Per Gloria López. AmecoPress
Les entitats denuncien que les mesures de contingència dirigides a les víctimes de tracta, d’explotació o en dones en situació de prostitució han estat insuficients
Ni la pandèmia de la covid 19 ni les mesures de confinament adoptades per fer-hi front han fet que l’esclavitud s’aturés. Les dones i les nenes representen el 71% de les víctimes de trata, això que en diuen esclavitud moderna, i el percentatge augmenta en la trata amb fins d’explotació sexual. La tercera edició de el seminari Trenca la Cadena, organitzat per Diaconia, va reunir ahir a persones i organitzacions que, des de diferents angles, van reflexionar sobre l’impacte que la pandèmia ha tingut i està tenint en les víctimes de trata, d’explotació o en dones en situació de prostitució.
La permanència i el creixement de l’esclavitud en les nostres societats no es pot analitzar sense un enfocament global i multidimensional. En la primera conferència de l’esdeveniment, Liliana Suárez Navaz, Professora d’Antropologia i Directora Institut Universitari Migració, Etnicitat i Desenvolupament Social (IMEDES) de la Universitat Autònoma de Madrid, la qual advertia que cal apostar per mesures no etnocèntriques i antiracistes: “la major part del tràfic està racialitzada i sexualitzada”, va dir i, va recordar que “la persecució del delicte no pot significar la recriminació de la mobilitat o la migració, o el no garantir els drets Humans”. En la seva contextualització va explicar com els processos de mobilitat han deixat d’estar en mans dels estats i s’han convertit en una “oportunitat de negocis enorme”. “Són mercats que creixen i que sovint tenen més pressupostos que els propis estats”.
L’antropòloga també recordava que la trata és un “desafiament antipatriarcal”. Ha criticat que Espanya sigui el tercer país consumidor de prostitució del món i que el consum de sexe sigui impune. El tràfic es nodreix de la vulnerabilitat i la desigualtat i és indiscutible que, si bé qualsevol persona pot ser víctima d’aquest delicte, són les dones i les nenes les més afectades, i un altíssim percentatge d’elles són migrants. Per tant, no podem parlar d’aquest fenomen si no es fa radicalment des d’una perspectiva de gènere i edat, en el context de les migracions i amb un clar enfocament en Drets Humans.
“L’impacte de la pandèmia de la covid-19 a les víctimes de tracta amb fins d’explotació sexual a Espanya: la situació de les dones i la intervenció de les entitats de la xarxa #Rompelacadena”
Durant el seminari es va presentar l’estudi “L’impacte de la pandèmia de la covid-19 a les víctimes de trata amb fins d’explotació sexual a Espanya: la situació de les dones i la intervenció de les entitats de la xarxa #Rompelacadena”. Martina Kaplún Asensio va ser l’encarregada de fer-ho.
La metodologia de la investigació ha estat totalment qualitativa, a través de la realització d’entrevistes en profunditat amb les entitats de la xarxa #Rompelacadena que realitzen intervenció directa amb dones víctimes de tracta, víctimes d’explotació sexual i en contextos de prostitució. Les entitats han atès des que va començar la crisi sanitària (de març a octubre) a un total de 911 dones, i han realitzat un total de 14.263 actuacions en aquest període.
L’estudi indaga en la situació viscuda durant els mesos del confinament més dur, entre març i juny, i durant el post-confinament, el que s’ha anomenat “nova normalitat”. Es preguntava sobre les necessitats i problemàtiques viscudes i sobre les actuacions realitzades per les entitats, les dificultats trobades i els èxits assolits. També se’ls va demanar propostes de millora per a les diferents administracions de cara a canviar la situació de les dones en aquests contextos. Un dels apartats -el tercer- es va centrar en estudiar aspectes més concrets com l’impacte de les mesures de protecció sanitària, el de la paralització dels terminis administratius o la col·laboració amb altres organismes implicats en l’atenció a les dones víctimes de tracta. Finalment, l’estudi recull la visió de les persones entrevistades sobre l’impacte d’algunes mesures adoptades pel Govern, com l’Ingrés Mínim Vital o la recomanació d’el tancament dels prostíbuls, al seu territori i en les dones ateses per elles.
Quan va aparèixer la pandèmia i van arribar les mesures sanitàries que van incloure confinaments, la prostitució no es va aturar, va mutar a l’àmbit online i de serveis a domicili. En conjunt, el negoci es va fer més privat. “Les dones han estat obligades a exercir en condicions molt adverses exposant-se a multitud de riscos”, va explicar la responsable de la investigació.
Les dones que sí que van parar la seva activitat, es van veure confinades sense accés a serveis bàsics, convivint amb els seus tratants i patint en molts casos situacions de gran violència. En altres casos han estat llençades al carrer trobant-se totalment desprotegides, havent d’acudir a serveis d’emergència per poder menjar o tenir un sostre on aixoplugar-se.
A més, la pandèmia va paralitzar l’activitat administrativa provocant que moltes dones que estaven esperant a regularitzar la seva situació s’hagin trobat en un “llimbs jurídic”. Les dones que estaven començant a sortir de la prostitució han vist com les ofertes de llocs de treball alternatius, accions de formació, tràmits administratius, s’aturaven.
Els proxenetes “amaguen la seva mercaderia” perquè sigui més difícil intervenir per part de les institucions i les entitats especialitzades. Moltes d’aquestes dones són obligades a viure sense mesures de protecció enfront de l’covid perquè així ho exigeixen els seus tractants i els consumidors. Superada la primera fase d’emergència sanitària, aquestes dones “arrosseguen deutes adquirits en el confinament”, incloent les que mantenen amb els tratants.
Les entitats han criticat que les mesures incloses en l’ampliació del pla de contingència dirigides a dones víctimes de trata i en situació de prostitució, anunciades pel Govern, no s’han portat a la pràctica adequadament. “L’accés a l’ingrés mínim vital no s’ha produït”, l’alternativa habitacional “no ha estat garantida” i la pròrroga de la vigència dels permisos de residència i asil “ha estat insuficient”.
Després de l’anàlisi, la investigació realitza una sèrie de recomanacions. En primer lloc, advoquen per l’obertura d’un procés de regularització extraordinari que incorpori a totes les persones que estan en situació irregular i, en cas d’un altre confinament domiciliari, recomanen “no paralitzar aquests tràmits”.
Les entitats demanen que s’implantin protocols conjunts per a proves ràpides de covid que permetin no aïllar les dones en pisos d’acollida.
Els espais d’interlocució i de coordinació estatal han estat molt importants, però caldria que siguin replicats a nivell territorial. També és imprescindible actualitzar i posar en marxa accions formatives per a tots els agents implicats en la lluita contra el tràfic.
El Govern “no ha tingut en compte a les organitzacions”, denuncien, i la seva experiència en l’atenció i relació directa amb les dones víctimes de trata i en situació de prostitució és molt valuosa a l’hora de dissenyar mesures que es dirigeixin a aquests col·lectius. “Demanem que el Govern es posi en contacte amb les entitats”, va dir Martina Kaplún Asensio, i que “la veu de les dones” víctimes de trata i en situació de prostitució “sigui tinguda en compte”.
El seminari Trenca la Cadena va incloure diverses taules rodones en què es va analitzar l’impacte de la covid 19 a les víctimes de tracta i les respostes donades des del punt de vista de les administracions i també de la societat civil.
A més, es va celebrar un debat polític en el qual representants de diferents partits van aportar propostes per a l’abordatge de la realitat de les víctimes de trata, especialment en temps de pandèmia.
Foto: arxiu AmecoPress.
