OPINIÓ
Encara que no ho sembli el feminisme no ha mort ningú en els gairebé tres segles d’existència, o més.
Mary Astell (1666-1731) ja va dir allò de: “Si tots els homes neixen lliures, com és que totes les dones neixen esclaves?”. Com veiem, han passat anys, força.
Després han continuat arribant les diferents onades feministes i, excepte alguna de les pròpies activistes pel vot a Gran Bretanya a l’època de les sufragistes, com va ser el terrible cas d’Emily Wilding Davison que va ser atropellada pel cavall del rei Jordi V al Derbi d’Epsom el 4 de juny de 1913 i va morir a causa d’aquest succés quatre dies després, cap feminista ha assassinat cap home per ser masclista o un sa fill del patriarcat.
Fet aquest petit apunt històric, vull referir-me als horrorosos fets esdevinguts el passat dos d’octubre al Col·legi Major Elías Ahuja de Madrid amb els seus crits profundament masclistes i misògins contra les seves companyes del Col·legi Major Santa Mònica.
Els estudiants del col·legi masculí Elías Ahuja es van comportar com a bons fills del patriarcat, excusant tant ells com les estudiants del col·legi femení Santa Mònica, aquests crits violents i masclistes, com a part de les tradicions dels dos col·legis majors.
M’he permès el luxe de mirar els preus de les habitacions de les dues escoles grans i només apareixen a la masculina. I el preu amb IVA d’una habitació ronda els dos mil euros mensuals, exactament mil nou-cents noranta euros. Un preu que òbviament només poden pagar una elit econòmica que, alhora, forma part d’un grup social afavorit econòmicament bé per nissaga o bé per negocis que no sempre poden ser titllats de lícits.
En qualsevol cas, aquesta elit, tant els estudiants com les estudiants, formen part d’un grup social que té uns privilegis que no tothom pot tenir. I, per tant, els defensaran. I dins d’aquests privilegis hi ha aquestes “tradicions” profundament masclistes i misògines per part dels dos sexes.
Sí, perquè si els estudiants van cridar obscenitats contra les estudiants, aquestes, també de classe acomodada, quan van veure l’enrenou mediàtic que es va armar no van dubtar a treure un comunicat, “acceptant” les disculpes que es van veure obligats a demanar els estudiants, però, alhora justificant les agressions verbals dins de les “tradicions” dels dos col·legis majors.
I tornem a les tradicions, com si no poguessin evolucionar amb els temps i incorporar nous models socials de respecte i igualtat entre els sexes sense buscar l’ofensa verbal i les amenaces de violacions abocades a veu en crit.
Al final veiem que, per moltes disculpes que es demanin i que siguin acceptades, aquesta gent d’elits viu als seus mons on l’evolució cap a models més igualitaris i menys asimètrics són una cosa que, pel que sembla no els pertoca i que, per tant , no va amb ells ni elles.
El feminisme i per tant els seus valors reivindicatius d’una societat igualitària entre dones i homes és una cosa que, pel que sembla, no els pertoca. I, si ells van cridar obscenitats, elles van demanar “discreció i respecte als mitjans de comunicació” al seu comunicat.
Un comunicat que ja dubto si va ser a iniciativa de les estudiants o imposició de les empreses que gestionen aquests col·legis majors per resoldre la polèmica. Perquè no podem oblidar que aquests col·legis majors són un gran negoci per a aquestes empreses que encoratgen els privilegis, encara que de cara a la galeria condemnin el que ha passat i ho cloguin expulsant un sol alumne i no tota la trup que va sortir a les finestres cridant.
Com veiem, la tradició feminista continua sense calar en aquestes elits. Com veiem per a ells, les dones seguim sent putes a qui follar quan els doni la gana i ens criden que sortim dels nostres caus tractant-nos com a conilles.
Però també com hem vist i molt a desgrat meu, el feminisme tampoc ha calat entre les estudiants que exculpen amb “la tradició” els seus companys, en lloc de prendre mesures legals pels insults abocats contra elles i de plantar-los cara de forma contundent, com a dones amb plens drets que són i amb un llarg futur per davant, els exculpen.
Ells, de nou, han imposat el seu codi masclista i violent i elles, de nou, els han tornat a justificar des de la subordinació que els imposa el patriarcat tradicional.
Com seguim veient, un clar exemple de la salut de què gaudeix el patriarcat, sempre opressor i canviant, per mantenir el seu estatus i els seus privilegis.
Però que ningú s’oblidi que les feministes i el feminisme seguim amb tanta o més vitalitat que el patriarcat i que seguirem denunciant a tot arreu actituds com aquestes que no deixen de formar part de les violències masclistes que s’exerceixen de tantes i tantes maneres contra les dones.
Per alguna cosa formem part de la revolució silenciosa més gran, perquè a poc a poc i sense violències ni morts, anem avançant en drets per a totes les dones, fins i tot per a les que col·laboren amb el patriarcat.
Sempre endavant, sempre sòriques. Sempre feministes!!!!
