Escrit per Rachel Lambert Correoso* Semlac. Foto: SEMlac Cuba.
Les dones tenen una major longevitat que els homes i sovint queden soles i en situació de precarietat econòmica al final de la vida, o són relegades a tasques de cures d’altres persones. Foto: SEMlac Cuba.
L’envelliment de la població és un fenomen global que planteja diversos reptes, entre ells, una creixent relació entre vulnerabilitat i violència que poden patir les persones grans.
A mesura que augmenta l’esperança de vida, també creixen els riscos associats a l’aïllament social, les condicions de salut i la dependència econòmica, convertint aquest grup en un segment especialment vulnerable a diferents formes de maltractament, que inclouen violències físiques, psicològiques i econòmiques, entre altres menys visibles.
A finals del 2023, Cuba comptava amb poc més de 10 milions d’habitants, segons dades de la Oficina Nacional de Estadisticas e Información (Onei), tenint en compte l’impacte de les migracions. Aquesta població és un 10,1% inferior a la de 2020 i similar a la registrada el 1985.
Amb una transició demogràfica primerenca i completa, el país presenta nivells molt baixos de fecunditat (1,54 fills per dona), per sota del llindar de reemplaçament des de fa més de quatre dècades, així com taxes de mortalitat baixes (11,5 per cada mil habitants el 2023), tot i que van augmentar entre 2020 i 2022 per la pandèmia de covid-19.
Aquests factors han provocat un augment de l’envelliment de la població, que va arribar al 24,4% l’any 2023, una tendència que es mantindrà a llarg termini.
A Cuba, els canvis demogràfics i estructurals en el model econòmic han posat en risc certs grups de la població, incloses les persones grans. És evident que les noves circumstàncies econòmiques, socials, polítiques i familiars exigeixen una revisió del fenomen amb noves categories d’anàlisi.
Vulnerabilitat i envelliment
Segons el geògraf i demògraf Jorge Martínez Pizarro, la vulnerabilitat sociodemogràfica es refereix a “la insuficient capacitat de resposta i l’escassa habilitat d’adaptació activa davant situacions problemàtiques”. Aquesta situació es veu agreujada entre les persones majors per factors com la solitud, la manca d’accés a serveis de salut adequats i la precarietat econòmica, que poden derivar en episodis de violència.
Moltes d’aquestes persones depenen de cuidadors, i en alguns casos, aquests poden exercir un control abusiu tant emocional com físic. L’envelliment sovint implica canvis físics i cognitius que poden dificultar la identificació de situacions de maltractament i la recerca d’ajuda.
Per què relacionar envelliment, vulnerabilitat i violència?
L’envelliment, la vulnerabilitat i la violència s’entrecreuen i afecten significativament la qualitat de vida de les persones grans. Aquestes connexions poden manifestar-se de diverses maneres:
- Agudització de la vulnerabilitat: Factors com la pobresa, l’exclusió social i la discriminació laboral agreugen la situació de les persones grans.
- Maltractament físic, psicològic i econòmic: Les persones grans sovint pateixen violències diverses, que poden ocórrer tant a casa com en institucions.
- Desigualtat de gènere: Les dones grans són especialment vulnerables a causa de factors com una major longevitat, la precarietat econòmica i el rol de cuidadores.
Les dones grans sota focus
El maltractament a les persones grans sovint s’emmarca dins la violència domèstica o intrafamiliar, però aquesta no sempre es produeix dins de l’àmbit domèstic. Segons la geriatra mexicana Liliana Giraldo, aquest va ser l’últim camp reconegut després del maltractament infantil i la violència de gènere.
L’anàlisi de la connexió entre edat i relacions de gènere ha estat poc desenvolupat per la teoria social. Les investigadores britàniques Sara Arber i JayGinn assenyalen que el feminisme de la segona onada va prestar poca atenció a les dones grans, ja que es va originar com un moviment de joves i una revolta generacional.
Segons la sociòloga canadenca Julie McMullin, la teoria social reflecteix els desequilibris de poder existents, i per això les dones grans, racialitzades o amb discapacitat, atrauen menys atenció teòrica.
En el cas concret de l’envelliment, la violència està directament vinculada a les diferències de gènere. Les dones viuen més temps que els homes i sovint queden soles, amb precarietat econòmica o relegades al rol de cuidadores, especialment d’altres dones grans o infants, en situacions que poden estar travessades per diverses formes de violència.
La situació s’agreuja encara més en dones grans amb orientacions sexuals o identitats de gènere no normatives, ja que pateixen una doble discriminació per envelliment i sexisme, que sovint comporta exclusió, precarietat i abandonament.
Reptes per avançar
Per abordar aquesta problemàtica, cal:
- Conscienciació social: Promoure una major visibilització de les interseccions entre envelliment, vulnerabilitat i violència.
- Enfortir les xarxes de suport: Implementar estratègies comunitàries per prevenir el maltractament i garantir la seguretat de les persones grans.
- Programes intergeneracionals i inclusius: Fomentar la inclusió social i l’accés als serveis essencials de salut i benestar.
Només amb un enfocament integral i col·laboratiu es podran abordar de manera efectiva els reptes de l’envelliment en relació amb la vulnerabilitat i la violència.
*Psicòloga. Màster en Estudis de Població. Centre d’Estudis Demogràfics (Cedem). Universitat de L’Havana. Especial per a SEMlac Cuba.
