és molt difícil de sortir-ne.
Que algunes dones del món del cinema X se sumin al carro del feminisme per seguir defensant el seu dret a la lliure elecció és, senzillament al·lucinant. Fins a aquest punt pot arribar el patriarcat a manipular, fins i tot els èxits del feminisme. I que alguns partits polítics, en moments electorals hagin comprat aquest missatge fins i tot amb imatges eròtiques d’aquestes actrius porno com publicitat electoral, és ja i directament demencial.
Com deia abans, el patriarcat i les seves enormes gargamelles intenten manipular-ho tot. Fins i tot el mite de la “lliure elecció” com a eina de claríssima exculpació dels consumidors de sexe. I si, he dit consumidors perquè d’això es tracta quan es consumeix prostitució o porno, perquè en tots dos casos se situa el plaer masculí per sobre de la condició d’ésser humà complet de les dones i a aquestes se les redueix a un simple objecte / imatge per el plaer. Però això sí, procurant exculpar en tot moment el consumidor de sexe, sigui aquest prostituïdor o espectador / consumidor d’imatges, de tota culpa pel fet que les dones ho fan també per plaer o en tot cas per voluntat pròpia.
Per això ja s’encarrega el patriarcat de tenir “voceras” pròpies, per apartar l’atenció que es pugui posar en els homes consumidors de sexe i posar l’accent en les necessitats irreprimibles que aquests tenen per satisfer aquestes necessitats de manera immediata. I en el súmmum de les justificacions ens podem trobar amb l’argument que “gràcies a aquestes pràctiques no hi ha més violacions dins i fora de les parelles”. Cal fastiguejar-se amb la frase !!
Afortunadament per a les i els qui vam poder escoltar ahir a Ismael sabem que en aquests submons del porno i la prostitució no existeix tant glamour com pretenen vendre’ns i que qui realment segueixen sent tractades com a objectes de plaer són les dones, perquè ens segueixen considerant i explotant només com això, com a objectes de plaer per als que vulguin consumir sexe ara i aquí.
Terrible, però cert. Ismael ha fet un pas important en escriure aquest llibre. Però hi ha moltes persones implicades en denunciar aquest tipus de pràctiques que deshumanitzen a les noies per poder-les consumir.
Jo no vull que aquest tipus de pràctiques sigui un referent moral per a la gent jove que ve al darrere. Per això considere de vital importància la celebració de jornades com les d’ahir i la presència en elles de dones i homes joves perquè, en la seva formació humana, hi hagi cabuda per a la visió crítica de la societat que des del feminisme es pretén.
Gràcies, de nou, a qui va fer possible la Jornada Feminista d’ahir a Alcoi ja que vam aprendre molt i es varen visibilitzar problemes que ens uneixen i ens retroalimenten en la necessitat de mantenir viva la lluita contra el patriarcat.
