Les Feministes Indignades manifestem el nostre suport a la vaga del 29M i apostem per a que aquesta sigui la continuació d’un procés de conflictivitat social. Lamentem la situació actual, en la que depenem de la convocatòria d’uns sindicats majoritaris, que després no dubten a asseure’s a firmar qualssevol retallada en drets laborals que el govern i empresaris posen per davant.
Lamentem també que en el disseny d’aquesta jornada de vaga moltes de nosaltres ens quedem fora de la majoria de cridats a l’acció: nosaltres precàries, excluïdes, cuidadores, aturades…
Nosaltres que mai hem vist un conveni ni sabem qui és aquest senyor anomenat patronal, que gairebé no tenim dret a vaga per les característiques de la nostra feina precària i reproductiva: l’aïllament, la dependència econòmica, la carència de garanties, els riscos de represàlies, de renovació de contracte o de pèrdua del lloc de treball…
Nosaltres que no hem aconseguit entrar en aquest món “ideal” del treball assalariat amb sou fixe a final de mes, que veiem com els nostres cossos, els nostres coneixements i les nostres experiències no tenen valor allà dins, i que caiem en les dinàmiques d’autocensurar-nos, modificarnos, devaluar-nos per no haver aconseguit arribar a aquesta normalitat de clase mitja, recordem que la millor resposta al capitalisme és la col·lectiva, el suport mutu, la construcció d’alternatives feministes.
Per això creiem en la necessitat d’una vaga general, d’una jornada de lluita unitària que ens ajudi a visibilitzar el que ja fa temps que venim dient des de diferents espais feministes: la lògica de la acumulació del capital és incompatible amb la lògica de la sostenibilitat de la vida en condicions dignes.
Aquest enèsima “reforma laboral” suposa un atac gravíssim, un altre més, a les condicions de vida de la població en general i de les dones en particular. Un pas més en el descarat posicionament de l’Estat a favor dels interessos de banquers i empresaris i en contra dels nostres. Un pas més que ve acompanyat dels donats ja per destruir lo públic: les retallades a la sanitat, educació, sistema de pensions i atenció a la dependència (una llei més simbòlica que real), la clara deixadesa de les responsabilitats de l’Estat per proporcionar recursos per la vida.
Les dones, en el seu moment, ens incorporàrem al mercat laboral amb intenció de quedar-nos, superant moltes oposicions. Però ho vam fer en clara situació de desigualtat, marcada per una altíssima precarietat a l’entrada, durant i a la sortida de la vida laboral, pels baixos sous i una taxa d’atur sempre superior a la dels homes. I és que, des de sempre, el mercat laboral ha sigut dissenyat per complir amb el model patriarcal d’home proveïdor que guanya al pa i de dona mestressa de casa que aporta amb el seu treball a temps parcial. Totes les lleis i reformes laborals que hem viscut reforcen aquest model i a més a més de nou assistim a un discurs que ens senyala el camí de tornada a la casa.
A les dones se’ns assigna socialment la responsabilitat dels treballs domèstics, de reproducció social i de cures. Nosaltres diem que aquests treballs invisibilitzats, no reconeguts, i no pagats (i que no haurien d’estar sotmesos a les lleis del mercat) són els més importants, perquè són els què mantenen les vides vulnerables de totes les persones. La seva importància és tal, que és entorn a ells que s’hauria d’organitzar la nostra societat : els horaris, les ciutats…
Compatibilitzar aquest treballs amb la ocupació fora de casa ens suposa recórrer a les xarxes d’ajuda femenina: les nostres mares, avies, filles… quan no a la contractació d’altres dones, normalment migrades i mal pagades, que a la vegada deixen els seus fills i filles a càrrec d’altres dones.
Hem de dir ben alt que els treballs de reproducció no són únicament responsabilitat nostres, han de ser compartits, i nosaltres volem poder triar. El mercat laboral és inhumà, incompatible amb la cura de la vida. Per nosaltres una manera molt més intel·ligent de reformar-lo seria reduir la jornada laboral de totes i tots i repartir totes les feines.
Com a feministes no volem que l’exclusió i les desigualtats socials siguin la norma, ens rebel·lem contra això i per això us cridem a totes per a que, des d’on estigueu, us sumeu a aquesta vaga. Des del treball assalariat, si el teniu, des de casa fent vaga de cures i traient els davantals al carrer; com a consumidores, fent vaga de consum, no facis la compra, no posis la rentadora, ni la tele, no agafis el transport públic, no portis els nens a l’escola, canvia la visita del metge.
Volem:
Una vaga d’ulls, de mans i de petons
Una vaga on respirar no sigui permès
una vaga a on neixi el silenci
per escoltar els passos del tirà que se’n va.
Gioconda Belli
|
Convocatòria FemBloc MANIFESTACIÓ 29M 18h.Plaça Catalunya (espai de Feministes Indignades, darrera la cuina) |
