Als titulars de l’obertura de diaris hi surten dones 1 cop cada 100, mentre que els temes de cooperació són pràcticament inexistents, són alguns dels resultats de l’anàlisi sobre el monitoratge dels principals diaris catalans realitzat per La Independent durant nou mesos del curs passat.
Es van analitzar 120 portades dels diaris La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i el Diari Ara durant 30 setmanes repartides entre octubre de 2015 i juny de 2016, on es van prendre com a mostra 766 titulars.
Es tracta d’una anàlisi elaborat per observar la presència de les dones en els titulars de portada, espais de major rellevància en els diaris, així com la presència d’informació sobre o relacionada amb la cooperació, en el marc d’un projecte recolzat per l’Agència catalana de Cooperació per al Desenvolupament.
Donada la magnitud d’informació obtinguda, en aquesta edició i altres més es difondran els resultats per parts. Aquest n’és el primer lliurament.
Espais en portada per a informació general
S’han obtingut 766 titulars que han estat analitzats en el monitoratge de titulars de quatre diaris catalans, realitzat sobre edicions de 30 dies repartides en 30 setmanes durant nou mesos.
Cada dia analizat com a mostra té de mitjana 25,5 titulars entre els quatre diaris; però, es registren dies en què hi ha 18 titulars com a mínim i 35 com a màxim.
A les notícies de premsa escrita la valoració que es fa d’elles es veu reflectida en les portades segons com els titulars estan col·locats: un lloc més destacat (central-dalt) o un espai determinat (nombre de columnes d’1 a 5).
Tendeix a haver-hi una correlació entre la importància del titular amb l’espai en columnes que se li atorga, és així que els titulars A (els d’obertura) solen anar entre 4 i 5 columnes, els B (rellevants però no d’obertura) entre 2 i 3 i els C (marginals a portada) a 1 columna; però, els resultats del monitoratge mostren que hi ha casos en què algun diari, en alguna ocasió, pot tenir fins a dos titulars A o que un A estigui a 2 i 3 columnes, que un titular B estigui a 4 i 5 columnes, així com que un titular marginal estigui a 2 i 3 columnes.
En els resultats obtinguts en el monitoratge, es troba que d’un 100% de 766 titulars, el 16% són titulars A, el 26% titulars B i el 57% titulars C.
El nombre de notícies amb titulars d’una columna és del 51%, inferior als titulars C; els titulars a 2 i 3 columnes representen el 25%, similar a titulars B; i els titulars més grans a 4 i 5 columnes arriben a un 22%, superior al 16% de titulars A.
Pel que fa a aquest punt, el rellevant és que a més de la notícia principal a les portades, hi ha un 6% de titulars que ocupen la dimensió d’una obertura de diari A però que es mantenen com a titulars secundaris. Passa una cosa semblant al revés, hi ha titulars marginals C que percentualment (5%) ocupen més d’una columna.
Semblaria que fins aquí no hi hagués res que cridi l’atenció, és quan es desagreguen els temes que tracten aquests titulars que sorgeixen els elements suggerents. Es veurà més endavant.
Espais en portada amb titulars on hi ha dones
Quan es compara la quantitat global de titulars d’informació general amb la quantitat de titulars on alguna dona (o grups d’elles) és protagonista, s’observa una diferència significativa.
La primera dada és que de la totalitat de titulars de 120 portades analitzades, que sumen 766, les dones apareixen en 89 ocasions, un 11,61% de les vegades.
Aquesta participació representa qualsevol mida de titular i no necessàriament implica que sigui l’única protagonista. De fet, s’observen molts casos en què comparteixen el titular amb homes, que se les esmenta i no se les nomena o que formen part d’un col·lectiu, per exemple:
“Clinton i Trump ja és veuen com a candidats” – Diari Ara, 3 març 2016.
“La musa de Ramon Casas, al Cercle del Liceu” – Diari Ara, maig 10 del 2016.
“Xita, la dona que va Conèixer Gaudí, l’Recorda 90 anys després” – El Periódico, 10 juny 2016.
“Una riada se lleva la vida de cuatro ancianas de Agramunt” – La Vanguardia, 4 novembre 2015.
Desgranant una mica més aquesta part de l’estudi, veiem que mentre a 120 portades de diaris es registren 125 titulars A, d’aquests només 7 tenen alguna dona com a protagonista. És a dir: un 0,91% de les vegades hi ha un titular que a més sigui el principal de portada amb dones protagonistes o, en altres paraules, una dona participa en una notícia d’obertura de cada dia gairebé 1 vegada cada 100 titulars, en relació a la totalitat de titulars de la mostra.
En els 204 titulars B hi ha 24 casos, el que representa un 3% del total; i, finalment, trobem 63 titulars de 437 C que arriben a ser el 8,22%. En altres paraules: una dona és part d’una notícia destacada en tapa 3 vegades cada 100 titulars i aconsegueix estar en una notícia marginal de tapa 8 vegades cada 100 titulars.
També és interessant valorar la relació que hi ha entre els titulars generals i els titulars amb alguna dona segons la importància del titular: 1 cop cada 18 trobem una dona que és protagonista o que comparteix protagonisme en titulars A, 1 cop cada 8,5 en titulars B i apareix en titulars C de forma més freqüent, 1 cop cada 7.
S’ha dit que generalment, la importància donada al titular (A, B o C) guarda correlació amb el nombre de columnes, és a dir que com més rellevant (A) se li atorga més columnes (entre 4 i 5); però, quan es tracta de titulars en els quals hi ha alguna dona s’observa que hi ha bastants més titulars d’entre 4 i 5 columnes que titulars A, és a dir que hi ha titulars B que van ser col·locats de manera també estesa a la portada, però sense arribar a tenir la rellevància d’un titular A.
En altres paraules: hi ha notícies amb dones protagonistes que es col·loquen a 4 i 5 columnes però no arriben a ser obertura de diari, sinó que es mantenen com a segona notícia en importància. Aquesta situació no és puntual ja que hi ha dones en 7 titulars A però també n’hi ha en 13 titulars a 4 i 5 columnes, gairebé el doble.
Espais a les portades on els titulars parlen de cooperació
Passem a analitzar el que passa amb els titulars en els quals apareix alguna notícia que fa referència a un tema de cooperació. Aquí cal aclarir que en la mostra escollida pràcticament no hi ha notícies explícites referides al treball realitzat per agències o entitats de cooperació, tret d’alguna excepció, pel que es van prendre com a titulars els que parlen d’algun assumpte d’interès o relacionats amb la cooperació.
Es va obtenir un total de 42 titulars relacionats amb la cooperació dels 766 registrats en el període d’anàlisi, és a dir un 5,48%. La representació d’aquest sector és menor que quan es parla de dones (11%).
Quan parlem de titulars que fan referència a temes de cooperació, la primera dada que s’observa és que una mica més d’1 vegada cada 100 titulars aconsegueix ser obertura d’un dels quatre diaris. Una altra dada interessant és que encara que aquests temes apareixen en portada en menys nombre d’ocasions, aconsegueixen major freqüència d’obertura de diari (1 de 14 vegades són titulars A) que les dones (1 cada 18).
Les notícies relacionades amb la cooperació tenen igual nombre d’ocasions, entre 2 i 3 vegades cada 100, d’estar a portada ja sigui com a notícia destacada o marginal en portada de cada dia.
També és possible valorar que aquests temes van ser trobats en 1 de cada 14 ocasions en els titulars A d’obertura de diari, mentre que 1 de cada 10 en titulars secundaris B i 1 de cada 22 en titulars marginals C.
En general, destaca que, en relació al que passa amb les dones, els temes de cooperació, encara que són molt menys en nombre, aconsegueixen situar-se en llocs més rellevants, ja que tenen una presència menys freqüent en els titulars C.
Informació general a cada un dels diaris
Quan es fa una anàlisi dels espais destinats als titulars en cada diari no hi ha moltes diferències entre ells al observar-los dia a dia; però, hi ha bastants diferències quan es pren el conjunt de titulars per cada diari.
És així que durant els dies presos com a mostra resulta que el diari que menys titulars presenta és el Diari Ara (5 majoritàriament, tot i que té portades de només un titular), El Periódico (6) és més regular i són el El Punt Avui (7 ) i La Vanguardia (7) els que tenen, en general, un nombre més gran i més o menys similar de titulars.
Quan es fa la suma de tots els titulars publicats en els dies de mostra, resulta que El Punt Avui és el diari que major nombre de titulars ofereix, seguit de La Vanguardia i més enrere El Periódico. El Diari Ara és el que té menys titulars en les seves portades.
En general, la regla de a major rellevància major nombre de columnes es compleix en observar cadascun dels diaris, excepte el Diari Ara que sol tenir amb més freqüència titulars a 4 i 5 columnes que nombre d’ obertures, en detriment de titulars a 2 i 3 columnes. Això vol dir que les seves notícies de portada ocupen una gran part de la pàgina.
La Vanguardia també té major freqüència titulars a 4 i 5 columnes que nombre d’obertures; però, presenta el mateix nombre de titulars a 4 i 5 columnes que a 2 i 3. Fet que mostra que tendeix a destacar diversos titulars.
Espais donats a les dones en cada diari
La participació de les dones a les portades és baix i varia d’un diari a un altre, tant numèricament com percentualment.
Mentre El Periódico i El Punt Avui tenen cada un el mateix nombre de titulars en que hi ha alguna dona (18), aquest nombre té incidència percentual diferent en cada un d’ells ja que la suma total de titulars de cada un és diferent, és així que per a El Periódico representa el 10% i per a El Punt Avui el 8%.
Tant numèrica com percentualment La Vanguardia és el diari que més titulars té amb participació femenina (32 titulars / 15,5%); mentre que el Diari Ara té 21 titulars i un 12,4%.
El Punt Avui és el que major quantitat de titulars generals ofereix (216) i és alhora el que menys participació hi tenen les dones en els seus titulars (8,33%).
La Vanguardia té una quantitat també alta de titulars (204) i alhora és el que dóna més espai a les dones (15,68%).
Crida l’atenció que prop del 30% dels titulars amb alt protagonisme femení del diari La Vanguardia estigui dedicat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i que, en general, aquests resultin crítics vers ella. El que podria suggerir que no es tracta d’una cobertura habitual o de buscar donar major participació femenina en les portades.
En estudiar la rellevància que cada un dels diaris dóna als titulars en els quals apareixen dones s’obté una gràfica clara de concentració en espais marginals C i a més aquests estan col·locats majoritàriament en una columna d’espai.
En tenir La Vanguardia un major nombre de titulars en els quals apareix alguna dona, aquest diari es distancia bastant de la resta de diaris; però, quan es fa una anàlisi percentual del seu comportament deixa de ser tan marcadament diferenciat.
Com s’ha comentat, La Vanguardia, en relació a altres diaris, atorga moltes més oportunitats d’aparició al personatge d’Ada Colau, qui obté en aquest diari alguns d’aquests espais A i B, a més d’algun C. En suma, és el diari que percentualment més titulars A i B amb dones ofereix i és el que menys titulars C té.
En un comportament menys regular, El Periódico percentualment s’assembla a La Vanguardia en la major quantitat de titulars On hi ha dones, però és el que menys titulars B presenta i el que més titulars C té.
Destaca el Diari Ara que en 30 edicions analitzades no té cap titular A de portada on aparegui una dona.
Percentualment i numèricament, La Vanguardia és el diari que ofereix més titulars A (12,5%) on apareixen les dones; però, és també on hi ha més titulars a 4 i 5 columnes (25%) amb personatges femenins però que no arriben a ser obertura de cada dia. Una cosa semblant passa amb El Punt Avui, on no apareix cap titular A amb una dona, però sí en el 10% dels seus titulars.
Al Diari Ara la rellevància (A, B i C) que dóna als seus titulars on hi ha dones correspon exactament a l’espai (nombre de columnes).
Com a punt d’interès, esmentar que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, només apareix en tots els diaris el 27 d’octubre de 2015 amb motiu de la possessió en el càrrec, ocupant espais destacats B i no obertures, i després no se la troba en pràcticament cap altre dia analitzat en aquests diaris.
Espais donats a la cooperació en cada diari
Tot i la importància del tema de cooperació (per exemple, la situació de les persones desplaçades de la guerra a pròxim orient i que busquen refugi a Europa), en els diaris analitzats la presència de titulars sobre aquests assumptes és bastant baixa, éssent El Periódico el que percentualment major quantitat de titulars col·loca (9%), mentre que els altres tres diaris tenen una disposició similar que varia per poc: el Punt Avui 4%, Diari Ara 5% i La Vanguardia 6,8%.
No només és important la presència, sinó la qualitat d’ella. Així que s’ha observat el lloc que en les portades se li assigna a aquest tema tant a nivell de rellevància (A, B o C) com de mida (nombre de columnes).
En analitzar cada un dels diaris, s’obté un gràfic bastant diferent entre la importància que se li dóna a la informació, quant a categories A, B i C, i el del nombre de columnes que s’assignen a cada un d’aquests titulars.
La diferència més destacable es troba en la gran majoria de titulars del Diari Ara que tracten temes relacionats amb cooperació que es col·loquen en posicions destacades (B), encara que aquests mateixos titulars després es col·loquen en espais rellevants que van de 5 a 2 columnes.
El Periódico és, en relació a la resta de diaris, el que més titulars d’obertura (A) ha destinat a temes que tenen a veure amb cooperació (4 de 30) i la seva distribució en columnes es correspon a la norma (4 i 5 columnes).
La Vanguardia i El Punt Avui atorguen poques obertures a temes relacionats amb cooperació, però a l’hora de distribuir columnes en els titulars, La Vanguardia és d’una banda més generosa en atorgar 4 i 5 columnes a més titulars B, encara que d’altra concentra més titulars a 1 columna.
En general, la majoria de les notícies que aconsegueixen un espai rellevant en les portades amb assumptes relacionats amb cooperació, són notícies referides a les persones refugiades.
Quan s’observa el tractament que dóna cada diari als temes de cooperació amb dades percentuals, la comparació entre cada un d’ells pràcticament no varia en relació a les dades numèriques, el que vol dir que les proporcions que ofereixen al tema de cooperació és la mateixa entre cada un dels diaris.
