Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Drina Ergueta

Absències recurrents en els Premis Nobel

 

OPINIÓ

Cap dona rep aquest any un Premi Nobel. Entre les 11 persones guardonades en les sis disciplines premiades no hi ha cap representant femenina, cosa que no resulta estrany i que no deixa de ser criticable.

 

La visibilització i reconeixement del treball de les dones a través d’aquest tipus de premis és un reclam constant des de les organitzacions i veus femenines, que moltes vegades reben com a resposta explicacions fonamentalment relacionades al mèrit o, en l’altre extrem, pures agressions.

El Premi Nobel es va crear a Suècia i reconeix la tasca duta a terme en els camps de la Química, la Física, la Literatura, la Pau, la Fisiologia o la Medicina i l’Economia. Des que es va instituir el 1901, un total de 49 dones van rebre el guardó, un 5,56% en relació als homes, que arriben a 832; a més hi ha les 26 organitzacions premiades.

La primera dona que va guanyar un Nobel, precisament en Física (1903), va ser Marie Curie (al costat del seu marit Pierre Curie i Henri Becqueler) i després també va guanyar el de Química (1911). La seva filla Irène Joliot-Curie va guanyar el de Química (1935), però ella ja no és tan coneguda com tantes altres persones de ciència que van rebre aquests guardons. Són populars la Mare Teresa de Calcula (1979), Rigoberta Menchú (1992) i Malala Yousafzai (2014) per nobels de la Pau i a Llatinoamèrica es reconeix a Gabriela Mistral (Literatura 1945).

Hi ha una dada més, que és interessant. La majoria dels escassos Nobel lliurats a dones estan concentrats en la Pau (18%) i en Literatura (14,4%), el segueix Medicina (6%) i ja molt per sota es col·loquen Química (2,3%), Economia (1,3%) i Física (1%).

Els arguments que circulen per la baixa atorgació de premis a dones són tan diversos com buits: que simplement aquest any (i altres) no n’hi va haver cap que es mereixés el guardó, que les dones no s’esforcen prou, que no és possible que es faci aquest reclam ja que en un assumpte com aquest no correspon buscar paritat, que deixin de queixar-se i tornin a la cuina.

L’accés al coneixement ha estat històricament reprimit per a les dones, excepte poques excepcions. Fa aproximadament 150 anys que les dones poden ingressar a les universitats, encara que en alguns llocs del planeta encara està limitat. D’altra banda, encara avui socialment es condiciona a les dones a estudiar “carreres femenines” i que, no podria ser d’altra manera, estan relacionades amb la cura, com infermeria, treball social o magisteri; o que tenen a veure amb relacions socials: comunicació, relacions públiques. A poc a poc han anat guanyant espais exclusivament masculins, com a medicina, biologia i dret i, tot i que encara són minoria, cada vegada hi ha més dones en enginyeries i altres anomenades ciències pures.

Si bé l’accés a l’educació està menys restringit, la seva participació en la investigació, que és d’on sorgeixen els Premis Nobel, és encara molt limitada en relació als homes.

Les dones són més pobres que els homes, fet que redueix les seves possibilitats, i tenen una forta pressió social en contra que facin ciència, la conciliació amb les tasques domèstiques és un trava permanent i quan, finalment, han aconseguit arribar a un espai de investigació acadèmica han de lluitar perquè es compti amb elles amb la mateixa consideració que un home.

Es tracta de condicions socials que afecten també a regions del món empobrides, com Llatinoamèrica i Àfrica, on la investigació és minúscula i les condicions en què es fa són lamentables. Gairebé no hi ha persones negres o indígenes a la galeria de fotos de Nobels.

La participació femenina en els Premis Nobel reflecteix les condicions de desigualtat que enfronten les dones, per això cal visibilitzar aquesta situació. És hora d’un canvi, que hi hagi una meitat o més de dones rebent el guardó, no per paritat, sinó perquè sigui el reflex d’una nova societat.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Oxaca.Mèxic: I Feria Internacional del Libro Estudios de las Mujeres y Feminismos / La Independent / Notícies Gènere

Del 6 a l’11 d’abril es realitzarà a Oaxaca la I Feria Internacional del Libro...

Mapiripan. Colòmbia: lideressa camperola assassinada / La Independent / Notícies Gènere

El 30 de març passat un grup de persones encaputxades, van assassinar a la líderessa...

Madrid: AMECO compleix 25 anys d’existència / La Independent / Notícies Gènere

Aquest any l’Associació de Dones de la Comunicació AMECO compleix 25 anys. Per aquest motiu,...