Dimarts 18 febrer 2025

Dimarts 18 febrer 2025

Guggenheim Urdaibai, un projecte sense sentit

Introducció a l’article d’opinió d’Eider Gotzi, portaveu de la Plataforma Guggenheim Urdaibai STOP
El projecte d’un Guggenheim a Urdaibai, única reserva de la biosfera d’Euskadi, està plantejat des de les institucions com la solució al declivi de la comarca davant l’abandonament de la indústria i la pesca, i la davallada de l’agricultura. Però hi ha un moviment al voltant de la plataforma Guggenheim Urdaibai STOP! que denuncia aquesta intervenció que al seu parer només està adreçada al turisme i a un segment poblacional no incardinat a la comarca.

La sociòloga Rosa de la Asunción afirma que no es pensa en les 1.100 dones i els 838 homes que estan a l’atur, ni en les 1.000 persones majors de 45 anys demandants d’ocupació, ni en les 1.000 persones que cobren la RGI, la majoria dones, entre elles pensionistes i dones que estan criant soles. Tampoc no s’està pensant en les gairebé 100 dones que han denunciat violència de gènere a la zona, ni en les dones cuidadores, ni en les que treballen en les feines de cura, ni en les que tenen cura de la família. No es pensa en les persones que han de compartir un habitatge, ni en la joventut que se’n vol anar de casa, ni en les persones que tenen necessitats especials.

Sobre l’impacte ambiental i econòmic del projecte Guggenheim Urdaibai ha escrit la portaveu de la Plataforma Guggenheim Urdaibai STOP, Eider Gotzi

Guggenheim Urdaibai, un projecte sense sentit

Urdaibai és l’única reserva de la biosfera d’Euskadi. Està situada a la província de Biscaia, a la comarca de Busturialdea. Busturialdea no és una comarca qualsevol, el nomenament de la reserva de la Biosfera el 1984 la fa diferent de les altres; un fet històric, que hauria d’haver estat motor de dinamització en tots els sentits, ens va convertir en zona de sacrifici econòmic; però no pel fet de la seva nominació en si, sinó per la desídia i abandó de les institucions que han mirat cap a una altra banda els darrers quaranta anys.

L’estuari d’Urdaibai va ser el primer aiguamoll d’Euskadi inclòs a la Llista Ramsar com a aiguamoll d’importància internacional, el 1993. A Urdaibai hi ha també dues Zones d’Especial Protecció per a les Aus: ZEPA “Ria d’Urdaibai”, declarada el 2013, i la ZEPA “Espai marí de la Ria de Mundaka-Cap d’Ogoño”, declarada el 2014. També acull 3 Zones Especials de Conservació: “Alzinars cantàbrics d’Urdaibai”, “Xarxa fluvial d’Urdaibai” i “Zones litorals i aiguamolls d’Ur. tots ells declarats el 2013.

Hem de destacar la presència del visó europeu (Mustela lutreola), espècie en perill d’extinció que té el seu propi Decret Foral de la Diputació Foral 118/2006, de 19 de juny, pel qual s’aprova el Pla de Gestió de la Visó Europeu, Mustela lutreola (Linnaeus, 1761), al Territori Històric de Biscaia, com a espècie en perill d’extinció i la protecció de la qual exigeix ​​mesures específiques.

Davant de tots aquests valors ecològics, ens trobem davant de la imposició per part de les administracions públiques, d’un projecte museístic conegut com el Guggenheim Urdaibai que només respon a una necessitat privada de la pròpia Fundació Guggenheim, sense valorar en cap moment les necessitats mediambientals, econòmiques ni culturals que la comarca ja té.

El que diuen ser una idea sense definir, es podria resumir a grosso modo de la següent manera: Es tractaria de 2 museus units per una via verda, el primer edifici, a ubicar a la parcel·la ocupada per l’antiga coberteria de Dalia a Gernika. Actualment, parcel·la pertanyent a tots els bizkainos i classificada en el pla urbanístic municipal com a terrenys industrials i zona de màxima inundabilitat; degut a la seva activitat industrial, relacionada amb metalls pesants, ens trobem davant d’una parcel·la contaminada que aixopluga un gran aqüífer subterrani que també es troba contaminat. Els edificis que ocupaven aquesta parcel·la, van començar a ser enderrocats el 13 de juny davant la sorpresa de la ciutadania. Actualment estem davant d’una parcel·la deserta, i és preparada per acollir el museu Guggenheim.

El segon edifici, joia de la corona i expositor de quadres, s’ubicarà a la parcel·la ocupada actualment per Drassanes de Murueta SA. Drassanes que actualment ocupen il·legalment una zona amb màxima protecció tant de la UNESCO com de la Xarxa Natura 2000 i conveni Ramsar. En lloc de fer complir la llei i recuperar aquesta zona, es realitzen canvis al pla urbanístic municipal o fins i tot es redueix la protecció de servitud de 100 m corresponent a la llei de costes, amb l’únic objectiu de fer lloc i poder construir un museu a escassos 20 metres d’un aiguamoll mundialment protegit i actualment amb signes de saturació evidents i reconeguts oficialment en diferents informes. Els ciutadans veiem amb estupor com es negocia amb diners públics la venda d’aquests terrenys catalogats com a Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) i cedits per concessió a la drassana el 1943 pel govern de Franco.

I per últim, els dos edificis museístics anirien units per una via verda que travessaria la reserva de la Biosfera fins arribar a la seva zona nucli i sens dubte més sensible. Part d’aquesta via verda, ja existeix i concorre paral·lela al riu Oka partint des del tall de la ria i fins a la punta Murueta. És en aquest punt on trobaríem la part més ecocida d’aquest projecte. En plena zona nucli, a l’aiguamoll Ramsar i zones ZEC, ZEPA i zona de cria i campeig del visó europeu, s’hi pretén construir un palafit de fusta que connecti la punta Murueta amb Tejería, actualment espai anomenat com a patrimoni cultural. Aquesta passarel·la, ancorada a la maresma, ocuparia terres de DPMT que actualment ja estan sota una concessió d’ús. Tot i així, el Govern Espanyol, gestor de les mateixes, ha tornat a donar una concessió al Govern Basc (promotor d’aquesta passarel·la) sense tenir en compte la concessió anterior. A més d’incomplir la llei de costes, també violaria els articles 8 i 9 de la mateixa llei del 1989 de Protecció i Gestió de la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai; segons la qual està totalment prohibida la construcció d’infraestructures permanents i fixes.

A hores d’ara, el futur de Busturialdea se’ns mostra incert i ple de dubtes. Dubtes raonables deguts a l’intent d’imposició d’un model de desenvolupament basat en el turisme, on molt pocs serien els beneficiaris i molts, la gran majoria, els perjudicats.

Perquè això és el que se’ns proposa, l’edificació d’un complex museístic que generi un efecte tractor basat en l’hostaleria i els serveis associats; serveis que creen ocupació precària i de poc valor afegit. Se’ns proposa un model que a dia d’avui està qüestionat en multitud de llocs, a causa dels seus efectes perniciosos sobre la qualitat de vida dels joves i dels ciutadans en general. sinó també sobre els nostres pobles. Els turistes amb els seus hàbits de consum afecten l’espai urbà i l’estructura comercial i residencial, que canvien per satisfer les necessitats d’uns usuaris temporals. Com a efectes més palpables podríem esmentar l’encariment de l’habitatge i la vida en general així com la desaparició del comerç tradicional.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cristina Fallarás, en “A la puta calle” explica el seu desnonament*

A “La puta calle” és la crònica en primera persona d’un desnonament, en què la...

Xarxa Feminista

Catalunya: Xarxes Feministes per a viure en llibertat. Ni un pas enrere! / La Independent / Notícies Breus /

El proper 14 de Juny tindrà lloc la 9a convocatòria de l’Escola Feminista d’Estiu (EFE)....

Barcelona: “XIII Concert pel Txad” / La Independent / Noticíes Génere

El Txad és el cinquè país més pobre del món segons l’ONU, on les dones...