Castelleres de diverses colles homenatgen a la que fou la primera alcaldessa de l’Estat espanyol
Les castelleres dels Castellers de Sants, dels Castellers de Vilafranca i de la Jove de Valls van protagonitzar el passat diumenge 30 d’octubre, la tercera diada castellera de dones de Bellprat (Anoia).
Aquest poble, de menys de 100 habitants, commemora amb una actuació castellera el fet de ser el primer municipi que va tenir una dona ocupant el càrrec d’alcaldessa en tot l’estat espanyol, Nativitat Yarza, l’any 1934.
Les castelleres de la Joves de Valls van descarregar el castell més destacat, el 4de7. A més, el van acompanyar del 7de6, un castell que requereix de molta gent a tronc i pinya, així com un 2de6. De les dones dels Castellers de Sants destaca que es van atrevir amb el 3de6 aixecat per sota, un castell que comença amb els pisos superiors col·locats i la pinya els va elevant per introduir els pisos inferiors. A més, van fer el 5de6 i el 4de6 amb l’agulla. Finalment, les dones dels de Vilafranca van fer el 3de6, el 4de6 amb l’agulla i la torre de 6. Per tancar l’actuació les dones de les tres colles van fer un 3de6 de germanor, amb una castellera de cada colla a cada pis, i pilars de 4. Cal tenir en compte que en tots els casos els homes de les colles respectives van donar un cop de mà a les pinyes de les castelleres.
Els castells fets únicament per dones són unes actuacion complementaries en el món casteller, una activitat que es caracteritza per la capacitat d’haver integrat les dones en una tradició que, fins als anys 80 del segle XX, era únicament masculina. A més, de la diada castellera de dones de Bellprat, que es celebra des de fa tres anys, hi ha formacions que en les seves actuacions de final d’any fan alguna construcció únicament femenina.
La incorporació de la dona al món casteller, a principis dels anys 80, va ser un revulsiu que, junt a altres factors, va permetre que es superessin tots els sostres tècnicament plantejats i es descarreguessin els primers gamma extra de la història. Els Minyons de Terrassa i la Jove de Tarragona, nascudes en aquell moment, van capitanejar aquesta incorporació, fins a esdevenir a dia d’avui un fet normalitzat a tot el món casteller, també entre les formacions més tradicionals.
De fet, durant dos anys, dins els Minyons s’hi va organitzar una colla de Minyones, encapçalada per Antònia Casamada, que actuaven en paral·lel als Minyons, però per normalitzar totalment el fet i degut al desgast que suposa ser part de dues colles, van acabar dissolent-se.
