El dia 12 daquest mes de Juny, primer dia d’inauguració de les Jornades Feministes en Revolta es van tancar els actes, en primer lloc amb una manifestació al ritme de batucada, des de l’espai Fabra i Coats als Jardins de les Dones de la Motor Ibèrica, que estan situats al costat de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. Aquest espai ret homenatge a les 300 dones que es van tancar a l’església al juny de 1976, per a donar suport a la vaga dels treballadors de Motor Ibèrica, i a Maruja Ruiz Martos, que va ser una de les principals artífex d’aquell històric tancament. Al costat Montserrat Milà, una altra gran activista, compartint records i accions comunes.
Al juny de 1976, dones, mares i germanes dels operaris de la planta automobilística van ocupar l’església durant la vaga. L’històric tancament va durar 28 dies i va acabar amb un violent desallotjament policial. Aquest fet marcà un abans i un després en les protestes obreres i feministes de la Transició.
Maruja Ruiz Martos, va ser líder i impulsora del tancament. Esposa d’un dels treballadors acomiadats, va organitzar a les 300 dones i va coordinar la intendència i la resistència dins de la parròquia de Sant Andreu de Palomar durant els 28 dies. Encara que Maruja Ruiz actuava com la portaveu visible en les assemblees, el tancament funcionava de manera assembleària. S’organitzaven en comissions d’intendència (neteja, cuidat de nens i control d’aliments) formades per desenes de mares del barri que van decidir donar la cara juntes. Maruja Ruiz ha rebut homenatges repetidament per les xarxes veïnals de Barcelona i pel seu incansable activisme.
Al costat de Maruja Ruiz, compartint paraules i memòria aquesta Montserrat Milà. “Treballadora, sindicalista, vaguista i acomiadada de la Maquinista. Ara feminista, activista vëinal i de la memomòria democràtica. Ben entrada a la dècada dels vuitanta presidenta de l’Associació de treballadores i treballadors de la Maquinista. Aquest merescut record i homenatges és per la memòria de les dones, les reivindicacions i la lluita feminista”.(Informació aportada a La Independent d‘Angelina Puig i Valls (feminista de Jornades del 76) ara activista de l’entitat de memòria democràtica, Ateneu Memòrial Popular.
La fotògrafa Pilar Aymerich, va cobrir des de dins el tancament. A traves de les seves imatges Aymerich visibilitzà la protesta a nivell internacional, traient a la llum les condicions de la reclusió. El seu treball fotogràfic sobre aquest esdeveniment ja forma part de la Memòria Històrica del moviment obrer i Feminista.
La immensa majoria de les 300 dones que van resistir a la parròquia de Sant Andreu de Palomar eren veïnes anònimes. Aquest mes de Juny s’ha celebrat el 50 aniversari del tancament i també el districte va fer un homenatge col·lectiu, tant a les supervivents com al record de les seves companyes que ja no hi són. La història i les entitats veïnals de Barcelona han recollit alguns noms propis de les que en van formar part d’aquest teixit solidari i de resistència, perquè la Memòria Històrica de les dones hi sigui sempre present.
També les activistes de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, dones del propi barri (que en aquell moment militaven en la clandestinitat en partits com el PSUC o en moviments veïnals) es van tancar de manera solidària, sense tenir familiars directes a la fàbrica, per a donar suport polític i ajudar a redactar els comunicats que s’enviaven a la premsa.
Cal recordar un factor emocionant de la memòria viva d’aquest tancament són els fills i filles que van viure la protesta dins de l’església- la mainada. Aquells nens i nenes, que en aquell temps tenien entre mesos de vida i pocs anys d’edat, són avui persones adultes que participen activament en els homenatges de Sant Andreu per a relatar els fets des dels ulls de la infància, amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les seves mares.
Maruja Ruiz i Montserrat Milà
“En memòria de totes les dones que ja no ens acompanyen, i de la mà de Maruja Ruiz Martos i Montserrat Milà, les Jornades Revolta 1976-2026 reten homenatge a la nostra història Feminista i Revolucionària. Aquest emocionant recorregut ens trasllada directament al lloc dels fets, rescatant la memòria del tancament de les dones de Motor Ibèrica, en directe, i a través de les veus de les dones que mantenen viva la lluita. Aquest acte es realitza des d’on va tenir lloc l’acció fa 50 anys.a través de la veu d’una dona que manté viva la lluita i des del lloc d’aquesta acció”.
El tancament final del dia de la Inauguració de les Jornades de Revolta 1976-2026.
Gran Corre Focs Feminista
Fotos Article: Amada Santos
Una resposta
Recordo un bon reportatge sobre aquest tema a la revista Vindicación Feminista.