La Llei actual estableix la regulació de la interrupció de l’embaràs de l’avortament lliure fins a la setmana 14, i en cas de risc de la vida o la salut de la dona o greus anomalies en el fetus fins a la setmana 22, i situa els 16 anys com majoria d’edat per prendre la decisió d’avortar
Si s’aprova la reforma a la Llei de l’avortament, és imminent que torni la seva pràctica a la clandestinitat, com en els vells temps, quan era un tema prohibit i l’exercien persones poc qualificades utilitzant mètodes de dubtosa procedència amb arriscades pràctiques en condicions precàries de salubritat ¿Quantes dones van morir?
La nova reforma plantejada pel Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, genera un pervers sistema de violència contra la dona, i afecta fonamentalment a aquelles d’escassos recursos, ja que aquelles que gaudeixen de mitjans econòmics, acudiran al conegut “turisme abortiu” per interrompre la gestació en països on sí és legítim.
Sens dubte, la reforma genera com és obvi, controvèrsia i incertesa jurídica, sobretot quan es posa en escena un tema que es creia superat, d’una banda sanitat no descarta retirar l’avortament de la cartera bàsica del Servei Nacional de Salut, i de altre Justícia tampoc s’aclareix sobre els punts fonamentals de la reforma.
Així les coses, canviar l’actual Llei de terminis d’interrupció voluntària de l’embaràs per una regulació de supòsits, és tornar a la Llei de 1985, la qual cosa implica no només inseguretat jurídica sinó que és evident que es caracteritza per una posició clarament religiosa i de índole obertament dretana.
Escoltar el Ministre Gallardón insistint que la proposta de la reforma apunta a una llei de supòsits i no de terminis com l’actual, i que la reforma que suprimeix l’avortament per malformació en el fetus “no és una minva de drets“, demostra que el terreny guanyat en aquest sentit, minva qualsevol aproximació del respecte per les garanties individuals, oblidant que els drets fonamentals són una de les principals limitacions de les autoritats en l’exercici del poder, i per descomptat el dret a decidir constitueix un d’ells.
L’últim informe presentat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el gener del 2012, revela que per regions en els països pobres i amb lleis restrictives, és més gran el nombre d’avortaments insegurs, el que demostra que en la pràctica, les lleis altament prohibitives, no estan associades amb taxes d’avortament més baixes, exemple d’això són els països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Europa de l’Est on l’avortament és il·legal, les taxes d’interrupció d’embarassos són molt altes i el 13%, dels avortaments que es realitzen suposen un alt grau de mortalitat materna.
A l’estat espanyol el nombre de malformacions segueix sent considerable i la Llei de supòsits vigent entre 1985 i 2010 que es vol recuperar, protegia la salut psíquica de la mare, que no les malformacions, i era el metge qui valorava la seva gravetat. El 2009 últim any en què es va aplicar la llei, hi va haver 111.482 avortaments, un 3% es va practicar pel risc del fetus, i un 0,02 sota el supòsit de violació, en la majoria dels casos el 96,7% va al·legar perill psíquic o físic per a la mare, inclosos casos de malformacions fetals.
Campanyes en Pro i en contra
Des que el govern va anunciar la reforma de l’avortament, representants de diverses associacions s’han pronunciat a favor i en contra, la Plataforma Estatal en Defensa dels Drets sexuals i Reproductius, integrada per més de 270 associacions, va fer una crida a mobilitzar-se en contra del la Llei de l’Avortament, i va demanar a totes les organitzacions públiques, que donin suport al Dia d’Acció Global, per un avortament legal, segur i gratuït, que se celebrarà el proper 28 de setembre a tot el món sota el lema: “Perquè el dret a decidir és un dret humà fonamental! Ni un pas enrere en la nostra ciutadania. Per una Llei de l’avortament que respecti els drets de les dones!
D’altra banda, les associacions antiavortistes també s’han congregat per demanar una reforma de la llei encara més estricta i restrictiva, sota el lema “Pel dret a viure, avortament zero” un centenar d’associacions tenen previstes mobilitzacions arreu de l’Estat espanyol el 7 d’octubre, dia que coincideix amb el Dia Internacional de la Pena de Mort.
Sota aquestes premisses, és gairebé impossible no emetre consideracions personals, i espero que aquesta reforma abans de veure la llum, pateixi un viratge durant el seu tràmit legislatiu. Si s’aprova i en contra sensu, el Ministre Gallardón en la seva immensa saviesa, ha d’anar pensant en una nova llei que estableixi que l’Estat es fa responsable del nadó que ve al món amb malformacions per culpa de la reforma, en conseqüència rebi en reciprocitat, manutenció de per vida per la seva sostenibilitat i a més pagui ajuda psicològica per la seva mare i la seva família.
