Per primer cop el gènere del reportatge periodístic aconsegueix un premi Nobel. La decisió de l’Acadèmia Sueca de premiar amb el Nobel de Literatura a l’escriptora bielorussa Svetlana Alexievich, tot un referent pels seus reportatges literaris, suposa tota una novetat en la dilatada història d’aquests reconeguts guardons.
Svetlana Alexievich, posant a França | Foto: Getty
Escriptora, periodista i assagista -que defineix el seu estil literari com “novel·les de veus” on el narrador és l’home del carrer-, Alexievich és filla de pare bielorús i mare ucrainiana, Nascuda el 31 de maig de 1948 a l’oest d’Ucraïna, tot i que després la seva família emigraria a Bielorrússia, va treballar com a professora d’història i alemany però aviat va començar a dedicar-se al que de veritat l’apassionava, el reportatge.
El 1972 es va llicenciar en Periodisme i va ser redactora en diversos diaris del seu país. Després de caure la URSS, va donar un enfocament diferent al fracàs del comunisme del qual tothom parlava. Així és com va publicar Encisats per la mort (1994), un reportatge literari sobre el suïcidi dels que no varen poder suportar el fracàs del socialisme. I és que l’obra de l’escriptora bielorussa es caracteritza per la seva profunda crítica cap a l’antiga Unió Soviètica així com de les seqüeles que va deixar en el seus habitants.
Un altre dels seus llibres, Los chicos del zinc, és el relat de la Guerra d’Afganistan –als anys vuitanta- on la URSS va fracassar militarment. Al llibre, Alexievic pren el punt de vista dels veterans d’aquell enfrontament i també el de les mares dels soldats i civils caiguts.
Alexievic, que recollirà el guardó –dotat amb vuit milions de corones sueques- el proper 10 de desembre a Estocolm, també és l’autora de llibres com Voces de Chernóbil, un document amb les vivències orals al voltant del que és fins al moment la major catàstrofe nuclear de la història. Tot això explica que la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia hagi qualificat les obres de Alexievic com “un monument del patiment dels nostres dies”.
Tot i que encara no es pot llegir cap de les seves obres en català, l’editorial Raig Verd ha anunciat que té previst publicar algunes de les seves obres aviat. En concret, prepara per aquest mes de novembre la publicació de Temps de segona mà. La fi de l’home roig, on l’autora relata els darrers anys de la història de Rússia, ajudant-se de diferents testimonis per explicar com ha afectat el fi d’un règim en les persones que hi creien en ell.
Al llarg de la seva carrera, Alexievic ha estat comparada amb autors com Soljenitsin o Kapuscinksi (un dels principals referents del periodisme literari). En un temps on triomfa l’espontaneïtat, els tuits ràpids i breus i el gènere del reportatge llarg semblava estar en crisi, el guardó posa de nou el valor el periodisme i, més en concret, el periodisme reflexiu, d’investigació i de lectura llarga. Malgrat tot, les xarxes socials han servit per conèixer ràpidament la resposta satisfactòria de molts professionals del periodisme, així com de mitjans de comunicació i altres professionals, al saber-se la noticia.
