Entrevista (I part) a Marta Macias, directora general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
“La meva visió des del món de la cooperació es que si no és treballa per a la igualtat de gènere ja es veu que els canvis no es podran produir”.
Marta Macias Quesada és la directora general de Cooperació al Desenvolupament i de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament (substituí a Carles Llorens en aquesta legislatura el febrer de 2014).
Nascuda a Sant Carles de la Ràpita el 1967 és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret d’Empreses i Fundacions per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També ha cursat un programa sobre lideratge i innovació social en ONG de desenvolupament a ESADE de Barcelona.
Entre els seus diversos càrrec i activitats, destaquem que des de l’any 2011 col·labora com a voluntària a l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent.
D’entrada li volem demanar sobre tres aspectes de la seva gestió: la primera sobre si ja s’han recompost les bones relacions amb les diverses organitzacions, la segona versarà sobre els pressupostos i el personal de que disposen després de les retallades, i la tercera qüestió però no menys significativa és que Marta Macias, s’està caracteritzat per no tan sols voler continuar la línia d’una cooperació amb visió de gènere – ja encetada quan David Minoves era el director general de Cooperació al Desenvolupament del govern tripartit (desembre 2006- febrer 2011) – sinó que vol que aquesta visió de la cooperació internacional sigui el pal de paller d’aquesta etapa.
Un dels primers objectius era recomposar les bones relacions amb el sector. Aquest objectiu sembla que s’ha complert. Com ha estat possible?
M’he trobat amb molt bona predisposició per part del sector, de la federació, de les coordinadores i les entitats. I des de l’Agencia també estem fent un esforç per contactar, per conèixer-nos, per saber on som i que estan fent. Aquesta aproximació es una feina de cada dia.
Són conegudes les brutals reduccions que hi va haver amb l’aplicació de l’ERO i les retallades. Ha variat las situació respecte a l’anterior gestió? Es continua en la davallada del 95% dels pressupostos?
Del 75%! -respón ràpida. Contrastem dades i al final queda aclarit que és el 95 % per cent del pressupostos i el 75 per cent dels pressupostos executats
En tot cas la disminució ha estat dramàtica
Tampoc s’ha recuperat personal?
El personal tampoc. És la mateixa plantilla. Però he de dir que totes les excedències que hi ha i les baixes temporals les estem suplint contractant a gent nova.
Cooperació i Gènere
I en tercer lloc però no menys significatius, els seu mandat s’està caracteritzat per no tan sols voler continuar la línia d’una cooperació amb visió de gènere – ja encetada quan David Minoves era el responsable de la cooperació en el segon govern del tripartit – sinó que aquesta visió de la cooperació internacional sigui el pal de paller d’aquesta etapa.
En les anteriors direccions el tema del compromís de gènere hi era de manera més transversal i el que hem fet ara amb el nou Pla Director és fer un pas més.
De fet hi ha dos enfocaments en el nou Pla Director: l’enfocament de Drets Humans i el de Gènere. I de fet no entendria l’un sense l’altre, dels dos enfocaments en fem un de sol. Perquè la reivindicació del Drets Humans moltes vegades s’ha fet des d’una visió androcèntrica.
Abans de l’actual càrrec, vostè ja portava una bagatge de treball de cooperació en visió de gènere. Essent directora d’Ajuda en Acció a Catalunya i Balears, aquesta organització ja tenia la visió de gènere molt incorporada als seus projectes.
Des d’aquest moment, Marta Macias li posa ritme a l’entrevista, amb el seu parlar ràpid i assertiu, …poc repetitiva però assenyalant amb la veu i l’expressió els punts fonamentals del seu pensament i la seva tasca. S’hi troba còmoda de veritat.
Era un dels eixos de treball molt clars. De fet des d’Ajuda en Acció varem fer diversos estudis i informes sobre la situació de la dona a diversos països del món. Alguns d’aquests estudis relacionats amb els mitjans de cooperació, que mostraven com aquests reprodueixen els estereotips i perpetuen les desigualtats de gènere.
En el mon de la cooperació de seguida et dons compte com la desigualtat de gènere dificulta el progrés i la transformació de les comunitats i de les desigualtats, per tant és fàcil de veure que si en un primer nivell no es treballa per una equitat de gènere els canvis no es poden produir. Són les dones que es troben en les pitjors condicions, són les nenes les que no poden accedir a les escoles o les abandonen abans i les que pateixen embarassos adolescents, violència sexual, la manca d’accessibilitat a medicaments, contagis de malalties…, sempre son les dones les oblidades!.
Si la meitat de la població es queda sense oportunitat de canvi és molt difícil que la societat avanci.
És al revés, oi? Hi ha dades que demostren que la cooperació en clau de gènere és molt més eficaç. En disposeu d’aquestes dades?
Sí, en disposem, i a més d’un tema de dret i justícia i dignitat de l’esser humà com és que no se’t vulnerin els teus drets i puguis gaudir de ple de l’exercici dels D H, les dades també ens diuen que quan és compta amb elles, quan hi ha un redistribució justa de les oportunitats, les dones tenen molta més cura de la seva pròpia família i del seu entorn dintre de la comunitat: Quan les dones estan apoderades econòmicament i poden exercir la seva llibertat d’economia econòmica reverteixen el 90 per cent en educació, en salut i en benefici de la seva família. Hi ha moltes més dades, com per exemple que les nenes amb un nivell educatiu determinat disminueixen pel que fa als embarassos adolescents.
I a banda del teu treball amb visió de gènere en cooperació, que com bé has explicat fa inevitable aquesta perspectiva… personalment la teva visió del món és feminista?.
Marta Macias, respon aquesta pregunta amb la passió que està demostrant durant l’entrevista però potser encara amb més força i un punt d’emoció en la reivindicació familiar.
Jo soc feminista, des de ja no recordo… Ser feminista es només reconèixer que les dones tenen el dret de la dignitat en el ple reconeixement del seus Drets Humans. Ser feminista es la igualtat entre homes i dones. És tenir l’esperit democràtic, l’esperit de la igualtat, defensar els valors i la dignitat dels ésser humans.
Si, i tant!…soc feminista. Crec que és un sentiment, és una manera de ser i de fer i d’anar pel món d’una determinada manera, que em convida també a veure allà on soc i vagi on vagi a posar-me les ulleres de gènere i detectar la discriminació, encara que sigui poc visible però hi és, com ara a les tertúlies de Tv, a les taules de debat, etc. on les dones som o minoritàries o ni existim.
Contínuament aquí veus les desigualtats. En el Sud es escandalós ja que va lligada a la pobresa que és un factor que determina directament la discriminació de gènere. Veiem com els sistemes patriarcals van accentuant aquesta situació i no nomes invisibilitza les dones sinó que les porta a situacions de vida insostenibles.
Aquest sentiment de feminista el tinc de la meva mare, de l’educació que vaig rebre a casa, també del meu pare, perquè considero que el meu pare també és un gran feminista, la meva mare també ho era. Ella sempre defensava l’apoderament i la independència econòmica de les dones i que no hi renunciéssim perquè ens dona aquest grau de llibertat. Haver fet Dret també ajuda a aprendre sobre la igualtat, la justícia i els valors.
Objectius estratègics: els Drets Humans de les dones i els Drets col·lectius dels pobles
Amb quines eines estava ja dotada o us heu dotat la Cooperació Catalana al Desenvolupament per a acomplir aquests objectius en el doble enfocament? Com ho esteu treballant?
Com et comentava, en aquest Pla Director que té aquesta línia innovadora i transgressora en el marc estratègic de DDHH i gènere com a centre de la cooperació, introduïm també el concepte de la internacionalitat en la discriminació de les dones: per sexe, edat, nivell social, nacionalitat, origen… és a dir la vessant més feminista de l’enfocament de gènere.
Dit això, tenim dos grans objectius estratègics, sota aquest doble enfocament també estratègic, que són: els Drets Humans de les dones i els Drets col·lectius dels pobles.
Pel que fa als Drets Humans de les dones s’hi inclouen els drets econòmics socials, i culturals i cívics i polítics, el dret a la pau i a la vida lliure de violència.
I pel que fa als Drets col·lectius dels pobles: el dret a l’autodeterminació, el dret a decidir, i els drets culturals i lingüístics.
Les eines que tenim… jo diria que aquest Pla Director fa un pas endavant, ja que fins ara l’enfocament de gènere i DH hi eren transversalment però no ho era tota la direcció de la cooperació catalana. Per tant…hi ha un canvi!. Hem fet aquest nou Pla Director que ens obliga a buscar noves eines, noves maneres de fer, nous aliats , nous partners o que els nostres avancin en aquesta via.
Cal dir que el sector català de la cooperació ja està preparat i enfortit en aquestes línies de treball, no se qui està més endavant i qui es troba més enrere, en tot cas ens estem complementant. L’enfocament de gènere ja hi estava introduït d’una manera transversal però no global. L’estratègia global de gènere continuarà existint com apoderament però alhora en general en tots els Drets Humans.
Hem de buscar per tant, les capacitats tan externes com internes. El Pla Director ens obliga a trobar les noves capacitats per tal de fer-lo una realitat.
Noves capacitats?
Vol dir introduir en els projectes, en el treball en el terreny que les dones no només formin part d’aquest desenvolupament sinó que les decisions i els projectes en si tinguin l’enfocament de gènere i Drets Humans.
S’ha avançat molt però cal continuar ja que és evident que molts dels projectes de cooperació no ho tenen del tot implementat.
Una altra línia és la dels pressupostos amb visió de gènere. Tots els pressupostos que puguem.
A la pregunta de a quin nivell de pressupostos amb visió de gènere hi ha en altres Departaments del Govern de la Generalitat, i si hi ha una coordinació activa en aquest tema, la directora general de cooperació ens diu que ho desconeix però afegeix:
Una fita del Pla Director és La coherència externa i interna i per tant ens agradaria que el que poguéssim construir des de la cooperació fos coherent amb la resta de polítiques del Govern i és per això que volem treballar amb l’ICD.
Article relacionat: Nou Pla director de cooperació al desenvolupament 2015- 2018
La segona part d’aquesta entrevista sortirà publicada la setmana que ve. Marta Macias hi parla del seu equip, dels projectes més inminents i de si o bé com estant participant en el procés català pel dret a decidir.
