L’editorial Catarata ha posat en aparador alguns llibres feministes o de temàtica relacionada causa de la data del 25N que està dedicat a la lluita contra la violència de gènere, de manera que des de La Independent es difon.
Feminicidi.
De la categoria polític-jurídica a la justícia universal
Graciela Atencio
Violació, tortura, esclavitud sexual, incest, maltractament físic i emocional, fustigació, mutilació genital, operacions ginecològiques innecessàries, esterilització o maternitat forçades, mutilacions en nom de la bellesa … Són múltiples les formes que pot prendre la violència contra les dones i malauradament hi ha vegades que impliquen la mort de les dones. Llavors parlem de feminicidi, de l’assassinat de dones pel fet de ser dones. Però no es tracta d’un acte puntual, sinó que és resultat, per exemple, de la cultura putera que tan normal es veu. No es tracta d’un fet aïllat, ocasional, sinó que darrere hi ha situacions estructurals de subordinació, dominació i desigualtat que són específiques de les dones. Per aquest motiu es requereixi una regulació pròpia, basada en el reconeixement del dret de les dones a una vida lliure de violència. L’ambició de les autores per aconseguir aturar el feminicidi és la força d’aquest llibre. Tot el que en ell es recull pretén contribuir a conèixer aquest fenomen, les causes, el context que l’conrea i, sobretot, les mesures que es requereixen per poder prevenir i fer front a aquesta realitat. S’inclouen dades actualitzades, però no per amagar la crueltat darrere dels números, sinó amb la intenció de visibilitzar les dimensions d’una problemàtica que l’administració no coneix. Això, juntament amb les aportacions d’Ana Messuti, Elena Laporta, Beatriz Gimeno o Irene Ballester, configura una radiografia del feminicidi que permet aprofundir en la complexitat d’una realitat que no pot deixar de semblar esgarrifosa però també evitable.
Desiguals per llei.
Les polítiques públiques contra la igualtat de gènere
María Pazos Morán (pròleg de Soledad Gallego-Díaz; epíleg de Bibiana Medialdea)
Pel que coneixem com a “món desenvolupat”, la majoria de la població es mostra en les enquestes a favor de la igualtat, les lleis ja no distingeixen els drets atenent al sexe de les persones i en molts països hi ha “polítiques d’igualtat”. Llavors, ¿com és possible que persisteixin les desigualtats entre homes i dones? María Pazos Morán explica en aquest llibre que les polítiques públiques vigents proporcionen incentius econòmics perquè es mantingui la família tradicional, no permeten que els dos sexes puguin repartir igualitàriament la cura de les seves criatures i persones dependents i impedeixen a moltes dones mantenir-se en l’ocupació de qualitat durant tota la vida. En definitiva, malgrat la retòrica oficial, no s’ofereixen condicions materials per a la igualtat. En l’actual context de liquidació de les polítiques socials, l’autora argumenta la necessitat de mantenir i aprofundir aquestes polítiques i d’eliminar els seus actuals biaixos de gènere i, recolzant-se en l’experiència internacional, esbossa una via per al canvi estructural cap a una societat composta per persones sustentadores / cuidadores en igualtat. A més, contradiu de forma argumentada percepcions ancestrals fermament arrelades, com que són les dones les que trien especialitzar-se en el treball domèstic i de cures, que la desigualtat beneficia l’economia o que una societat igualitària és utòpica. Però, sobretot, defensa que justícia social i de gènere són inseparables i que les reformes proposades beneficiaran a tots els éssers humans. Una visió sintètica i integradora que omplirà un buit en la literatura internacional sobre igualtat de gènere i sobre política social.
Història del feminisme
Juan Sisinio Pérez Garzón
La conquesta de la igualtat per les dones ha estat un procés difícil i ple d’obstacles constants. Avui, als inicis del segle XXI, aquesta igualtat s’accepta amb normalitat en els països democràtics, en els quals encara queden aspectes per resoldre com la violència de gènere. Però la paraula feminisme segueix suscitant certs recels perquè s’ha expandit la idea que el feminisme és una ideologia extrema entre els que es resisteixen a que les dones surtin de les desigualtats imposades al llarg de la història. Per contra, el feminisme és justament un moviment de transformació sociopolítica i cultural que promou el compliment del principi d’igualtat de totes les persones. Històricament, ha estat part de l’avanç de la democràcia, de manera que tots dos s’exigeixen mútuament. Això sí, en el feminisme han estat sobretot les dones les seves impulsores. Les seves aportacions han estat decisives per a construir societats més lliures i amb drets iguals per a tothom. D’aquí la necessitat d’aquest llibre, prologat per Amelia Valcárcel, per conèixer de manera clara i senzilla com s’ha arribat a la situació que avui vivim en alguns països, com han estat les successives conquestes de parcel·les d’igualtat per les dones i qui han estat les protagonistes d’aquest procés.
La violència com a notícia
José María Calleja
La notícia és l’essència del periodisme i el conflicte sol ser criteri del que noticiós. Informació i conflicte estan vinculats, encara que els mitjans de comunicació no acaben de trobar els termes exactes que serveixin per definir i interpretar els conflictes. Aquest llibre planteja el compromís ètic dels periodistes amb els ciutadans i subratlla la importància de triar bé les imatges i les paraules, conscients que en descriure la realitat, també la creen. Avui, les diferents violències s’han convertit en un espectacle addictiu amb què alguns mitjans, en particular la televisió, busquen pujar l’audiència. Espectacle que molts dels que miren consumeixen feliçment hipnotitzats. Cercar la veritat, triar bé les paraules, explicar el que passa amb una mirada per a qui pitjor ho passa, d’això va aquest llibre.
El putero espanyol.
Qui són i què busquen els clients de prostitució
Águeda Gómez Suárez, Silvia Pérez Freire i Rosa Maria Verdugo Matés
Aquest llibre reflecteix els desitjos, motivacions, crítiques …, és a dir, la visió que tenen les dones en prostitució i els puteros sobre una realitat tan complexa com és la prostitució. Per exemple, els homes reconeixen que busquen plaer, diversió, relax, afecte, pits grans, amistat, sexe ràpid i sense compromís – “McSexo” es denominació i de qualitat. Però la sociologia va més enllà d’aquestes declaracions: com “ciència de la sospita”, qüestiona que el que s’ha dit sigui cert i per això aquest llibre parteix del qüestionament de les raons manifestades pels clients per arribar a conèixer-los i diferenciar-los bé. I això no resulta gens fàcil, ja que entre els clients de prostitució estan representats tots els grups d’edat, ocupacions i nivells de formació. Això no és el que els diferencia. Les autores han aconseguit establir una tipologia de clients que permet entendre qui són, a qui busquen, què demanen i, sobretot, com pensen els clients de prostitució a Espanya. No podia faltar l’anàlisi de la indústria del sexe al nostre país, amb els seus latifundis i minifundis, que mou milions d’euros i constitueix un lobby empresarial potentíssim. En definitiva, aquest llibre ens permet conèixer de prop com la prostitució ha adquirit una rellevància insospitada i impredictible en el context de liberalització sexual de la dona; i com l’explotació i precarització es veuen cada vegada més normals.
Cap a una nova política sexual.
Les dones davant la reacció patriarcal
Rosa Cobo
En aquest llibre, Rosa Cobo explica alguns processos que alimenten l’actual reacció patriarcal contra les dones. El nou capitalisme neoliberal, les servituds provocades per la reinvenció d’algunes tradicions “culturals” i la violència sexual són els pilars fonamentals sobre els quals s’assenta aquest intens rearmament ideològic masculí. La conquesta de drets i les lluites de moltes dones de diferents regions del planeta, d’una banda, i la influència de les ideologies de la igualtat de gènere i dels drets humans, d’un altre, han posat en situació d’alerta als patriarcats contemporanis. I aquests sistemes de domini han reaccionat amb evidents mostres de violència, des dels feminicidis fins el tràfic de dones i nenes per a la prostitució. En una època en plena transformació, el moviment feminista ha de reflexionar sobre el seu nou paper, identificar les noves estructures de poder patriarcal que s’estan creant i produir estratègies per conceptualitzar i desactivar aquests nous nuclis de domini masculí. A la vista de tot això, cal aparcar momentàniament les disputes intrafeministas i concentrar-se en la creació de solidaritats, vincles i pactes polítics entre dones per neutralitzar aquests “nous bàrbars del patriarcat” i conquerir espais de llibertat, autonomia i igualtat per a les dones.
Mes informació:
