Divendres 19 abril 2024

Divendres 19 abril 2024

Compartir

Gènere i Justícia al descobert

Per mostrar el seu treball i fer entrega de la Quarta Edició dels Premis Gènere i Justícia al descobert, l’organització internacional de drets humans Women ‘s Link Worldwide, que treballa perquè la justícia amb perspectiva de gènere sigui una realitat, va presentar ahir al il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona una conversa amb Iñaki Gabilondo sobre els casos més emblemàtics que han denunciat i que es debaten en els diferents Tribunals de Justícia de drets humans.


{youtube width=”200″ height=”160″}iedCUql5on8{/youtube}

Bibiana Waisman, directora executiva de l’organització, i les advocades sènior Paloma Soria Montañez i Glenys De Jesús Checo, van exposar diversos casos d’investigacions i enjudiciaments de crims de gènere que es troben en litigi en els tribunals internacionals, com el de Patricia Flores contra Bolívia a la Comissió Interamericana de Drets Humans, el de Laura contra l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Genocidi contra la població maia a Guatemala davant l’Audiència Nacional.

El treball de l’organització s’empara en els drets de les dones com drets humans, i expliquen que donada la infinita complexitat jurídica a cada país, han trobat un marc propici per actuar en el dret internacional comparat i el treball estratègic amb els tribunals.

Al·leguen també que existeix una bretxa entre els drets escrits i la realitat, perquè els drets adquirits i els principis jurídics que apareixen com a instruments, no són assimilats en la pràctica legal, per tant, estan convençudes que cal fer un treball conjunt amb jutgesses i jutges, fiscals i operadors judicials, per tal d’assegurar que es garanteixin aquests drets.

Els Premis

Els Premis que atorga Women’s Link Worldwide, posen la mirada en les decisions judicials de tot el món i busca identificar els millors i pitjors pronunciaments judicials relacionats amb l’equitat de gènere.

Els premis que estan dividits entre bones i males decisions visibilitzen i evidencien el paper que tenen les jutgesses i els jutges a avançar o retrocedir en els drets de les dones i les nenes, i insta la societat civil a participar en monitoritzar el que passa amb la justícia.

El jurat conformat per la colombiana i periodista Ángela Patricia Janiot, l’advocada i acadèmica tailandesa Virada Somwasdi i l’ex magistrat de la Cort Constitucional de Sud-àfrica Albie Sachs, van prendre com a referència escollir entre 32 països entre els quals hi ha l’Estat espanyol, Malàisia, Colòmbia , Regne Unit, Sud-àfrica, Estats Units i Hondures entre d’altres, i van triar als guanyadors dels premi “Garrote” i premi “Mallete” entre 91 decisions judicials relacionades.

El Premi Garrote s’atorga a decisions judicials negatives per a l’equitat de gènere i està dividit en tres categories, Bronze, Plata i Or i van ser concedits així:

Garrote de Bronze per la Cort Suprema dels Estats Units, que va utilitzar un argument processal per evitar que milió i mig de dones, totes emprades en els grans magatzems Wal-Mart, obtingueren reparació per la discriminació soferta en base al gènere. La Cort va decidir que les dones no tenien prou criteri com per presentar una acció judicial contra la companyia per denunciar la discriminació de gènere relacionada amb ascensos i amb el salari.

Garrote de Plata per al Tribunal Suprem de Puerto Rico, perquè va decidir que una dona casada que va rebre una pallissa brutal per part del seu amant, no té dret a ser protegida contra la violència de gènere dins d’una relació “adultera”, perquè segons el Tribunal aquesta llei és exclusiva per protegir dones que estiguin emparades amb un matrimoni tradicional

Garrote d’Or per la Comissió Judicial de l’Afganistan, pel cas Gulnaz, una dona afganesa que en denunciar que va ser víctima d’una violació fou condemnada a 12 anys de presó pel delicte d’adulteri. Posteriorment, les autoritats li oferiren la llibertat a canvi d’acceptar casar-se amb el seu agressor.

El Premi mallete, és atorgat per decisions judicials positives per a l’equitat de gènere, els guanyadors en aquesta ocasió són:

Mallete de Bronze per al Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació a Mèxic, perquè va obligar als partits polítics a respectar les lleis de quotes electorals per a dones per evitar el fenomen de les “Juanitas”, nom amb què es coneix a les dones que un cop electes cedeixen els seus càrrecs als seus suplents homes sota ordres del partit. El fet és que el Tribunal es va pronunciar sobre una llei que ha de ser aplicada perquè compleixi el seu objectiu.

Mallete d’Argent per la Cort Suprema de Bangla Desh, El tribunal es pronuncia demanant que sigui d’aplicació a la constitució, i diu que qualificar una dona públicament com a prostituta per no portar el vel, és una violació als drets constitucionals de la dona, decisió valenta en el context cultural.

Mallete d’or per al Tribunal Administratiu del Caire, per la seva decisió de prohibir a l’exèrcit practicar les anomenades “proves de virginitat” a les dones detingudes després de les manifestacions de la “primavera àrab” el 2011 a presons militars. El Tribunal afirma que la conducta de les forces armades en realitzar aquestes proves vulnera la constitució i les lleis, profana la santedat del cos de les dones i viola la seva dignitat humana. La decisió adquireix major rellevància per les declaracions que van fer els alts comandaments militars dient que no es tractava de dones “decents” perquè elles estaven protestant al carrer al costat d’homes.

Premi Garrote del Públic

Igualment, l’Organització Women’s Link Worldwide, fa un concurs del públic per nominar en línia les decisions que competeixen en cada edició, per tant, el Garrote del públic va ser per a La Cort Suprema de Justícia de Nicaragua, perquè va reduir una condemna per violació sota l’argument que l’acusat es trobava en un estat d’arravatament sexual per la ingesta d’alcohol i argumentant que la víctima havia cooperat amb l’agressor.

Premi Mallete del Públic

Per a l’Audiència Provincial de Madrid, aquest tribunal condemnà a un comissari de policia per assetjament sexual i declarà que l’assetjament va provocar un gran patiment i seqüeles psíquiques a la víctima, mostrant l’acusat una especial perversitat en intentar satisfer les seves pretensions sexuals abusant de la seva posició d’autoritat.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Ni compromisos ni transversalització de gènere en la 1a Cimera de l’ONU sobre persones refugiades i migrades

  La primera Cimera d’alt nivell sobre persones refugiades i migrants celebrada en el marc...

maribel

Tolerància zero contra la intolerància

      OPINIÓ L’atac a la seu de Charlie Hebdo a París i els...

La Xarxa per la Convivència i la cohesió social a Tortosa

La Xarxa per la Convivència es consolida com espai de diàleg, reflexió i acció per...