imatge @patrimoni.gencat
Si l’art normalment reflecteix els valors i els gustos estètics de les èpoques en què es conrea, a l’exposició intitulada París, Barcelona. La visió femenina de la Belle Époque això queda absolutament palès. Tanmateix, el títol d’aquesta exposició és enganyós.
Aquè es refereix? A la visió que es perfilava de les dones a la Belle Époque? O a la visióde l’època vista amb ulls de dona? L’exposició es fa a dos llocs molt a prop un de l’altre, al Museu Modernista de Barcelona i a la galeria d’art Gothsland, i hi podeu contemplar com pintors i escultors percebien la dona d’aquella època. De fet, reflecteixen la mirada de la societat de tombants de segle cap a les dones. Tan sols hi he trobat quatre quadres de pintores, (Anglada, Sacharoff, Agutte, Cousturier...). També hi ha una escultura de Maria d’Orleans. Anecdòtic.
Som a finals del segle XIX, un període en la qual la ciutat de Barcelona bullia esplendorosa; uns anys de creixement fulgurant de l’Eixample barceloní i, alhora, convulsa per les desigualtats que punyien fort (la bomba al Liceu n’és un exemple). Una Barcelona de burgesia refinada, conservadora fins al moll de l’os, de dones molt elegants, glamuroses, resplendents, que van al Liceu, passegen pel Passeig de Gràcia o degusten un cafè en un bar de la Rambla de Catalunya… La dona com a objecte bonic en societat però també la dona en l’àmbit privat (mestresses de casa, cuidadores de la canalla, mainaderes, cosidores…). La dona vestida (tapada) fins a l’últim botó o la dona despullada o amb roba interior; les manoles i les xates dels mercats i, també, alguna prostituta (els quadres del tarragoní Ricard Opisso). Pintures de Casas, Rusiñol, Gosé Rovira, Camps i Junyent, Ribera, Vilató, Tamburini, Vázquez, Utrillo, Espalter, escultures de Llimona… també de pintors grecs, italians, russos…
En qualsevol cas, tot són senyors que han representat la dona del seu imaginari. Cossos de dones que fan de models i que desconeixem qui són. No em puc estar d’exclamar com de requetebé pintaven els punyeteros…! Jo, que soc una enamorada de l’estètica modernista, n’he gaudit la filigrana fràgil, el dibuix de carbonet de traç delicat, els oliscolors pastel o vigorosos de les escenes quotidianes, de les formes arrodonides de la naturalesa… Pintura en acció. Tanmateix, quan veurem un recull cabal de pintura i escultura fet per dones d’aquella època? Pintores i escultores que estan empresonadesen els magatzems dels museus. Com si aquests magatzems fossin masmorres. No fos cas que sortissin a la llum, a la claror lluminosa del dia, i quedessin encegades. Ni que sigui per complir de cara a la galeria amb la quota; aquesta mena de peatge que tantemprenya el personal. També a les dones ens emprenya que s’hagi de fer i encara més haver de reclamar-la.
