Edna O’Brien (Tuamgraney, a County Clare, Irlanda, 1932), reconeguda com una de les millors escriptores d’Irlanda, és una de les veus més prestigioses de la narrativa en llengua anglesa del nostre temps. La seva primera novel·la, “Las chicas de campo”*, publicada el 1960 i que va causar un gran escàndol a la Irlanda endarrerida i repressiva de l’època, ha estat per fi traduïda al castellà i és a les llibreries des de l’octubre passat.
Amb ella va arribar l’escàndol
Edna O’Brien amb grans admiradors en el món literari, -com Samuel Beckett, Philip Roth, la nobel de literatura Alice Munrode qui diu “les novel·les de Edna O’Brien són absolutament memorables perquè la seva genialitat procedeix del dolor mateix de la memòria”, o John Banville, Carlos Fuentes, John Berger, o KinsleyAmis-, va tenir un reconeixement literari tardà.
Nascuda en un opressiu poblet irlandès ultra catòlic, va estudiar Farmàcia a Dublín per motius familiars desgraciats, professió que escassament va exercir. La seva llarga carrera literària va començar a gestar-ser com a lectora d’originals per a una editorial londinenca, on la van animar, veient les seves dots literàries, a escriure una novel·la, que va resultar ser “Las chicas de campo” publicada el 1960, i que va sacsejar la Irlanda rural, endarrerida i repressiva de l’època. Edna O’Brian va patir una persecució en tota regla, novel·les cremades, prohibicions de les seves novel·les posteriors. Casada amb l’escriptor Ernest Gébler, va tenir quatre fills i divorciada deu anys després, fins i tot el seu propi marit va utilitzar el tema de l’ escàndol en la causa de divorci.
“Las chicas de campo” és la història de dues noies, però en realitat narra la història d’Irlanda terrible d’aquesta època” diu l’autora. La novel·la escrita amb un fi humor descarat, amb el color irlandès rural -O’Brien no podia viure a Irlanda, però tampoc fora d’ella- amb els seus ritmes primigenis, el seu potent llenguatge, el cos, la sexualitat, el càstig, el pecat; és una celebració de la llibertat i de la independència de les dones.
En les seves següents novel·les The Lonely girl i Girls in their married bliss, de pròxima aparició en castellà, que van completar una trilogia amb “Las chicas del campo”, i que també van causar furor, l’autora troba la seva veu tan visual en els extrems dels conflictes emocionals de les dones. No és estrany que aquesta escriptora, sol·licitada per Hollywood com a guionista i amiga de moltes estrelles, i autora de més 30 llibres, d’una obra dramàtica sobre Virginia Woolf, hagi titulat les seves memòries editades en anglès el 2012 “La noia de camp”, en singular.
*Las chicas del campo. Edna O’Brian. Traducció de Regina López Muñoz.
Ed Errata Naturae. Madrid, 2013