Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Compartir

“La revolució sandinista va traïr a les dones”

 

 

Gioconda Belli va recitar algunes de  les seves poesies feministes i reivindicatives durant el Festival Internacional de Barcelona Poesia. En la nostra entrevista es va mostrar molt crítica amb el govern del seu país.

 

 

Hem entrevistat a Belli, per a La Independent abans de la roda de premsa oficial sobre l’espectacle col·lectiu del dimarts 16 de maig, al Palau de la Música. Ella ha estat una de les escollides entre 5 poetes de prestigi reconegut, per a la 33a. edició d’aquest prestigiós festival que durant una setmana omple de poesia la ciutat.

Ella no li dona importància que després de tants anys per fi l’ hagin convocat: “Estic contenta d’estar a Barcelona, i que m’hagin convidat. Al món hi ha moltíssims poetes, i em sento orgullosa de poder representar a la poesia llatinoamericana i la veu de les dones poetesses”. I així ho va reconèixer davant de la premsa, on va explicar els poemes escollits per a recitar, com a representatius de la poesia popular i feminista:“la meva és una poesia reivindicativa escrita per una dona. El meu país viu de la imaginació. És el nostre actiu més preuat. Si poguéssim exportar la poesia no tindríem problemes econòmics”.

 

 

alt

 

 

Gioconda Belli és una escriptora nicaragüenca que ha conreat diversos gèneres, i des de sempre ha cultivat la poesia. Va néixer a Nicaragua el 9 de desembre de 1948. En la seva joventut va cursar estudis universitaris de publicitat i periodisme a Estats Units, país on viatja amb molta freqüència des de fa més de vint anys. Durant la dictadura del general Somoza, la seva postura a l’oposició li va portar com a conseqüència un temps d’exili per evitar ser empresonada; les seves destinacions van ser Mèxic i Costa Rica. La seva lluita per enderrocar al règim opressiu no va acabar aquí, ja que més tard es va unir al capdavant del Partit Sandinista d’Alliberament Nacional, igual que d’altres intel·lectuals de l’època. Això la va portar a participar d’una llarga sèrie d’activitats clandestines. Posteriorment va desenvolupar diverses responsabilitats, i fins i tot va exercir un temps com a ministra del de cultura, fins que el 1989 quan Ortega va perdre les eleccions, es va exiliar als Estats Units. Ara segueix vivint a Managua i continua amb el seu activisme feminista, i  considera que “Ortega i els sandinistes han traït la revolució, i sobre tot s’ha aliat amb l’Església per aprovar moltes lleis en contra de les dones”.

La seva producció literària es divideix en tres etapes, en les quals ha abordat des de la poesia revolucionària fins a la novel·la i el conte infantil. A grans trets, algunes de les seves obres més remembrades són “Sobre la grama”, amb la qual va obtenir el premi de poesia Mariano Fiallos Gil, “Línia de foc”, “Trons i Arc de Sant Martí” i “De la costella d’Eva”. es pot comptar amb una llarga llista de poemes de la seva autoria, entre els quals se’n podria destacar alguns de mítics com: “Petjades” o “És llarga la tarda”. La seva producció literària es molt ampla, i el seu prestigi internacional no ha parat de créixer. Podeu consultar la seva trajectòria a la seva web.

 

A continuació una part de la conversa. L’entrevista completa la podeu trobar a Youtube.

 

Cóm valores haver estat escollida per a participar al Festival Internacional de Barcelona?

Estic molt contenta de formar part del grup de 5 poetes que reciten al Palau de la Musica en aquesta 33a. edició. A mi m’encanten els festivals de poesia, perquè crec que són molt importants, i responen a una necessitat de la gent. Com a poeta s’aconsegueix sentir el mateix que sent la gent quan t’escolta. I a mes aquestes trobades per als poetes són una veritable festa i facilita el coneixement entre nosaltres (…).

 

Es sents  com una  representant de la poesia de dones de Nicaragua? Perquè creus que hi tan poques dones poetes?

Al nostre país hi ha moltes dones poetes, malgrat que moltes no siguin conegudes fora. Inclús durat l’època de la revolució hi havia mes dones que homes. Va per èpoques. El que si ha  augmentat és el interès per la poesia llatinoamericana arreu del món. Nosaltres tenim una tradició impressionant, des de Rubén Dario, fins a Ernesto Cardenal hi ha molts poetes reconeguts internacionalment (…).

 

Cóm combines l’activisme feminista amb la teva activitat literària?

En la meva vida està plenament integrat, no van separats. Escriu com a dona feminista i revolucionaria. No ni ha un divorci entre una cosa i l’altra. La meva poesia i les meves activitats tenen que veure amb la meva visió amb la lluita per una vida millor per a les dones (…).

 

T’hi sents cómoda quan et consideren com una representant de la poesia eròtica?

La consideren “eròtica” perquè està escrita per una dona…perquè la veritat és que el que jo dic ho han dit abans una quantitat molt gran d’homes, però quan ho diu una dona de seguida la classifiquen (…)

 

Com veus el feminisme actualment?

Crec que hem d’ evolucionar. Ens hem quedat una mica estancades. Crec que hem de ser mes ambicioses i lluitar per objectius més grans. Es necessari trencar amb el determinisme que ens imposen per la “maternitat”. Cal donar una major empenta a les nostres alternatives i implicar als homes. Les reivindicacions de les dones haurien de ser assumides pels governs, pels nostres estats llatinoamericans i per la política local. El tractament de la maternitat es el que encara ens separa, i justifica diferents discriminacions com la laboral… Seguim lluitant per coses que estan molt be com l’avortament o en contra de la violència, però necessiten una major bel·ligerància i proposar alternatives per a canviar les nostres vides. Et recomano que llegeixis la meva novel·la “El país de las mujeres”(*) . Es ficció, però, podria ser realitat (…)

 

 

alt

 

 

 

Però l’avortament encara no s’ha aconseguit a Nicaragua..?

Hi ha hagut un retrocés evident, fa temps estava tolerat i es podia reclamar l’avortament terapèutic…Per això dic que la revolució, el nostre govern actual ha traït a les dones. S’ha aliat amb l’església més retrograda per prohibir i perseguir tot tipus d’avortament, i ens obliga a seguir lluitant per la vida de les dones, i per poder escollir…

 

(*) Consulteu Article de Lidia Vilalta sobre la  presentación de la novel·la a Barcelona.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

tere_moll

On són ells?

OPINIÓ A 25 de maig, en els últims dies i, en menys de quaranta-vuit hores...

EL MASCLISME MATA!

Amb l’últim feminicidi a Ansoain (Navarra), 1.212 dones han estat assassinades arreu de l’Estat espanyol...

Acostant Diversitats des de la Igualtat

OPINIÓ Aquest era el lema escollit per la Jornada de Portes Obertes a la Mesquita...