Durant les últimes quatre dècades va augmentar en un 1.761 per cent el nombre de ejidatarias a Mèxic. De 1970 a 2014 sumen poc més de mig milió de dones com a titulars de la terra, això les ha involucrat també de manera natural en els càrrecs de comisariades ejidales en una major proporció.
D’acord amb el Registre Agrari Nacional, el 1970 existien 31.459 ejidatarias, que havien de justificar tenir família a càrrec per tenir dret a ser propietària de la terra.
Amb la reforma de l’article 27 constitucional, el 1992, es va incrementar la participació de les dones, el 1998 el nombre d’ ejidatarias va pujar a 213.375, segons consta en el registre del Programa de Certificació de Drets Ejidales.
Durant aquest any (1998), el Procede va identificar que al país hi havia 16.000 nuclis agraris, amb aquesta quantitat d’ ejidatarias, més 38.856 posesionarias i 148.771 avecindadas.
Setze anys després, el 2014, el total de dones amb drets agraris al país ascendeix a 1.306.951, que representa el 26.36 per cent respecte al total de subjectes agraris, que en total és de 4.958.319
En els 30.242 nuclis agraris registrats fins al 31 de desembre de 2014, la presència de les dones és evident: 554.215 són ejidatarias, 160.615, comuneras; 555.665, posesionarias, i 36.456 són avecindadas.
Augmenta la participació
L’increment de les dones com a propietàries de la terra, els va permetre participar en els òrgans de representació i de vigilància.
Un diagnòstic de la Procuradoria Agrària assenyala que el 1998 al voltant de 8.000 dones ocupaven un càrrec en els comissariats comunals; 285 com presidentes, 1.958 tresoreres, 1.186 secretàries.
A finals de 2014, la representació es va incrementar en un 599 per cent, amb un total de 47.951 càrrecs, en els quals 21.292 casos són presidentes, secretàries o tresoreres.
El 44.4 per cent de les dones són integrants d’un comissariat ejidal, 10.413, i el 55.6 per cent ho fan dins dels consells de vigilància, 10.879.
No obstant això, només el 3.85 per cent de les dones són presidentes dels Comissariats Ejidales, 1.233 dones, dels més de 30.000 nuclis agraris.
Si bé l’accés de les dones a la propietat de la terra, així com a càrrecs de decisió en les ejidas i comunitats s’ha incrementat, la Memòria de la Trobada Nacional de Dones Rurals, Indígenes i Camperoles, celebrada l’octubre de 2015 a la Ciutat de Mèxic revela que no per això s’ha millorat la seva qualitat de vida.
Testimonis de les comissariades comunals, aixecats per la Procuradoria Agrària, accedeixen a la terra i a càrrecs de representació, els ha generat situacions de violència en molts dels casos davant la resistència que “una dona” sigui l’autoritat ejidal, això conjuminat a la falta de suport de les autoritats.
Més de 50 dones de diversos ejidos van revelar que elles ocupen càrrecs en els comissariats per posar remei a situacions de corrupció i mals usos dels recursos econòmics i patrimonials.
També són propostes a ocupar el càrrec perquè l’anterior president, considerava que podria manipular i controlar la presa de decisions.
Indiquen que el comissariat sortint s’autonombra “assessor” i el primer acord és que la dona no realitzarà res que no estigui acordat prèviament.
Així mateix, les dones tenen poca o nul·la experiència política, fet que les caure en “paranys” administratius en l’execució i supervisió de projectes socials i productius, per part dels seus contrincants dins i fora de l’ejido.
Els i les testimonis revelen que moltes vegades les dones són objecte d’agressions i acusacions legals, davant la presència de cacics regionals, i no poden tenir accés a les autoritats per resoldre les problemàtiques.
No obstant això, elles són les que lideren una gran part de les gestions per al desenvolupament dels seus ejidos o comunitats per a programes de suport operatiu a la producció, per a la realització d’obra pública, i per a la regularització i expedició de certificats parcel·laris.
Les dades mostren que les dones tenen accés a la tinença de la terra a través de la cessió de drets agraris, la successió o herència i l’alienació, i realitzen activitats agrícoles, ramaderes i forestals principalment.
I segueixen en la pobresa
D’altra banda, si bé va augmentar el nombre de dones que posseeix terres, la realitat també és que la majoria viu en la pobresa.
El Diagnòstic per al disseny de polítiques públiques que fomentin l’autonomia econòmica de les dones rurals i indígenes, de Inmujeres, el 2013, assenyala que 16.7 milions d’habitants de zones rurals estan en situació de pobresa i 5.8 milions de pobresa extrema.
A les àrees rurals, la taxa de participació econòmica dels homes és de 81.2 per cent i de les dones és de 31.4 per cent, en què les dones propietàries del 15.7 per de les unitats de producció agrícola privades.
Entre la població indígena, la taxa de participació econòmica dels homes és de 77.3 per cent i de les dones és de 21.4 per cent.
Les unitats agrícoles
Cal recordar que l’accés de les dones a la terra també és resultat de la modificació a la Llei Federal de Reforma Agrària de 1971 que va crear la Unitat Agrícola Industrial de la Dona (UAIM), un programa permanent dirigit cap a les dones rurals per assignar-les-hi la terra.
Fins i tot la Llei Agrària de 1992 en l’article 71 va establir la possibilitat que l’Assemblea ejidal reservi una superfície en l’extensió que determini, localitzada de preferència en les millors terres confrontants amb la zona d’urbanització, per establir granges agropecuàries o indústries rurals aprofitades per les dones majors de setze anys.
D’acord amb informació de la Procuradoria Agrària, en l’Anàlisi de la Situació Quantitativa de les Parcel·les de la Dona a nivell Nacional, realitzat al desembre de 2014, la Unitat Agrícola Industrial de la Dona, ocupa el 0.070 per cent de la superfície social del camp mexicà.
En 1.216 municipis del país es localitzen parcel·les de les dones, és a dir en un 49.6 per cent del total de municipis.
A l’estat de Tamaulipas es troba el major nombre de nuclis amb Unitat Agrícola Industrial de la Dona, amb 945, el que representa un 11.12 per cent del total; el segueixen els estats de Veracruz, amb 695; Coahuila, amb 656; Hidalgo, amb 593, i San Luis Potosí, amb 383.
Segons dades del Registre Agrari Nacional, de 1992 a 2013 es van expedir 8.500 certificats parcel·laris per a les UAIM, que representa el 26 per cent respecte a l’univers de nuclis agraris.
Les recomanacions
ONUMujeres afirma que les dones rurals són responsables de més de la meitat de la producció d’aliments a nivell mundial i tenen un paper important en la preservació de la biodiversitat a través de la conservació de les llavors, en la recuperació de pràctiques agroecològiques i tenen un important aportació a la sobirania i seguretat alimentària a través de la producció d’aliments saludables i la participació en mercats locals.
Assenyala que per promoure canvis que es tradueixin en increments a la producció i el benestar de la població és necessari reorientar amb enfocament de gènere les polítiques públiques dirigides a impulsar el desenvolupament rural.
Així mateix, recomana que els programes de subsidis incorporin la perspectiva de gènere com un dels seus trets distintius, per afavorir condicions d’equitat entre homes i dones en relació a l’accés als recursos públics i en la presa de decisions, per generar processos de desenvolupament.
Per ONUMujeres incrementar l’accés de les dones a la terra amb suports per a la producció és fonamental per eradicar la fam.
