Lin Shen, directora de l’Escola Han: “Vull ser un pont entre la cultura xinesa i la catalana”
Va arribar a Barcelona, procedent de Shanghai, el 21 de novembre de 2003. Va venir per aprendre l’idioma i millorar la seva formació, però, sobretot, li atreia el país i desitjava conèixer la cultura autòctona. I quan va ser aquí, es va voler quedar, formar una família i oferir alguna cosa del que sabia al lloc que tan bé l’havia acollit. “Vaig comprovar llavors que per a molts de vosaltres la Xina és encara un país llunyà i misteriós- explica Lin- i això em va animar a quedar-m’hi a viure. Amb el meu marit hem creat l’Escola Han (http://www.srabcn.com), a través de la qual volem difondre el coneixement sobre la Xina, i també ser un pont entre les dues cultures”.
A la tercer entrega de la sèrie de perfils de dones Lidereses d’orígen immigrant a Catalunya, és el torn de Lin Shen, una jove economista xinesa de 23 anys. Va arribar a la ciutat comtal per tal de cursar un Màster en Economia a la Universitat de Barcelona, atreta pel flamenc, Gaudí, la platja i el sol. “Em vaig sorprendre en veure que en aquest país no tothom balla flamenc -ens diu- i fins avui tampoc he vist cap torero al carrer, com jo imaginava quan vivia a Shanghai. El primer dia, quan vaig sortir de l’aeroport, tots els carrers estaven plens d’estrangers per a mi, i de nens amb ulls rodons … era totalment un altre món. A Shanghai, quan veiem gent d’un altre país, sempre en diem estrangers, és un costum, però no me n’adonava que, per a la gent d’aquí, jo també sóc una estrangera”.
“Com que sóc d’Àsia i estic a Europa, els costums, cultures i manera de pensar són totalment diferents, però jo sóc Shanghai, que és una ciutat internacional -ja que des del segle XVIII en el seu desenvolupament van influir gent d’altres nacionalitats, particularment europeus, nord-americans i japonesos-, no m’han sorprès massa els diferents costums. Hi ha coses similars entre Barcelona i Shanghai. Per exemple, Barcelona és una ciutat molt oberta, de mentalitat internacional, i això és molt important. Per això jo no em sento estranya; per contra, m’hi sento molt bé i hi tinc molts amics”.
Una “cangur” catalana per al seu fill
Ja a la universitat, com alumna del Màster en Economia, va conèixer a qui seria el seu marit, un altre estudiant també shanghaiés. “El món és un mocador i mai no saps on trobaràs la teva mitja taronja. Crec que a Shanghai no ens haguéssim conegut mai: vivíem cadascú a un costat
del riu, des de casa meva a la seva trigaríem dues hores en cotxe “.
El fill de Lin té dos anys, és diu Hao, va a la guarderia i té una “cangur” que és una senyora catalana “perquè vull que el nen estigui integrat en la cultura catalana”.
En finalitzar el màster en Economia, Lin Shen va treballar fent practiques en una empresa catalana i després en una d’holandesa, en temes d’importació i exportació. “Aquí hi ha moltes empreses que volen fer negocis amb la Xina i per això he tingut moltes oportunitats. Abans treballava com assistent del director de compres i viatjava cada dos mesos a la Xina. Després en el Consolat de Corea hi va haver un projecte sobre Àsia i vaig col.laborar-hi. Al final he decidit muntar el meu propi negoci”.
No li va ser difícil integrar-se “potser perquè Catalunya és un país obert i Barcelona és una ciutat internacional. Aquí viuen molts estrangers i també ells tenen una experiència semblant a la meva. Ser una estrangera i viure en un país diferent és dur, però el més important és tenir una mentalitat oberta, mantenir la comunicació amb la gent, ser valent i participar en les activitats. Tinc amics de tot el món, sempre ens ajudem els uns als altres i intercanviem informacions i cultura.
Conèixer bé i comunicar bé
Segons Lin Shen, la millor aportació que pot fer una dona immigrant és fomentar l’intercanvi de cultures diferents entre els dos països. Pensa que a Catalunya hi ha uns 60.000 xinesos, que “majoritariament tenen negoci propi i els agrada treballar dur, és la seva
manera de ser”. Afegeix que Shanghai és una ciutat internacional i moderna, i els seus habitants han respectat sempre els immigrants que s’hi han instal.lat. “Al meu país, mai no hi ha hagut percepció negativa cap als immigrants. També allà els immigrants tenen molt bona relació amb la población autòctona. Per això, em sembla que la millor manera per acabar amb la percepció negativa és comunicar bé i conèixer bé. Per això a la nostra escola organitzarem presentacions per tal que la gent d’aquí pugui conèixer millor la cultura xinesa”.
A més, com Lin domina la cal.ligrafia xinesa, a banda de cursos d’idioma i cultura, també ensenyaran l’art de la cal.ligrafia. Ella veu molt clar que si els fills i filles d’immigrants xinesos no fan també una formació sobre la seva cultura, al final la perdran. D’altra banda, conèixer l’escriptura xinesa també interessa molt als empresaris catalans i als estudiants de l’idioma, perquè això no ho troben en els cursos tradicionals de les escoles d’idiomes. A través d’aquesta escola, Lin i la seva parella volen impulsar diferents activitats, tant per la gent de Catalunya, com pels xinesos, ”perquè comprenguin, i cal mostrar-ho, que els xinesos i xineses no només treballem, sinó que també gaudim de la vida”.
