En l’acte “38 anys d’Ajuntaments Democràtics: 182 alcaldesses i 765 alcaldes”, organitzat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya es va presentar un estudi significatiu sobre la presència de dones i homes al capdavant dels governs locals.
Tania Verge, doctora en ciències polítiques, va analitzar els biaixos de gènere que encara persisteixen en la política impedint a les dones participar en igualtat de condicions que els homes en càrrecs de representació. Marta Corcoy Rius, doctora en periodisme i investigadora, va presentar els resultats de l’estudi i va destacar a Barcelona com la demarcació que lidera el nombre de dones alcaldesses de tot Catalunya. Maria de la Font en representació de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va reflexionar sobre la importància de comptar amb estudis d’aquesta magnitud per fer incidència. Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, que va presidir l’acte, va fer èmfasi en el compromís de la Diputació de contribuir a aconseguir la paritat en la política i consolidar el lideratge femení.
“Sense dades els problemes no existeixen, ni les polítiques. I és que el problema no rau en les dones sinó en les institucions. Som al 2017 i encara ens trobem que hem de justificar la necessitat de les quotes, quan la realitat de la nostra societat és que la distribució poblacional entre dones i homes ens indica que el percentatge de dones és fins i tot superior. Encara s’assumeix que la presència de 40% de les dones en les llistes és paritat. cal feminitzar i despatriarcalitzar la política”, va assenyalar Tania Verge.
“Barcelona és la demarcació que lidera, amb un 31% de dones assumint les alcaldies, en relació a Catalunya. El segueix Lleida, amb un 24%, i Girona, amb un 23%. La mitjana de tot el país és de 19, 09%, amb 182 alcaldesses. Aquestes xifres situen Catalunya com l’onzena comunitat autònoma d’Espanya a alcaldesses, mentre que Múrcia té un 33% de dones al capdavant dels consistoris, al País Basc un 25%, i Madrid un 24%. I és la primera vegada que la proporció d’alcaldesses a Catalunya s’iguala a la mitjana espanyola, també d’un 19%, ja que històricament s’havia mantingut a dos punts per darrere “, va explicar Marta Corcoy, coordinadora de l’estudi.
Marta Corcoy va assenyalar, a més, que les dones romanen menys temps a l’alcaldia pel que fa als homes, ja que la majoria d’alcaldesses només exerceixen durant un mandat, i cap ha superat els 7 mandats. El partit amb més alcaldesses són les confluències de l’àmbit dels “comuns”, amb dos terços de dones en les alcaldies, mentre que el partit que ha tingut un creixement més sostingut en el temps és l’antiga coalició de CiU, encara que actualment només té un 20% d’alcaldesses.
“La paritat progressa lentament i encara és insuficient. Les dificultats per a la participació política persisteixen i més en l’àmbit de la política municipal. I és que la política local requereix una dedicació de 365 dies a l’any, de 24 hores al dia, i més en els municipis més petits amb pocs recursos. En aquest context no és fàcil equilibrar i conciliar la teva vida personal amb la vida pública. Potser aquest és un de les causes que limiten la permanència de les dones en els càrrecs públics “, va sostenir l’alcaldessa , Meritxell Budó.
Meritxell Budó explica l’importància de enfortir el lideratge femení
Tania Verge va defensar que les polítiques de quotes no són suficients i va suggerir que la limitació de mandats podria ser una bona política de gènere. A més, va encoratjar als partits a implementar plans d’igualtat dins la seva estructura. Va insistir que s’ha de canviar l’imaginari de la persona que exerceix la política, ja que encara s’assumeix que es tracta d’un home. I en aquest sentit, va assenyalar que cal treballar models de referència des de les dones.
El nombre de dones regidores és superior al de les alcaldesses, i arriba al 35% el 2015, una proporció que encara no arriba a la paritat tècnica del 40%.
L’estudi ha estat finançat per la Diputació de Barcelona, i recull dades des del 2003. Té com a principal font de dades a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).
