L’aventura de les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells
Autora: Betsabé García
Editorial: Ara Llibres. Sèrie H
Barcelona, 2010
ARA LLIBRES ens ha posat a l’abast, dins la seva Sèrie H (Història), un llibre en què la seva autora, Betsabé García, hispanista i feminista, ens regala de manera novel·lada la història de tres dones que van ser capdavanteres universitàries en ple segle XIX: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells. Tres dones amb vides paral·leles que van voler, contracorrent, estudiar Medicina en una època en què per a les dones estudiar, no només era arriscat, sinó que també era mal vist. I molt més tenint en compte que les tres, nascudes a Barcelona, Dolors Aleu; a Vila-seca, Helena Maseras, i a Lleida, Martina Castells, van lluitar per estudiar i fer la carrera de Medicina en una Universitat i un món dominat pels homes.
La seva autora a l’hora d’explicar el perquè del llibre, manifesta que el “seu interès o inquietud per treballar l’Hispanisme i el feminisme, a través de dones escriptores i del segle XIX, va anar creixent a mesura que feia un treball d’investigació sobre la lliurepensadora de finals del XIX , Rosario de Acuña, que li va permetre descobrir, a través de les múltiples consultes i articles llegits, a les tres dones que deprés esdevindrien les protagonistes del llibre”.
A part de l’interès que tenen per sí mateixes, l’autora ens embolcalla amb un relat novel·lat i molt ben documentat, tot contextualizat-les en l’època convulsa, difícil i agitada d’aquells anys de 1868 fins inicis de 1900. Ho explica així: “Vaig intentar fer una història de la història… Novel·lar-ho perquè fos, si més no, agradable de llegir, de fer passar l’estona a algú a l’hora de fer-li saber que van existir i que no va ser gens fàcil ni ve de sempre que les dones fem carreres universitàries, que somniem ser metges, advocades,economistes, filòlogues, historiadores… S’havia de reconstruir el món d’elles: Barcelona, els vestits, els discursos filosòfics, els espais per on circulaven, que en aquella època estaven totalment distribuïts en funció dels sexes… Calia fer un fresc de l’època per provar de fer proper el món en què vivien. Avui la vida és diferent, però encara hi bateguen moltes herències que tant de bo ja ens n’haguéssim deslliurat.”
És un llibre, doncs, de lectura recomanable per molts motius com ens diu l’autora, el més important dels quals, ens descobreix la voluntat decidida, ferma i valerosa de tres dones que van lluitar per aconseguir dur a terme una carrera universitària oberta només als homes i alhora un reconeixement científic important entre els seus col·legues. Nogensmenys, Dolors Aleu, té avui a la ciutat de Barcelona una petita placeta amb el seu nom molt aprop d’un centre mèdic de l’avinguda de les Drassanes en reconeixement al seus molts mèrits.
