Font periodística és tot aquell emissor o emissora de dades del qual es serveixen professionals dels mitjans de comunicació per elaborar el discurs narratiu del seu producte informatiu. És qualsevol entitat, persona, fet o document que proveeix d’informació al o a la periodista perquè tingui elements suficients per elaborar una notícia o qualsevol altre gènere informatiu.
És cert. Els mitjans generalistes estan desfent-se del seu personal i si abans ja era difícil estar presents en el moment en què succeeixen els esdeveniments, ara, ja és gairebé un miracle tenir reporteres i reporters a peu de carrer, buscant i elaborant, desenvolupant i investigant. Això ja és una quimera que correspon amb el periodisme d’antany.
El d’avui és un “retalla i enganxa” des de les fonts més diverses: notes de premsa sense contrastar i d’orígens desconeguts, entrevistes sobre la base de preguntes enviades online amb dies (de vegades setmanes) d’antelació i sense preguntar qui “realment” dóna les respostes, agències de notícies que no fan sinó un ressò sord de les notícies internacionals i un “corre-que-t’enxampo” de notes vàries on les i els qui cobreixen la notícia, solen ser persones mal pagades, menystingudes, buscant especialització sense aconseguir-la davant cascades d’esdeveniments, persones becàries maltractades, etc. Ara com ara, existeixen notícies que amb sort han aconseguit ser enteses pel personal.
La majoria d’esdeveniments noticiables no són previsibles i si abans només una casualitat podia fer que el o la periodista fos testimoni presencial, avui aquesta situació s’ha convertit en una espècie de miracle. Ara, als mitjans de comunicació -sobretot en la premsa escrita- s’ha de recórrer per força a altres fonts.
Efectivament, amb aquesta joia anomenada Internet, les possibilitats de diversificar les fonts d’un o un altre tipus creixen de manera exponencial, però així també augmenten els perills davant la selecció i jerarquització d’aquelles fonts i la seva fiabilitat. Com es contrasten les dades i s’assegura que són correctes per generar una informació veraç?
En aquestes últimes setmanes han aparegut diverses situacions més “molestes” que de costum, per dir-ho d’una manera fàcil, amb les quals -com a professional de les comunicacions- el meu orgull ha estat ferit de les més diverses maneres.
Una d’aquestes és que la crisi ja no només es nota en els acomiadaments de col·legues, reduccions de jornada i salaris, etc., sinó que es fa palès el decaïment tant de forma com de fons dels continguts dels mitjans generalistes, sobretot, en premsa escrita, que és on millor es poden exemplificar errors i males pràctiques periodístiques, més per registre històric que per comparació amb altres mitjans. Un exemple clar és la utilització de titulars com a ganxos sensacionalistes sense escrúpols per fer interessant una notícia: diumenge 13 de gener El Periódico publica “La monja Forcades atribueix el càncer de Chávez a la seva entrega política que ha posat “en risc la vida biològica”. Com s’ha de llegir això? Per descomptat, vaig anar a llegir la notícia i per sort, el titular no era sinó un pèssim ham per endinsar-nos en el contingut. I això em va recordar també altres situacions no gaire llunyanes en el temps i relacionades entre si.
Hi ha dues maneres d’abordar una notícia: la dolenta i la bona
Des dels mitjàns, de vegades s’utilitzen informacions que són realment esperades amb ànsia per certes poblacions. Les relatives al VIH/sida són exemple clar de manipulació, ignorància professional i desinformació permanent.
A principis d’aquest mes (ej: EUROPA PRESS – Dijous, 3 de Gener de 2013), es va presentar: “una vacuna frena la replicació del virus de la sida de forma temporal”. El sotstítol deia “La teràpia no guareix totalment, però aconsegueix reduir en més de 3 vegades la càrrega viral”. Segons la notícia, “aquesta vacuna -capaç de controlar la replicació del virus de forma temporal- és una nova estratègia que, encara que no suposa una curació total, sí representa un pas més en la cerca d’una solució definitiva per a una malaltia que afecta a entre 25 i 30 milions de persones a tot el món”. Fins aqui, anem bé.
La notícia es va obtenir a través de roda de premsa. Josep Maria Gatell i Felipe García van explicar la recerca, que de les 24 persones infectades per VIH el tractament va ser efectiu en el 95% dels casos. Tan important com l’avanç d’aquesta vacuna és una part que desgraciadament està gairebé al final, després de l’explicació de com funciona la vacuna: “Gatell, el director de la recerca, diu que la vacuna és INSUFICIENT, doncs la reducció del virus es produeix durant prop d’un any (especialment a partir de la setmana 14), però el virus torna a fer-se present de forma gradual. Per això, el projecte “no seguirà endavant, perquè no guareix”, doncs l’ideal és aconseguir una càrrega retroviral indetectable”. Això si: la vacuna presentada és científicament important perquè obre la porta a estratègies més completes que les actuals.
Aquesta notícia també deixa clar que la nova vacuna representa un pas més en els resultats presentats el 2005 i 2010, encara que no s’ha aconseguit la curació funcional que permetria retirar els tractaments antiretrovirals sense que el VIH torni a rebrotar. És a dir: en cap cas es pot reemplaçar el tractament antiretroviral per aquesta vacuna. Fins a aquí, tot clar.
Com aquesta nota i similars, sorgeixen titulars com “Una vacuna experimental controla el VIH fins a un any” (el país, 2 de gener), “Investigadors catalans troben una vacuna terapèutica que s’acosta a la curació funcional de la sida. La vacuna evitaria que els malalts de VIH haguessin de seguir tractament antiretroviral tota la vida” (acn, 2 gener), o aquesta joia: “Una vacuna espanyola contra la sida aparca els fàrmacs durant un any. Els investigadors confien que, amb altres immunitzacions, pugui aconseguir evitar els antiretrovirales” (Granada Hoy, 8 gener).
De vegades, del rigor de la tasca periodística en depenen moltes coses, fins i tot la vida. Oblidar assenyalar (en la majoria de notes que fan referència a la notícia) que la prevenció segueix sent l’únic mètode conegut i eficaç per mantenir a ratlla el VIH/sida en la població, i donar llums d’artifici amb la novetat d’una vacuna experimental en la qual no se seguirà investigant a causa que els resultats no són els desitjats, encara que encaminin a la comunitat científica cap a noves recerques, és irresponsable i atempta contra la salut i la vida de moltes persones.
A més, s’obliden situacions de precarietat actual de moltes persones a les quals ara i demà se’ls està negant l’accés a la salut: no s’han d’oblidar missatges com que la detecció és prevenció i que els tractaments són una part clau de la prevenció. La rigorositat va més enllà d’interpretar dades o d’utilitzar 3 o 4 conceptes que ens sonin “rigorosos” en termes científics: el “rigor” és saber llegir entre línies, donar a la població una anàlisi o els elements per fer-ho: que passa amb els ARV que avui són genèrics i no diferents per a cada persona infectada amb el VIH? o més encara: que passa, quan des d’una organització que ningú coneix es llança la bomba informativa que Catalunya és el lloc on es produeixen el 61 % dels nous casos de contagi de VIH entre homes homosexuals, set punts per sobre de la mitjana d’Espanya?
Això, llegit de manera parcial podria ser interpretat com a “fracàs dels plans de prevenció”, tal com es llegeix en la nota publicada per EFE i replicada per mitjans com El Periódico de Catalunya. “Catalunya és l’exemple arquetípic del fracàs de les polítiques de prevenció del VIH/SIDA tradicionals aplicades per diferents institucions públiques i ONG durant els últims anys”, denunciaven des d’Andalusia.
Però la realitat és bastant diferent. Han hagut de sortir les entitats catalanes a defensar-se de la desinformació amb totes les seves lletres. Fins i tot la mateixa Generalitat fa una resposta contundent: no és que a Catalunya hi hagi més contagis o més casos, sinó que és on més es detecten, perquè fins ara, existeixen programes de prevenció, detecció i seguiment que no existeixen en la majoria de comunitats autònomes de la península.
El ressò en els mitjans generalistes d’aquestes notes “de premsa” delirants i el no aprofundiment en temàtiques tan delicades com la salut de les persones, fan que persones com jo, confiem cada vegada menys en els mitjans generalistes, perquè s’estan omplint buits informatius amb bombolles enverinades, conscientment o inconscientment.
A les persones que exerceixin el periodisme des d’aquests camps de batalla que són els mitjans massius, un missatge: vigileu. De vosaltres depenen consciències, però també vides.
