Una setmana per la reflexió i les definicions. Després de la modificació de l’article 12 Constitucional al setembre de 2009, les dones d’Oaxaca estem davant d’una guillotina francesa igual a la qual va passar a l’Olímpia de Gouges el 1793, després de plantejar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, perquè la modificació de l’article 12 no només va ser un greu retrocés en els drets sinó que també ha posat en més risc les dones d’Oaxaca.
Això no és res més que el resultat d’una onada deliberada de conservadorisme i que va mostrar el pitjor dels rostres contra les dones des que governa el PA en aquest país, trobant sempre “còmplices fets a mida”. En el període 2008-2010 van ser aprovades 17 reformes constitucionals locals que limiten o impedeixen l’exercici d’un dels drets fonamentals: el dret a decidir sobre els seus cossos i vides, criminalitzant a les dones per practicar-se un avortament, fins i tot, quan es tracta del producte d’una violació, com va assenyalar al febrer passat el Pacte Nacional per la Vida, la Llibertat i els Drets de les Dones.
Un gest panista contra la definició presa en l’Assemblea del Districte Federal que havia legalitzat l’avortament fins a la setmana 12 de gestació. Aquest terror del conservadorisme aconsegueix el qualificatiu d’homicidi agreujat per parentiu, com passa a la Baixa Califòrnia, Guerrero, Querétaro, Aguascalientes, Campeche i Veracruz. Solament a la Baixa Califòrnia hi ha 25 dones preses per avortar. Aquest dilluns, el dret a l’accés a la interrupció legal de l’embaràs a Amèrica Llatina ha estat plantejat –per primera vegada- en una audiència de la Comissió Interamericana de Drets Humans.
A Oaxaca, encara quan no es va penalitzar l’avortament per violació, arran de la reforma de setembre de 2009 promoguda per Acció Nacional, no hi ha procediment d’interrupció legal de l’embaràs, malgrat que la llei ho assenyala. Això provoca que les dones recorrin a pràctiques clandestines d’avortament incrementant el risc de mort en les dones, com assenyala el Secretari de Salut, Germán Tenorio Vasconcelos, qui d’acord a la nota informativa de Yadira Insulsa, planteja la urgència d’aprovar una llei que permeti l’avortament a Oaxaca. (Imparcial/25/març/2011).
En una reacció ràpida, la titular de l’IMO, Abel López Sánchez, va donar suport a aquestes declaracions i va argumentar en un comunicat de premsa que d’acord amb IPAS Mèxic del 2000 al 2008 la taxa de letalitat per avortament en dones en edat fèrtil va ascendir a 80 per cada cent mil, la qual cosa situa a Oaxaca en el quart lloc del país, només després de Guerrero, Chiapas i l’Estat de Mèxic.
La pràctica de l’avortament és una decisió difícil per qui ha de prendre-la, com han assenyalat les institucions i organismes de dones. El Grup d’Informació en Reproducció Triada (GIRI) sosté que a més l’avortament és causa de malaltia i mort per la pràctica clandestina en què es desenvolupa per la penalització; té un elevat cost en l’atenció de complicacions; és resultat de la falta de programes que garanteixi la salut reproductiva de les dones, com la planificació familiar, i és reflex de les injustícies socials que existeixen al país.
Sense dubte, la qüestió de l’avortament legal està posat de nou compte en la taula de la discussió. Les dones diuen sí i efectivament, els qui han de prendre una decisió són els qui fan les lleis, els quals està dit han de basar-se en el principi de l’Estat laic, és a dir, lluny de les dites d’altres instàncies com la jerarquia dels cultes religiosos, doncs és clar: no governen el país i no han de governar-ho fustigant les consciències d’els qui legislen, ni amb amenaces d’excomunió ni promeses d’un terrible infern.
Estem enfront d’un problema de salut pública amb implicacions socials, no es tracta d’un problema penal, perquè el fet que és il·legal avortar no impedeix la interrupció d’un embaràs, per contra posa en risc la vida de les dones o les condemna a viure amb seqüeles discapacitants davant la dolenta i insaludable pràctica i afavoreix l’enriquiment dels qui practiquen avortaments. Es tracta, com s’ha plantejat ,d’un problema de salut i no d’un problema penal. Conjuminat a això, cal fer la tasca d’educar en sexualitat i drets reproductius.
Educar en salut sexual i reproductiva seria una solució menys cruenta. Però el conservadorisme del PA i d’oficiosos de la dreta, incrustats en partits democràtics o al govern federal, ho impedeixen cada vegada que es planteja si es porta aquesta educació als llibres de text i s’ espanten quan s’ha de cridar cada cosa pel seu nom.
La responsabilitat de garantir els drets a les dones està en mans d’els qui governen. Ara falta veure si aquestes declaracions no serveixen per distreure el difícil moment que viu Oaxaca, si es queden només en aquesta declaració de bons desitjos. Portar el tema al Congrés local representarà una sèrie de posicions oposades en temps polítics diferents als quals hi havia en 2009. Aquesta vegada el PA no comptarà amb el respatller del PRI, el PRD podrà fer un paper més democràtic com resa el seu nom. El PT també té aquesta possibilitat i Convergència podria contribuir. En aquesta legislatura hi ha 15 dones, més de les quals han arribat en la història del Congrés local, cert que això no garanteix la consciència de gènere però les mostrarà i veurem fins a on arriben les seves lluites en pro dels drets de les dones, aquestes que de vegades només els serveixen en els discursos o fins i tot per arribar molt lluny amb els seus interessos personals. El que és cert és que la gestió pro drets de les dones no pot eliminar uns temes i seguir en uns altres, per descomptat que no.
Tant de bo que la balança política no posi els interessos particulars ni creences personals com a pes. Es tracta de garantir la vida, la llibertat i els drets de les dones, com és el nom del Pacte Nacional que es va conformar arran de la lamentable reculada que van sofrir 17 entitats.
Els partits polítics es podran rentar la cara i respondre a una vella demanda de les ciutadanes, en aquest cas de les *oaxaqueñas i donar un revés al *recalcitrante conservadorisme que s’ha ficat fins als ossos de polítics de “avançada” en algunes entitats. Si no ocorre gens, si es posen a *chiflar sobre la lloma, si el *IMO, la Secretaria de Salut o les organitzacions no posen la iniciativa de contrareforma en la taula del Congrés local o alguna fracció fa cas omís i els congressistes deixen de fer la tasca, estarem enfront d’un acte mediàtic de distracció que molta falta els fa a alguns prenedors de decisions.
El conservadorisme és letal i té molta corda per davant, no té límit. Si a Oaxaca no es fica un fre podríem arribar a escoltar propostes *misóginas i molt masclistes, com la feta pel governador de *Jalisco, Emilio González Márquez, famós perquè també maneja el seu Estat amb alè alcohòlic. El *jalisciense ha proposat un paquet d’iniciatives que inclouen la tipificació del delicte de “esterilitat provocada”, la seva iniciativa diu: “Comet el delicte d’esterilitat provocada qui, sense el consentiment exprés de qui tingui legitimació per atorgar-ho conforme a les disposicions legals aplicables, practiqui procediments quirúrgics que provoquin en una persona esterilitat”. Quin horror i quina por!
Un horror i una por tan terrible com el qual va causar la regidora de Medi ambient i Ecologia, Elsa Martínez *Iturribarría, que com ho reporta la premsa local, va manifestar el seu desacord pel fet que algunes dones empren com a “pretext ser mares solteres” per treure profit i “demanar suports”, tot perquè una dona va sol·licitar permís per posar un lloc de *antojitos -un *changarro d’aquests que enorgullien a Fox-, i ara en temps de la bonança econòmica que ara propaga Felipe Calderón, el president “frustrat” com va assenyalar el seu homòleg d’EUA, Barak Obama.
No hi ha volta de fulla, un lloc de desitjos reflecteix la desigualtat social, la feminització de la pobresa i l’existència vsible de la violència permanent contra les dones. Seria molt recomanable que la regidora li fes un cop d’ull als resultats preliminars del Cens 2010 i s’assabentarà que el 27 per cent de les llars d’Oaxaca estan gestionades per dones, també que són ells i no elles les que abandonen la casa familiar, els que demanen el divorci i que després no paguen la pensió alimentosa. Bé també ha de saber que una conseqüència de les relacionis heterosexuals sense cura són els embarassos, independentment de l’estat civil de les persones. La veritat no aconsegueixo a comprendre la molèstia de la regidora.
És a dir, aquí no hi ha home proveïdor, amén, és clar, que no estigui assabentada que les dones van sortir al mercat laboral de manera massiva fa més de 50 anys, però no sempre hi ha treball i gairebé mai bon sou i no sempre hi ha un pare responsable a la casa i mentre no canviïn les polítiques pública i no es facin programes des de la perspectiva de gènere per reduir les bretxes de les desigualtat, les dones seguiran al·ludint a la seva condició de mares solteres perquè estan divorciades, separades o perquè van tenir un fill sense estar unides legalment a ningú.
M’estranya i, pitjor encara, reitero m’omple d’horror que es pensi que una dona vol treure profit o que se la vegi com a víctima. Per contra, el que busca és tirar endavant sense dependre d’una ajuda governamental de mil 500 pesos mensuals, com va proposar el governador Cué el 8 de març passat en aquest afany proteccionista que no reconeix la ciutadania de les dones i per tant els seus drets. El que ha de fer la regidora és furgar una mica i trobarà que en el trienni anterior, la llavors regidora d’Equitat i Gènere, Bàrbara García Chávez, va fer una proposta des de la perspectiva de gènere per aquest any i que molt probablement no han pres en compte.
