Catalunya. Fotografies © Fab Llanos
Un any més, el 28 de setembre, Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament, els carrers de Catalunya han tornat a omplir-se de pancartes i proclames per reclamar la garantia plena d’un avortament lliure, gratuït i accessible per a totes, amb un escenari global on avança l’extrema dreta i es reobren debats que es creien superats, el moviment feminista català ha tornat a fer pinya per defensar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és només un procediment mèdic, sinó un pilar fonamental de la salut pública i de la sobirania sobre el propi cos.
La Catedral com a epicentre i el vincle internacional a la Plaça Sant Jaume
A Barcelona, un dels punts més significatius de la convocatòria va ser la concentració realitzada a les 19:00 h davant de la Catedral de Barcelona. Més d’un centenar de persones van respondre a la crida de col·lectius com Ca la Dona, la Plataforma Feminista, Marea Verde i diversitat d’entitats de l’activisme pels drets sexuals i reproductiva.
L’elecció no va ser casual: protestar davant del temple religiós va servir per assenyalar la influència històrica i continuada de les esglésies i de sectors conservadors en la ingerència dels drets i cossos de les dones. Sota el lema de garantir un accés real sense tuteles ni moralismes, les manifestants van reclamar eliminar totes les barreres d’estigma, informació o accés que encara persisteixen.
Poc despres d’acabar la concentració davant la catedral, l’activitat barcelonina s’emmarcava en una jornada d’abast global. Com a gest simbòlic i d’adhesió a la campanya internacional d’il·luminació d’edificis públics pel 28S, la façana de l’Ajuntament de Barcelona es va il·luminar de verd des de les 21 hores fins a mitjanit per sumar la ciutat a la xarxa de capitals que reivindiquen els drets reproductius com a drets humans inalienables. Això si i malgrat les bones intencions, cap representant del consistori de la capital catalana va estar present en aquesta ocasió.
La bretxa de la xarxa pública: el cas de l’Hospital de Sant Pau
Més enllà del caràcter reivindicatiu dels carrers, els parlaments i manifests de la jornada van posar un èmfasi especial en les assignatures pendents de la xarxa sanitària catalana. La crítica principal del moviment feminista es dirigeix a la persistència de l’anomenada “objecció de consciència institucional” en determinats centres concertats de la xarxa pública (SISCAT).
El cas més emblemàtic i denunciat per les entitats és el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Malgrat ser un centre hospitalari finançat amb fons públics, històricament ha mantingut la dretania de no realitzar avortaments al·legant objecció de consciència, obligant les pacients a ser derivades a altres centres com l’Hospital Clínic o a la xarxa d’atenció primària. Aquesta pràctica provoca discriminacions territorials i burocràtiques, empenyent en molts casos vers l’avortament farmacològic en detriment de l’instrumental o obligant a desplaçaments forçats.
Exigències clares per al futur
Durant la diada del 28S, les entitats convocants van reiterar un seguit de demandes directes al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya:
- Garantia d’equitat territorial: Que qualsevol dona pugui interrompre el seu embaràs a l’hospital públic de referència de la seva comarca o districte, independentment de la titularitat del centre.
- Lliure elecció del mètode: Accés efectiu tant a l’avortament farmacològic com a l’instrumental (quirúrgic) sense obstacles de temps.
- Fi a les objeccions de grup: Regulació i registre transparent dels metges objectors per tal que no paralitzin serveis sencers de ginecologia.
Aquesta nova jornada del 28 de setembre a Catalunya va ser un recordatori que, tot i els grans avenços legislatius, la lluita per l’avortament lliure, segur i gratuït no s’atura en la llei, perquè malgrat la seva vigència i obligatorietat, requereix una aplicació real i sense fissures en el dia a dia de la sanitat pública.
