23 de setembre. Dia Internacional contra l’Explotació Sexual, la Tracta i el Tràfic de Persones.
Hui, com altres anys, recordem que hi ha milers de persones –la majoria dones i xiquetes– que estan en situació de prostitució forçada. Recordem els quatre milions de desplaçaments de persones que comporta la prostitució. Que aquesta és un negoci que suposa la misèria i la mort en vida per a elles i uns guanys per als mafiosos i proxenetes de set bilions de dòlars anuals. Un negoci ben rendible, el segon a escala mundial després del tràfic d’armes.
Enguany també recordem –davant la impossibilitat manifestada per les forces de seguretat de saber quantes víctimes d’explotació sexual hi ha a l’Estat espanyol– que només cal una mirada als polígons i carreteres, als barris més degradats de les nostres ciutats, als anuncis que prometen paradisos per a ells o als “hipermercats del sexe” per a adonar-nos de la magnitud d’aquesta tragèdia.
Milions de dones i menors (encara que també hi ha homes explotats sexualment, la majoria de les víctimes són del sexe femení) són venudes diariament com a esclaves sexuals.
Segons l’informe de la Fiscalia durant 2012, de les 655 dones víctimes d’explotació sexual només 81 es van acollir al període de 30 dies de reflexió que contempla la llei i en el qual reben assistència jurídica i psicològica mentre decideixen si col·laboren denunciant als responsables. Xifres ridícules enfront de la magnitud d’aquesta xacra.
Poc han canviat les coses per a les víctimes des que es va instaurar, en 1999 a Dhaka (Bangla Desh), el 23 de setembre com el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual, el Tràfic i la Tracta de Persones. Cada any la xifra augmenta. La crisi, les guerres, la misèria –com abans– segueix sent font inesgotable de víctimes.
La prostitució i el tràfic de persones per a l’explotació sexual (pornografia, matrimonis forçats i prostitució forçada) existeix perquè hi ha homes que compren sexe, responent així al que espera d’ells el patriarcat. Aquest és un model social que es retroalimenta d’una cultura misógina en la qual juga un paper important la pornografia, que promou la demanda del cos de les dones i marca el model de sexualitat i de relacions entre dones i homes, sotmetent a les primeres al domini d’ells. Que estigmatitza i criminalitza a les dones prostituïdes i perjudica greument al conjunt de la societat.
No ens oblidem de les xiquetes segrestades de Nigèria o en Mossul sotmeses a a la brutalitat de la violència sexual, però tampoc a totes i tots els menors explotats en altres països del món per a poder satisfer la demanda de “turisme sexual” d’altres països més rics.
Un 90% de les persones que exerceixen la prostitució són explotades per proxenetes. I la majoria són víctimes del tràfic de persones.
Les xarxes d’explotació sexual aprofiten la falta de normativa sancionadora d’alguns països per a introduir-hi les seues víctimes i començar a explotar-les de forma segura, sense riscos. Guanyant sumes increïbles de diners a costa d’aquesta vergonyant violència, cruel i inhumana. Aquest és el cas de l’Estat espanyol, destinació preferida de les màfies de prostitució i també país de trànsit cap a altres llocs on tampoc està perseguida.
Però el que realment importa és que hi ha un 30% de la població masculina a l’Estat espanyol que és client assidu de prostitució. Que compra sexe sense importar-li que el que esta fent realment és comprar esclaves.
En Intersindical rebutgem tots els dies de l’any qualsevol forma de discriminació i violència contra les dones. I l’explotació sexual és una forma brutal i vergonyant d’aquesta que la societat ignora o tolera. Per açò, volem manifestar:
* El nostre rebuig absolut a qualsevol forma d’explotació i esclavitud d’éssers humans. Perseguir i eradicar el tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral i sexual ha de ser objectiu principal de tots els estats.
* La nostra exigència al govern la persecució i sanció de les màfies i proxenetes.
* Reivindiquem de nou la necessitat d’una educació afectivosexual basada en el respecte a la diversitat i la igualtat.
* Exigim del govern la protecció, l’assistència integral i la reparació de les víctimes, sense cap discriminació per raó de sexe, nacionalitat, raça o credo.
Tenim el convenciment que per a tallar amb aquesta esclavitud de tantes dones, xiquetes i xiquets, cal visibilizar als primers responsables d’ella. Els homes prostituidores. Per això: No compres esclavitud!
País Valencià, 23 de setembre de 2014
