“hi ha una nova generació de noies i noies que tenen molt clar que els models de feminitat i masculinitat tradicional no els satisfan”
“però oblidem que en la construcció de la identitat la variable gènere és clau”
(Fotografia url.es)
Amb motiu del nomenament de la doctora Anna Berga, secretària general de la URL, com a nova presidenta de la Comissió de Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), La Independent conversa amb alla sobre algunes de les seves especialitats i, en concret, sobre la seva gestió en la Comissió.
Sou especialista en temes d’adolescència i joventut, exclusió social i estudis de gènere. Darrerament han aparegut diversos estudis sobre el comportament dels i de les adolescents en qüestions de gènere i els resultats són desanimadors tan pel que fa a les noies com als nois, evidenciant un retrocés presocupant. Què s’ha fet malament? I què cal fer?
Particularment m’agrada més posar l’èmfasi en els avenços que hem fet, que no ens els retrocesos, sense que això signifiqui negar que tenim un gran camí per recorrer….m’agrada destacar que hi ha una nova generació de noies i noies que tenen molt clar que els models de feminitat i masculinitat tradicional no els satisfan, que tenen clar que el gènere no és un “corsé” que ha delimitar-los ni en un sentit ni en un altre. Noies que tenen clar que volen realitzar-se com a persones, amb els estudis, un projecte professional, i que entenen les relacions amb l’altre sexe com una relació basada en la igualtat. També molt nois que no volen renunciar a determinats valors i actituds com la tendresa, la sensibilitat, la cura dels altres…. I que no busquen en la noia una “mitja taronja” sinó una companya,d’igual a igual.
Una de les coses que hem fet malamente és,probablemente, posar el focus només en les noies quan el sistema de gènere és relacional i, necessàriament, els canvis en un han d’implicar canvis en l’altre. Efectivament hi ha problemàtiques dels i les adolescents avui ja que, en el seu rerefons, tenen un component de gènere molt clar i, en canvi, no sol analitzar-se des d’aquest prisma. Posem només l’ èmfasi en variables com la classes social, l’estructuració familiar, etc. però oblidem que en la construcció de la identitat la variable gènere és clau i, en determinats entorns socials continuen vigents models que clarament estructuren desigualtats. Casos com els embarassos adolescents, o els abusos, per exemple, però també d’altra banda temes com el fracàs escolar o les violències juvenils que, en aquest cas, estan protagonizats per nois.
Quina és la finalitat de la Comissió que a partir d’ara presidiu?
La Comissió de Dona i Ciència del CIC està integrada per un o una representant de cadascuna de les universitats catalanes i set persones designades pel titular del departament competent en matèria d’universitats, amb la finalitat de vetllar per al desenvolupament de les politiquees de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca.
Quin programa us proposeu dur a terme?
El programa serà de continuïtat respecte als objectius de la Comissió, que és molt activa i compromesa. Aquests anys des del Consell Interuniversitari de Catalunya s’ha vetllat molt especialmente per la coordinació, el desplegament i el seguiment dels plans d’igualtat que són vigents ja a totes les universitats catalanes. A partir d’ara, a partir de les bones pràctiques desplegades en cadascuna de les universitats, caldrà impulsar en col.laboració amb tots els vicerectorats de les universitats amb competències en matèria d’igualtat noves fites per incorporar la perspectiva de gènere a l’àmbit universitari, tan a nivell de docència com de recerca.
Ens queixem, i amb raó, de la manca de visibilitat de les dones en distints sectors de la societat. En el camp de la ciència, malgrat que hi ha honroses excepcions, no és un cas aïllat. Hi ha una doble tasca també, per endavant?
Efectivament, en el camp de la ciència hi ha molt camí per recòrrer. Tenims una alta taxa de doctorades, per exemple, però el sostre de vidre continua ben present, i a mesura que avança la carrera professional les dones continúem encara amb un handicap molt clar per fer compatibles la carrera i la família. Són poques les que arriben a catedràtiques.
La crisi econòmica ha arribat al món científic d’una manera brutal. Quina incidència té per un paí, petit com el nostre?
Al nostre país una de les fortaleses que tenim és precisamente el bon nivell científic. La nostra taxa de publicaciones, per exemple, és molt superior a la de països del nostre entorn. Seria un error estratègic molt clar no apostar per invertir en recerca i que no tinguessim la capacitat d’oferir una bona sortida a investigadores i investigadors joves que, malauradament, cada cop més veuen que el seu futur passa necessàriament per marxar fora.
