“L’Ésser humà és la mínima expressió de la naturalesa i tot i així l’hem maltractada, li fem mal i fins i tot l’enfurismem” L’arqueòloga guatemalenca, ha vingut a les Illes Canàries a revifar una història de resistència indígena que perdura amb força fins al dia d’avui.
En la seva primera visita a les illes, considerades en les seves pròpies paraules “com una petita extensió d’Amèrica Llatina”, la també professora de la Universitat de San Carlos, continua divulgant la presència maya com a germen revolucionari que és.
La seva visita ha resultat altament profitosa, ja que ha pogut visitar una part de la seva família aquí assentada, el seu fill i la seva família canària. També ha estat convidada per l’Asociación Canaria Siembra (veterana en la solidaritat amb el poble indígena guatemalenc) a compartir els seus amplis coneixements en el popular Café de dEspacio i ha participat en una trobada similar a l’illa de Fuerteventura. Em sento doncs orgullosa d’haver pogut conversar amb ella sobre un tema que porto molt endins del cor des que vaig decidir treballar en el terreny amb les Comunitats de Població en Resistència de Guatemala.
En els seus col·loquis, la història maya flueix de manera prodigiosa. Fonamentalment tracta de transmetre’ns un enfocament diferenciat al que tradicionalment fa l’arqueologia que dóna per morta la cultura maya. Al contrari, afirma que “la cultura maya i la seva herència és un continu fins al dia d’avui”, encara que això s’hagi intentat negar-se amb altes càrregues de racisme que fins i tot han transcendit dins dels col·lectius d’esquerres.
Anaite Galeotti prové d’una trajectòria familiar militant. Recorda com la seva àvia li parlava molt de la lluita contra les injustícies i com, amb el temps l’ha ajudat “a aplicar un enfocament col·lectiu als seus estudis i analitzar les restes del passat amb una visió política”. Quan tenia quatre anys va viure una temporada a l’exili a Argentina, quan els seus pares van haver de fugir de les intervencions nord-americanes al país, les quals tractaven d’impedir les primeres reformes agràries. Posteriorment, ja en l’adolescència (anys 70) va conviure amb l’època de fervor revolucionari: “érem universitaris i començarem a recuperar la memòria històrica i a conviure amb els pobles indígenes”. Recorda la seva participació en l’històric i reconegut Comitè de Unidad Campesina (CUC) com “una primera sembra d’ideals que es va anar desgranant amb el temps”. “El poble maya em va ensenyar una forma clara de resistència, l’essència és la defensa del territori i de la mare terra”.
Actualment, explica que les últimes lluites al país s’han centrat en portar als pobles les Consultes Comunitàries de Bona Fe, en les quals es tracta de recuperar un valor camperol molt arrelat basat en el valor de les paraules i el compromís de les persones . “La paraula ha estat sempre un valor que en els pobles indígenes ha prevalgut”. A través d’ella s’han pactat acords que han romàs inalterables en el temps, com la cura d’altres persones i la propietat o intercanvi de béns per exemple. Una altra de les lluites que s’està treballant, afegeix, és fer front a les conseqüències de la intervenció de les mineries i petrolieres al país. Aquestes estan destrossant els recursos naturals i enverinant les aigües dels territoris indígenes. Resultat dels negocis del govern guatemalenc amb grans multinacionals que són els que únicament obtenen benefici d’aquest desastre ecològic i cultural.
En una realitat molt complexa d’afrontar en aquest país centreamericà, aquesta dona, mare de quatre fills, acadèmica i militant, també m’ha parlat de com en la seva vida a vegades les principals barreres les hi han imposat altres dones amb les seves crítiques i enfrontaments, molt pitjors que els homes. Afirma a més que va viure com el moviment de dones al seu país avançava al marge i allunyat de la realitat indígena.
Preguntada per les seves pors en un país banyat per la sang i l’odi de la guerra, argumenta que “arriba un moment en la vida en què es traspassa el llindar de la por i ja no afecta, com quan fiques els peus al mar i al cap de poc temps ja no els sents “.
Concloent en un afany d’entreveure el futur, Anaite Galeotti parla de l’15M, que “els indignats a Espanya han donat esperança al nostre poble guatemalenc. Veig forts indicis de que les noves generacions al meu país portaran noves expectatives, ja que són fruit de la història d’una revolució i ara hi ha més ressò d’altres lluites a la resta del món. Al meu país tenim fam, però també bon clima i bona terra. L’Ésser humà és la mínima expressió de la naturalesa i tot i així l’hem maltractada, li fem mal i fins i tot l’enfurismem. No serà fàcil, però es pot aconseguir un canvi “
