Si m’hagués casat quan se suposava que ho havia de fer, hauria perdut el meu cognom, la residència legal i la majoria dels drets civils.
La periodista, escriptora i activista nord-americana Gloria Steinem, feminista coneguda internacionalment, ha rebut el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats, 2021.
El premi el convoca la Fundació Princesa d’Astúries, que aquest any compleix la XLI edició. Hi van optar un total de 36 candidatures de 16 nacionalitats diferents.
El jurat es va reunir per videoconferència i va estar presidit pel filòleg Víctor García de la Concha, director de l’Institut Cervantes.
Gloria Steinem es va mostrar molt agraïda i “sorpresa” de rebre un guardó, el primer que li han atorgat, que han rebut “des de Susan Sontag fins a Nelson Mandela, des de Margaret Atwood fins a Doris Lessing. Tots són escriptors i revolucionaris”.
La seva lluita per la igualtat
Gloria Steinem, de 87 anys, ha dedicat tota la seva vida a la lluita per a la igualtat. És una destacada integrant del moviment feminista nord-americà des de finals dels seixanta i principis dels setanta.
L’activista va adquirir fama amb la publicació de l’article After Black Power, Women’s Liberation (Després del poder negre, l’alliberament de les dones) el 1969 al New York Magazine.
Les noves generacions l’acaben de descobrir a la sèrie ‘Mrs. America’, que mostra la lluita de Steinem perquè els Estats Units ratifiquessin l’Esmena per a la Igualtat de Drets el 1972 i que la va enfrontar a la conservadora Phyllis Schlafly.
El seu discurs
Al llarg del seu discurs, va posar en relleu «que la pandèmia ens ha revelat la importància de qüestions importants no ho dubta ningú. Aquest darrer any ens ha ensenyat molt, i espero que pensem com apreciar degudament les lliçons apreses”.
“Valorem els treballadors sanitaris i hospitalaris com mai abans. Al meu país, més homes confinats a casa seva van començar a conèixer els seus propis fills, la qual cosa ha estat molt positiva. També van descobrir què implicava la cura dels nens a temps complet, i van poder comprovar com de quotidià i sistemàtic és el procés educatiu”.
Pel que fa als rols de gènere, va dir: “Cap situació cultural és eterna, encara que durant una sola vida s’oblidi amb facilitat. Els rols de gènere són força nous en la història de la humanitat.
En els nostres orígens com a espècie migratòria, tothom havia d’ocupar-se de tenir cura dels nens. El patriarcat va créixer quan ens vam tornar sedentaris”. Ha posat en relleu que “la violència domèstica en contra de les dones va augmentar durant el confinament, i aquesta ha estat una lliçó tràgica.
Ha fet referència al replantejament del Planeta: “No hi ha immigrants, tots som passatgers en aquesta nau espacial terrestre, amb l’esperança de salvar els nostres boscos, que són el nostre futur”.
“La terra, que és un ésser viu, s’adona que els seus boscos productors d’oxigen s’estan destruint, que els seus oceans i la seva atmosfera s’estan fent massa càlids i privats d’oxigen per la crema de combustibles fòssils.
Que la seva gent també està dividida per l’accident que suposa néixer amb més o menys melanina a la pell. I així, aquesta terra viva, tal com és dins de l’espai, simplement ens rebutjarà… i començarà de nou”. D’una profecia dels indígenes de la nació cherokee, que ha recordat la premiada.
Glòria Steinem
Steinem (1934) va néixer a Toledo, Ohio. La seva mare era presbiteriana i el pare jueu, fill d’immigrants de Württemberg.
La seva àvia paterna, Pauline Perlmutter Steinem, va ser presidenta del comitè educatiu de l’Associació Nacional pro Sufragi de la Dona i delegada del Consell Internacional de Dones del 1908. Pauline també va rescatar molts membres de la seva família de l’Holocaust.
Abans de néixer la Gloria, la seva mare va desenvolupar una malaltia mental que la va obligar a passar llargs períodes en sanatoris. Quan la Glòria tenia 10 anys els seus pares es van separar (1944) i es va quedar amb la seva mare a Toledo.
La seva vida professional
A finals de la dècada de 1950, Gloria Steinem va passar dos anys a l’Índia com a becària de la Chester Bowles, i després d’haver tornat als EUA, va ocupar el càrrec de directora del Servei de Recerca Independent, una organització finançada en secret per un donant opulent que va resultar ser la CIA.
El seu primer treball com a freelance va ser a la revista ‘Esquire’ –una revista pensada per a homes– escrivint sobre la contracepció. Al seu editor, Clay Felker, no li va agradar el text inicial i la va obligar a reescriure’l.
Com a resultat va publicar l’any 1962 un article sobre com les dones estaven forçades a triar entre la seva carrera i el matrimoni, precedint el llibre de Betty Friedan ‘La mística de la feminitat’ (1964).
El 1963 va buscar feina com a conilleta al Club Playboy de Nova York per documentar-se per a un article de la revista ‘Huntington Hartford’s Show’. El títol de l’article que va escriure va ser A Bunny’s Tale i apareixia Steinem amb l’uniforme de conilleta i explicava com eren tractades les dones en aquests clubs.
La Gloria va declarar que se sentia orgullosa de la investigació realitzada i de donar a conèixer les condicions d’explotació en què vivien aquestes dones i les demandes sexuals que rebien, sovint vorejant els límits de la llei.
El 1964 va entrevistar John Lennon per a la revista ‘Cosmopolitan’; i el 1965 va escriure per a la revista satírica setmanal de la NBC-TV ‘That Was The Week That Was’.
Les declaracions sobre l’avortament
L’any 1969 va cobrir una informació sobre l’avortament per al New York Magazine realitzat als soterranis d’una església a Greenwich, Nova York. Ella havia avortat a Londres als 22 anys.
Gloria Steinem va afirmar: “la meva vida de feminista en actiu va començar aquell dia. Se suposa que avortar ens converteix en una mala persona, però he de dir, que jo mai no em vaig sentir així. Solia asseure’m i provava d’imaginar quina edat tindria el nen, intentava fer-me sentir culpable i mai no ho vaig aconseguir.
Crec que la persona que va dir ‘Estimada, si els homes poguessin quedar-se embarassats, l’avortament seria un sagrament’, tenia raó.
Pel que fa a mi, vaig ser conscient que era la primera vegada que havia assumit la responsabilitat de la meva pròpia vida, no deixaria que les coses em succeïssin, dirigiria la meva vida i per això em sentia positiva”.
‘Ms.’ revista feminista
El 1972 va ser cofundadora amb Dorothy Pitman Hughes de la revista feminista ‘Ms.’. El primer número es va publicar com a suplement en una edició especial del New York Magazine a finals de 1971 i Clay Felker va recolzar-ne la primera edició.
Els 300.000 exemplars es van esgotar en vuit dies i la revista va rebre 26.000 subscripcions i unes 20.000 cartes. El 2001 la revista es va vendre a la Feminist Majority Foundation i Steinem continua a la capçalera com una de les sis editores fundadores i membre de la junta assessora.
També el 1972 es va convertir en la primera dona que va entrar a formar part del Club Nacional de Premsa.
El 1978 va escriure un assaig satíric per al ‘Cosmopolitan’ titulat ‘Si els homes poguessin menstruar’, en el qual imaginava un món en què els homes tenien la menstruació en comptes de les dones.
Va arribar a la conclusió que la menstruació esdevindria un símbol d’honor per als homes, en lloc de la font de vergonya que requeia sobre les dones.
La vida personal de Gloria Steinem
El 3 de setembre de l’any 2000, als 66 anys, es va casar amb l’activista David Bale. La boda es va celebrar a casa de la seva amiga Wilma Mankiller, la primera dona Cap Principal de la Nació Cherokee.
El matrimoni va durar només tres anys, ja que Bale va morir a causa d’un limfoma cerebral el 30 de desembre del 2003 als 62 anys.
En el passat, Gloria Steinem havia estat molt crítica en contra de la institució del matrimoni, tot afirmant: “En aquest país, el matrimoni va ser el model legal de l’esclavisme”.
“Jo no he canviat, el que ha canviat és el matrimoni. Als Estats Units ens hem passat els darrers 30 anys canviant les lleis sobre el matrimoni.
Si m’hagués casat quan se suposava que ho havia de fer, hauria perdut el meu cognom, la meva residència legal i la majoria dels meus drets civils. Avui és diferent. Ara és possible contraure un matrimoni igualitari”.
Anteriorment havia tingut una relació de quatre anys amb l’editor Mortimer Zuckerman.
En parlar sobre l’envelliment, va dir que als 60 anys va sentir que entrava en una nova etapa de la vida lliure de les “demandes de gènere” a les quals s’havia enfrontat des de l’adolescència.
*Pàgines d’origen de les imatges:
Imatge principal: Premi Princesa d’Astúries – womennow.es
forat.com
La Casa del Llibre
Imatge de Bettmann Archive publicada a vein.es
Portades revistes
