Per Montse Fernández Garrido. Fotos arxiu C.S.
El 30 d’agost passat, la prestigiosa periodista, primera corresponsal de guerra de TVE i coneguda activista feminista va fer 80 anys.
Em pregunto qui de nosaltres no coneix i reconeix la trajectòria de tan insigne i prestigiosa reportera, de la qual ens sentim tan orgulloses.
Jubilada ja fa anys de TVE, després de 35 anys a la cadena, ha seguit militant per defensar causes justes i també ha seguit rebent premis i més premis per la seva tasca. El darrer, el Doctora Honoris causa de la Universitat de Valladolid, per la Facultat de Filosofia i Lletres i Periodisme.
Carmen Sarmiento es va fer famosa per ser la primera dona de l’equip d’Informe Semanal, al qual va arribar el 1973, amb 23 anys, sent feminista. Amb el temps va ser Subdirectora del programa. Més tard, va ser internacionalment reconeguda pels seus reportatges sobre països en guerra, entrevistant els personatges masculins més coneguts del moment, com Yaser Arafat o Fidel Castro, així com caps guerrillers. Va fer interessantíssims reportatges a El Salvador, El Líban, Nicaragua i va cobrir els cops d’Estat a Portugal, Illa de Granada, Argentina, Ghana i Etiòpia.
Realitzà esplèndids programes sobre els problemes socials que patia la gent treballadora, camperola i pobra, en sèries titulades “Los marginados” i “Los excluídos”. Tot i que encara més nou i revolucionari van ser els seus programes dedicats a les dones, les pobres de la gent més pobre entre pobres, les més discriminades, oblidades, explotades i menyspreades del món, les dones. Com ella les descriu, “el sud de tots els nords”.
Cal reconèixer-li que va ser la primera que portà a la televisió franquista reportatges revolucionaris, que van tocar temes que ningú no s’atrevia plantejar en aquell moment, com el divorci i l’avortament, en èpoques on era delicte fins a parlar-ne i pel que va haver de donar comptes. En tota la seva trajectòria cal reconèixer-li el compromís ètic i professional, denunciant la misèria en què viuen tants milions de persones al món.
Carmen Sarmiento va ser una de les fundadores del Colectivo Feminista i després, a finals dels setanta vam coincidir en la fundació del Partit Feminista, del qual totes dues vam ser-ne dirigents. Ella reconeix que “el feminisme és la batalla de la seva vida”.
El seu bell i valent treball no li va sortir de franc. TVE la va castigar, enviant-la “als passadissos” durant set llargs anys, silenciant-la.
Després de jubilar-se ha continuat la lluita, escrivint llibres i ressenyes (en va escriure una preciosa sobre el meu llibre, que es va publicar aquí, i de la que ella en va presumir, dient que l’havia publicat en un mitjà molt progressista), participant en debats i difonent sense parar i per tots els mitjans possibles, aquesta ideologia, la del feminisme, que està canviant el món, fent-lo millor, més just i més digne, per a homes i dones.
Per celebrar el seu aniversari va fer al costat de la seva companya i esposa, la també divulgadora Charo Mármol, un preciós viatge per Galícia: Natura i arquitectura, deliciós menjar, sortida amb vaixell, divertits balls i contacte i xerrades amb la seva gent. I concretament al seu dia, va rebre de Mármol dos vídeos: un on una vintena d’amigues havíem gravat la nostra afectuosa felicitació en un minut cadascuna. I un altre, més bonic, preparat per Mármol, amb nombroses fotografies que recorrien la vida de Carmen, des del seu naixement i la seva trajectòria professional a través de les fotos dels seus millors reportatges, fins a les d’alguns premis. I també algunes de la vida personal. Tot plegat amb una bonica i moguda cançó, Ain’t No, I Got Life de Nina Simone, ja que a Carmen Sarmiento li encanta ballar i ho fa amb gran ritme i estil.
El vídeo acaba dient: Fa vuit dècades que va néixer una dona periodista, valenta, compromesa, generosa, coherent, lleial, divertida, amable, afectuosa i molt molt feminista, que ha marcat moltes vides”.
Aquests no van ser els únics regals. Especialment va rebre multitud d’enormes i bells rams de flors, que van inundar la casa comuna davant del mar, de Torre Vella (Alacant) on resideixen la major part del temps, perquè Carmen és una enamorada de la Mediterrània.
Tot i que el Col·lectiu de dones periodistes ja li va fer entrega d’un premi anys enrere, crec que en aquest moment i en aquesta data, Carmen Sarmiento mereix un nou homenatge, no només de les companyes de professió, sinó també de totes les feministes, perquè ella ha portat la nostra lluita a tots els racons, i ha convençut milions de persones que la nostra causa és noble i absolutament necessària en aquest món masclista i injust. Perquè l’amistat i el feminisme no només s’agraeixen, també s’hi correspon. I ho fa reconeixent el valor de les dones que s’ho mereixen. I la Carme Sarmiento mereix la nostra amistat i reconeixement.
Montse Fernández Garrido és advocada feminista. Professora de Màster (UB)
Autora de la biografia de la seva família, represaliada per republicana: “Tres generaciones rebeldes: La historia del maquis “Ollafría” explicada por su nieta. Y la llucha por la libertad de las mujeres”.
